Fer testament estalvia temps i diners i ajuda a evitar conflictes familiars. Tot per molt pocs diners. Vegem de quina manera.
La legislació civil a Espanya no deixa cap dubte sobre com es reparteixen les herències, això és, en estricte ordre de parentiu. Això s’aplica tant si la persona morta havia contret matrimoni i tenia fills com si no.
Ara bé, per uns 60 euros es pot fer un testament que, per dir-ho així, deixi les coses clares als descendents amb l’objectiu d’estalviar temps i diners i, segons les circumstàncies familiars de cadascú, evitar conflictes.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Quan és recomanable fer testament? D’una banda, és una bona idea quan no es tenen descendents ni ascendents directes. Per què? Perquè determinar com es reparteix una herència sense un testament que ho acrediti augmenta la feina per repartir-la i, per tant, els costos. A més, cal tenir en compte que la llei exigeix el que s’anomena una “declaració d’hereus”, un document públic que defineix qui són els parents amb dret a l’herència, si no hi ha testament per als hereus no directes.
La realització d’aquest document comporta un seguit de taxes que s’han d’abonar a l’Estat i la seva elaboració suposa feina i temps. Com a documentació es requereix DNI del mort, certificació de defunció, certificat del Registre d’Actes d’Última Voluntat, Llibre de Família i un mínim de dos testimonis.
És important destacar que quan els hereus no són descendents (germans, fills de germans o altres parents de graus més llunyans), haurà de ser un jutge i no un notari qui dugui a terme la declaració d’hereus, la qual cosa complica encara més la qüestió. Si el valor dels béns que s’heretaran supera els 2.400 euros, la realització d’aquest tràmit requereix un advocat per tal que es presenti la sol·licitud davant el jutge, i després la demanda haurà d’esperar a ser admesa. Un cop admesa se citaran els testimonis, es reclamarà un informe a l’autoritat competent en la matèria i llavors s’obtindrà el document, amb el qual posteriorment es podran exercir els drets. Amb un testament tots aquests tràmits no serien necessaris, la qual cosa implicaria un important estalvi de temps i diners.
També és interessant fer testament per efectuar una repartició de béns lliure, sempre que s’ajusti a les normatives estatals i autonòmiques vigents en cada cas. En una societat com l’actual, en què les casuístiques a les famílies són múltiples i variades, el testament és una bona eina perquè el repartiment de l’herència el realitzi lliurement la persona interessada i així s’evitin problemes familiars i nombrosos costos associats.
En el cas que el mort tingués un pla de pensions, cal recordar que les prestacions de defunció derivades d’aquesta eina d’estalvi privat per a la jubilació tributen per l’impost de l’IRPF com a rendiment del treball personal i no estan subjectes a l’Impost sobre Successions.
També és important recordar que les prestacions de defunció dels PIES i les AIELT sí que estan subjectes a l’Impost sobre Successions i no a l’IRPF. Atès que aquests productes són assegurances de vida, és important tenir en compte que poden gaudir de la reducció única establerta en cada Comunitat Autònoma per a aquest tipus de prestacions i en funció del grau de parentiu amb el contractant mort.
Posem-ne un exemple. A Andalusia, la reducció de què parlem puja a un màxim de 9.145,95 euros i a Catalunya arriba a un màxim de 25.000 euros. En totes dues comunitats autònomes, l’esmentada reducció és aplicable sempre que el beneficiari de la prestació de defunció sigui cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat del contractant mort.
Moltes persones, quan pensen en el seu futur, pensen en les assegurances de vida. N’hi ha dues modalitats: vida risc i vida estalvi.
La primera, vida risc, és un tipus d’assegurança que consisteix en pòlisses que el beneficiari rep quan el prenedor de l’assegurança mor. El funcionament és molt senzill. La persona que contracta aquest producte paga una prima en funció dels diners que vol que el beneficiari rebi. Es fixa una quantitat concreta, que el prenedor no pot rescatar, però sí modificar quan vulgui. Segons l’edat i el capital que s’assegurarà, la persona que contracta aquesta eina haurà de passar unes proves mèdiques, que van des d’un petit qüestionari de salut fins a una revisió mèdica.
Llegeix també: Quan i per què cal contractar una assegurança de vida?
La segona, vida estalvi, és una opció interessant per a aquells que desitgen complementar la pensió pública de jubilació o vulguin estalviar per a un menor d’edat. En aquest cas, el prenedor, que pot ser qualsevol ciutadà espanyol més gran de 18 anys, aporta uns diners i se li ofereix una rendibilitat amb un risc reduït. La part més interessant es troba en els avantatges fiscals que ofereix aquesta eina. Per què? Perquè no es tributa per la rendibilitat que s’obté, sinó només quan es cobra. La manera més còmoda de contractar una assegurança de vida estalvi és mitjançant un Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic (PIES), que a la llarga podrem convertir en una renda vitalícia, és a dir, fer que els estalvis es transformin en una renda mensual per a tota la vida.