L’envelliment de la població a Espanya i les seves conseqüències

La jubilació i els anys posteriors a la retirada del món laboral són realitats que evolucionen constantment. El progressiu envelliment de la població espanyola i el consegüent augment de l’esperança de vida, que pujava el 2023 a 84,4 anys (87 en dones i 81,8 en homes), posen de manifest l’estat d’immensa transformació de la societat espanyola, així com el canvi de paradigma del model actual de l’estat del benestar.

Sota el títol Un perfil de les persones grans a Espanya, 2023, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha actualitzat el seu informe anual i ofereix l’evolució dels indicadors demogràfics, de salut, econòmics i socials per tenir una millor visió de com és actualment la població envellida a Espanya. Tot seguit veurem els punts més interessants de l’informe en aquest apunt. Així doncs, continua llegint!

L’envelliment de la població espanyola per comunitats

Astúries, Castella i Lleó, Galícia, País Basc, Cantàbria, Aragó, La Rioja, Navarra i Extremadura són les comunitats autònomes més envellides, amb proporcions de persones grans (65 anys o més) que superen el 20% de la població.

Per contra, Balears, Múrcia, Ceuta i Melilla són les comunitats amb proporcions més baixes, per sota del 17%. Catalunya, Andalusia i Madrid són les autonomies amb més població d’edat, amb més d’un milió de persones cadascuna.

Com envelleix la població d’Espanya?

Les persones grans, aquelles que tenen 65 anys o més, augmenten any rere any. El 2022, es va registrar l’índex d’envelliment més alt de la població espanyola des de l’any 1999 en arribar a una taxa del 133,5%. Això es tradueix en 9,6 milions de persones grans a mitjans de l’any passat. Una altra dada que cal tenir en compte i que mostra el progressiu envelliment de la població espanyola: l’edat mitjana actual del país se situa en els 44 anys, mentre que el 1970 era de 32,7.

Segons la projecció de l’INE, el 2068 Espanya podria tenir més de 14 milions de persones grans, la qual cosa representaria el 29,4% del total d’una població que arribaria als 48.531.614 habitants. Durant les dècades dels 30 i 40 d’aquest segle es registrarien els màxims increments, amb l’arribada a la vellesa de les voluminoses cohorts nascudes durant el baby-boom.

El canvi demogràfic al qual s’enfronta Espanya en les pròximes dècades implicarà una transformació profunda que canviarà aspectes essencials de l’organització de la societat tal com la coneixem avui.

Les dades de l’estudi de l’INE “Projecció de la Població d’Espanya 2014-2064” indiquen un augment notable i progressiu de les persones grans. L’Espanya actual disposa d’1,8 milions de ciutadans a la franja d’edat de 70 a 74 anys. El 2064 haurà augmentat, segons aquestes projeccions, fins als 2,3 milions, és a dir, un increment de mig milió de persones.

Quina és la previsió de futur?

L’estructura per edats de la població canviarà en els propers anys. Cap al 2050 les persones grans gairebé hauran duplicat els seus efectius actuals. La població en edat laboral (16-64) i els nens (0-15) hauran reduït la seva presència. Els grans duplicaran la xifra de nens. Actualment hi ha 133 persones més grans de 65 anys per cada 100 menors de 16 anys.

Per la seva banda, la generació del baby-boom començarà la seva arribada a la jubilació cap a l’any 2024. La pressió sobre els sistemes de protecció social continuarà augmentant i serà molt notable en la dècada dels 40, amb la qual cosa convé estar preparat i estalviar de cara al futur.

Molts es pregunten com poden calcular la pensió per saber què és el que cobraran quan es jubilin. Per a això hi ha el simulador de jubilació, una eina amb la qual es pot saber què és el que es necessitarà per tenir la vida a què un aspira i viure tranquil el futur.

Vellesa femenina

Les dones són majoritàries en la vellesa. Les xifres del desembre del 2022 eren de 4.411.852 dones més grans de 65 anys i 3.665.223 homes més grans, respectivament. Ara bé, a Espanya neixen més homes que dones, un excés que es manté fins que la major mortalitat diferencial masculina elimina aquest avantatge inicial, molts anys després. Ara s’arriba a l’equilibri entre sexes cap als 50 anys.

Què passa a Europa?

Els països de la Unió Europea amb un nombre més gran de persones grans en xifres, el 2023, eren Itàlia (23,8%), Portugal (23,7%), Finlàndia (23,1%), Grècia (22,7%), Croàcia (22,5%) i Alemanya (22,1%). Espanya (20,1%) es troba lleugerament per sota de la mitjana de la UE-27, que arriba a més del 20,6%.

És important destacar que cada vegada són més els anys que separen el moment de la jubilació i l’esperança de vida, com es pot veure en el gràfic:

Quants pensionistes hi ha?

En total hi havia a Espanya 9,1 milions de pensions del sistema de Seguretat Social el 2023. Les pensions de jubilació (6,34 milions, de les quals el 60,3% són homes) són les més freqüents, seguides pels 2,35 milions de pensions de viduïtat. El nombre de pensions creix un 1% cada any.

Quina és la pensió mitjana?

El juliol del 2023, la pensió mitjana va pujar a 1.195,7 euros mensuals. Aquesta quantia comprèn les diferents pensions de jubilació, viduïtat, orfandat, incapacitat permanent i a favor de familiars. Les quanties més altes corresponen al règim especial de la mineria del carbó (2.682,8 euros mensuals de mitjana), seguides per les del règim general (1.532,7 euros).

Es continuen mantenint les disparitats regionals en pensions mitjanes de jubilació, conseqüència de diferents trajectòries laborals. La quantitat mitjana de les pensions de jubilació va pujar el mes de juliol del 2023 a 1.425,7 euros al mes. País Basc, Astúries, Catalunya, Madrid i Navarra tenen les pensions de jubilació més altes. Galícia, Extremadura, Múrcia i Andalusia, les més baixes, si bé en totes les autonomies se supera el llindar dels mil euros.

Una altra bretxa notable apareix quan es comparen quantitats mitjanes de totes les pensions per sexe. Les pensions de les dones són més baixes que les dels homes, a causa de les seves diferents carreres laborals, ocupacions, o pel fet de tenir un altre tipus de pensions (viduïtat…).

Quines són les principals despeses de les persones grans?

La despesa fonamental d’una llar on resideixen persones grans és el manteniment del mateix habitatge (aigua, electricitat i altres despeses), la proporció del qual sol ser més alta que en la resta de grups d’edat, al voltant del 45% de les despeses. El capítol de l’alimentació és el segon en importància.

Com viuen les persones grans?

L’edat augmenta la probabilitat de viure en solitud. En els últims anys a Espanya s’observa un increment de les llars unipersonals en persones de 65 i més anys, si bé les proporcions són encara més petites que en altres països europeus.

La proporció és més gran entre les dones que entre els homes, però en aquests hi ha hagut un augment notable en els darrers anys. La forma de convivència majoritària entre els homes de 65 i més anys és la parella sola (sense fills ni altres convivents), i en el futur s’espera que augmenti, i tingui conseqüències en la redistribució de les cures dins la llar, amb l’home tenint una mica més de protagonisme com a cuidador.

Què opinen els experts sobre l’envelliment a Espanya?

El director del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya, Albert Esteve, indica que “hi haurà una revolució sobre com organitzem les nostres vides, sobre quines són les etapes clàssiques de la vida”. Per la seva banda, Concepció Patxot, especialista en l’anàlisi de l’estat del benestar en un entorn demogràfic canviant i Doctora en Economia de la Universitat de Barcelona (UB), considera que ens enfrontem a un “tsunami demogràfic” que afectarà especialment les pensions de jubilació.

Les advertències de l’OCDE

En aquest sentit, l’OCDE, l’organització que agrupa els països més rics del món, ha advertit Espanya de la insostenibilitat del seu sistema de pensions si no pren mesures. L’organisme va aplaudir que es fessin passos a Espanya com l’aplicació del factor de sostenibilitat, una manera d’ajustar les pensions del jubilat segons l’esperança de vida de cada beneficiari, però aquesta iniciativa està actualment en suspens. L’OCDE adverteix que el 2050 hi haurà 77,8 jubilats per cada 100 habitants.

L’organització aconsella les reformes següents:

1. Més pes dels sistemes de capitalització.
2. Incentius fiscals per als plans col·lectius d’empresa.
3. Destinar part dels guanys per millores de la productivitat a plans de pensions d’empresa.

Al món hi ha diversos exemples de participació de plans de capitalització en el sistema. L’OCDE els divideix en tres grups:

• Països on el sistema de capitalització és el principal, com Xile, Dinamarca, Holanda o Austràlia.
• Països amb sistemes de repartiment però amb més presència del sistema de capitalització, com Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Suècia, Canadà o Japó.
• Països en transició, com Itàlia.

En definitiva: oportunitats i conseqüències de l’envelliment de la població

El 2050, un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys i més de 5,3 milions de ciutadans seran més grans de 80 anys. Són dades de l’informe de Projecció de la Població Mundial de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que també estima que el 2100 el nombre de nens i nenes representarà el 14% de la població.

En resum, la població espanyola tendeix cap a la piràmide invertida poblacional, a causa de l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat. Més enllà de les qüestions que aquesta situació comporta, com són els reptes dels sistemes de pensions i els costos sanitaris, hi ha també una sèrie d’aspectes positius que l’envelliment poblacional aporta a la societat:

• Productivitat: Tot i que físicament es perden qualitats, l’experiència i els coneixements ho compensen fins i tot amb una major i millor producció.
• Medi ambient: S’ha comprovat que els més grans de 65 anys fan un menor consum energètic dels aparells i, com a conseqüència, s’aconsegueix una reducció d’emissions de diòxid de carboni.
• Repartiment de riquesa: Les persones hereten a edats més avançades i utilitzen aquests diners per finançar la seva jubilació o ajudar els seus fills.
• Salut: No solament es viu més, sinó també amb més bona salut.
• Qualitat de vida: En sentir-se millor, es dedica més temps al lleure.