Els 10 primers símptomes de l’alzheimer o demència senil

La malaltia d’alzheimer és un trastorn cerebral que destrueix lentament la memòria i la capacitat de pensar i, amb el temps, l’habilitat de dur a terme fins i tot les tasques més senzilles. Les persones amb alzheimer també experimenten canvis en la conducta i la personalitat. 

Tant l’alzheimer com la demència senil són malalties neurodegeneratives que afecten la memòria, el pensament i el comportament. Tot i que moltes persones creuen que són el mateix, l’alzheimer és en realitat una forma específica de demència, i és la més comuna, que representa entre el 60 % i el 80 % dels casos. 

Detectar els primers signes d’aquestes malalties és fonamental per a un diagnòstic primerenc i un control més efectiu dels símptomes. A continuació, et donem les claus per detectar els 10 primers símptomes de l’alzheimer i la demència senil per ajudar les persones a reconèixer-los i buscar l’assistència mèdica adequada.

Què és l’alzheimer? La malaltia en dades 

L’alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta principalment les persones més grans de 65 anys, encara que també pot aparèixer en persones més joves en alguns casos. Cada any a Espanya es diagnostiquen uns 40.000 casos nous d’alzheimer, però hi ha un gran nombre de persones sense diagnosticar. 

Segons la Societat Espanyola de Neurologia, a Espanya hi ha entre un 30 i un 40 % de persones amb alzheimer sense diagnosticar. La malaltia d’alzheimer és la primera causa de demència neurodegenerativa al món i suposa un problema sanitari de primer ordre. 

Aquesta malaltia causa la destrucció progressiva de les cèl·lules cerebrals, fet que comporta una disminució gradual de la memòria, el pensament i les habilitats conductuals.

Les causes exactes de l’alzheimer no es coneixen del tot, però s’ha comprovat que aquesta malaltia és en gran manera el resultat d’una combinació de factors genètics, ambientals i d’estil de vida. El factor de risc principal és l’edat avançada, però els antecedents familiars i determinades mutacions genètiques també poden augmentar el risc.

Què és la demència senil?

La demència senil és un terme més ampli que descriu un conjunt de símptomes que afecten la memòria, el pensament i les habilitats socials de manera significativa, i que poden interferir amb la vida diària. A diferència de l’alzheimer, que és una malaltia específica, la demència pot ser causada per diverses malalties, incloent-hi les vasculars, la demència amb cossos de Lewy i la demència frontotemporal.

Els 10 primers símptomes de l’alzheimer i la demència senil

Recorda que cada pacient és un món i la malaltia es pot manifestar al principi amb uns símptomes més agreujats que altres, però segons la Societat Espanyola de Neurologia hi ha alguns criteris bàsics per al diagnòstic de l’alzheimer. 

Els primers signes de la malaltia inclouen oblits i, amb el temps, avança fins a convertir-se en un problema greu de la memòria i la pèrdua de la capacitat per fer les tasques quotidianes. Fins ara no hi ha cap tractament que guareixi la malaltia de l’alzheimer, però n’hi ha que sí que poden endarrerir-ne la progressió. T’enumerem els 10 primers símptomes de l’alzheimer i la demència senil. 

1. Pèrdua de memòria

Un dels primers símptomes de l’alzheimer i la demència senil és la pèrdua de memòria, sobretot la incapacitat de recordar informació recent. Això es pot manifestar en la repetició constant de preguntes, oblidar cites o esdeveniments importants, o la necessitat de dependre de recordatoris i dispositius d’ajuda més del que és habitual.

Les persones amb demència senil poden tenir dificultats per desenvolupar i seguir un pla o treballar amb números. Això pot incloure problemes per seguir una recepta, controlar els diners i les finances, fins i tot la dificultat per concentrar-se en tasques que abans eren senzilles.

2. Desorientació en temps i espai

Perdre’s en llocs coneguts, confondre les dates o tenir dificultats per entendre una cosa que no és immediata són senyals primerencs. Les persones amb alzheimer s’obliden d’on són o com hi han arribat, cosa que indica una desorientació severa.

A mesura que la malaltia progressa, les tasques quotidianes que abans eren fàcils de fer es tornen complicades. Això inclou dificultats per cuinar, fer servir electrodomèstics comuns, fins i tot vestir-se o netejar-se.

3. Canvis en l’estat d’ànim i la personalitat

Els canvis sobtats d’humor i personalitat són comuns a les etapes inicials de l’alzheimer i la demència senil. Les persones afectades poden confondre’s, tornar-se receloses, deprimides, temoroses o ansioses. També es poden sentir fora de la seva zona de confort en situacions socials, cosa que els fa evitar la interacció amb altres persones.

Els canvis que la malaltia d’alzheimer produeix al cervell poden afectar l’estat d’ànim i el comportament. Els problemes poden incloure depressió; aquest és, de fet, un dels símptomes de la malaltia. Però, a més, hi ha la pèrdua d’interès, la ira o l’agressivitat, les al·lucinacions visuals, la desinhibició o els canvis en els hàbits de son, a més de la desconfiança envers les altres persones o familiars. 

4. Pensament i raonament 

La malaltia d’alzheimer dificulta concentrar-se i pensar, en especial sobre conceptes abstractes. Fer més d’una tasca alhora és especialment difícil, gestionar l’economia i pagar les factures com hem dit abans. Però, a la llarga, és possible que una persona amb la malaltia d’alzheimer no sigui capaç de reconèixer ni gestionar les responsabilitats diàries.

La dificultat per seguir o participar en una conversa és un altre símptoma primerenc. Les persones amb alzheimer poden aturar-se enmig d’una conversa i no saben com continuar o repeteixen el que ja han dit. També els costa trobar les paraules correctes o s’equivoquen a l’hora de referir-se a les coses.

El seu raonament es pot trastornar en determinades situacions en què és complicat fer entendre algunes qüestions a la persona que la pateix, fins i tot normes socials de comportament i d’educació que perden en algunes situacions. Raonar amb les persones que pateixen demència és cada cop més complicat. 

5. Presa de decisions 

El raonament i la presa de decisions es veuen afectats en les primeres etapes de l’alzheimer. Poden prendre decisions financeres irresponsables o bé deixen de tenir cura de la seva neteja personal. Les persones es poden tornar vulnerables a les estafes o als enganys a causa de la seva incapacitat per avaluar adequadament una situació.

6. Habilitats preservades

Tot i els canvis importants en la memòria i les habilitats, les persones que tenen la malaltia d’alzheimer poden conservar algunes habilitats, fins i tot quan els símptomes empitjoren. Entre les habilitats que es conserven trobem: llegir o escoltar llibres, explicar històries, compartir records, cantar, escoltar música, ballar, dibuixar o fer manualitats.

Aquestes habilitats es poden conservar durant més temps perquè les controlen parts del cervell que es veuen afectades amb l’avenç de la malaltia.

7. Dificultat per fer activitats familiars

A mesura que la malaltia progressa, les tasques quotidianes que abans eren fàcils de fer es tornen complicades. Això pot incloure dificultats per cuinar, fer servir electrodomèstics comuns, o fins i tot recordar les regles d’un joc que coneixen.

Les activitats rutinàries que requereixen completar passos en ordre es converteixen en un problema. Això inclou planificar i elaborar un àpat, o jugar al seu joc preferit. Amb el temps, les persones amb malaltia d’alzheimer avançada s’obliden de com es fan les tasques més bàsiques, com ara vestir-se i banyar-se.

8. Problemes amb el llenguatge o la parla 

Pèrdua de la capacitat per trobar les paraules correctes. La dificultat per seguir o participar en una conversa és un altre símptoma primerenc. Les persones amb alzheimer poden aturar-se enmig d’una conversa i no saben com continuar o repeteixen el que ja han dit. També els costa trobar les paraules correctes o s’equivoquen a l’hora de referir-se a les coses.

Els costa seguir o participar en una conversa. És possible, també, que s’aturin enmig d’una conversa sense idea de com seguir o que repeteixin molt el que diuen. Pot ser que els costi molt trobar les paraules correctes o el vocabulari adequat.

9. Pèrdua de la capacitat de tornar sobre els seus passos

Un símptoma comú és la tendència a col·locar objectes en llocs inusuals i la incapacitat per recordar on els han posat. Això pot comportar acusacions injustes de robatori quan no troben allò que busquen. És el que també es coneix com a pèrdua de la capacitat de tornar sobre els seus passos, és a dir, tenen dificultats per reconèixer la tasca immediatament anterior al que estan fent. 

10. Aïllament social

Finalment, moltes persones amb demència senil o alzheimer comencen a retirar-se d’activitats socials, passatemps i altres compromisos. Això es deu a la incomoditat que senten perquè no poden seguir converses o pels canvis en la seva personalitat. Aquest aïllament pot exacerbar altres símptomes i accelerar la progressió de la malaltia.

Importància del diagnòstic primerenc

Reconèixer i actuar sobre els 10 símptomes de demència senil i l’alzheimer és crucial per gestionar la malaltia d’una forma efectiva. Un diagnòstic primerenc permet que els pacients i les seves famílies planifiquin millor el futur, accedeixin a tractaments que poden ajudar a alleujar alguns dels símptomes i millorar la qualitat de vida. A més, pot obrir la porta a assaigs clínics i teràpies experimentals.

Si algú mostra un o més d’aquests 10 primers símptomes d’alzheimer o demència senil, és important buscar atenció mèdica immediatament. Els professionals de la salut poden fer proves per avaluar la memòria, el raonament i altres habilitats cognitives, i determinar si els símptomes es deuen a alzheimer, a la demència senil o a una altra causa.

Conclusió

L’alzheimer i la demència senil són malalties devastadores, no només per a aquelles persones que les pateixen, sinó també per als éssers estimats. Conèixer i reconèixer els 10 primers símptomes de l’alzheimer i la demència senil pot influir enormement en la gestió de la malaltia. Encara que no hi ha una cura, un diagnòstic primerenc permet intervencions que poden millorar la qualitat de vida i ajudar les famílies a navegar les dificultats que comporta la malaltia. Mantenir-se informat i actuar ràpidament és essencial per enfrontar aquesta realitat tan complicada.