Petits estalvis a llarg termini són grans estalvis

Març 2, 2017 4 min 5 vegades compartit

Escrit per VidaCaixa

Els estalvis que anem acumulant de mica en mica tenen al final del camí una recompensa: amb el temps, si s’ha estat constant, es converteixen en grans estalvis.

Al blog de VidaCaixa hem contactat amb Pedro J. Cuestas, professor de la Universitat de Múrcia, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i Consultor de Màrqueting a #CyAMarkeTeam, entre d’altres, perquè ens expliqui com aquest esforç d’estalvi s’engrandeix a llarg termini.

“El primer pas per iniciar un pla d’estalvi és iniciar-ne un de contenció de la despesa o dur a terme inversions en productes, ja siguin reals o financers, que generin al seu torn rendibilitat, sense haver d’aplicar-hi feina o dedicació”, assenyala Cuestas. “Convertir aquestes petites aportacions d’estalvi periòdiques en grans estalvis futurs requereix disciplina i constància. Aquests dos elements, a vegades, necessiten el reforç d’un ‘compromís d’estalvi’ diari que el petit estalviador vagi complint”, afegeix aquest expert respecte a això.

Fes la teva simulació: Organitza les teves finances i estalvia amb el mètode 50/30/20

Però què entenem per estalvi? I més important, quina és la millor manera d’estalviar? Amb relació a la primera pregunta, la definició que s’adapta més a la realitat de la major part dels ciutadans és que l’estalvi és aquell romanent del total dels ingressos de cadascú, els quals generalment coincideixen amb el sou a final de mes en el cas dels assalariats, que no es dedica a les despeses corrents en un determinat període de temps. D’altra banda, i pel que fa a la segona qüestió, Cuestas explica que la millor manera d’estalviar per a cadascú depèn de cada estalviador i del seu perfil de risc.

“Els productes financers normalment tenen una relació inversa entre rendiment i risc: com més potencial d’interessos generats, més risc hi ha. Per exemple, un dipòsit a termini sol ser menys rendible que invertir en determinats fons d’inversió, però la possibilitat d’obtenir una major rendibilitat és més gran en el cas del fons, si bé hi ha el risc d’obtenir rendibilitats negatives”, explica el professor.

Per aportar més llum sobre la qüestió posa damunt la taula la teoria de les perspectives, de Daniel Kahneman (premi Nobel d’economia el 2002) i Amos Tversky. “Aquesta teoria modelitza els comportaments dels individus en entorns d’incertesa i mostra que, en general, els individus sobrevalorem les pèrdues i adoptem comportaments que proven de reduir la possibilitat que aquestes es produeixin”. És a dir, tendim a ser conservadors, en general, amb els diners.

Segons explica Cuestas, l’estalvi està condicionat per tres elements:

Ingressos: en aquest punt el que hem de fer, segons assenyala el professor, és “prendre decisions que permetin maximitzar-los”.
Despeses: Cuestas suggereix en aquesta qüestió “portar-ne una adequada supervisió, intentant reduir les despeses supèrflues o sumptuàries al nivell que es decideixi, de manera que això permeti aconseguir l’estalvi previst”.
Resultats: Finalment, l’expert considera que en aquest capítol cal “dur a terme alguna inversió en actius productius que puguin permetre obtenir rendes addicionals, les quals al seu torn se sumen a l’estalvi”.

L’estalvi i la inversió que pugui fer un depenen en gran manera, com hem vist, de la menor o major aversió al risc que tingui cadascú. Ara bé, Cuestas recomana, amb relació a com invertir l’estalvi mensual, “construir una part de l’estalvi en actius amb baix risc i elevada liquiditat, per poder afrontar necessitats de liquiditat inesperades (comptes d’estalvi, per exemple), i posar una altra part de l’estalvi en actius de menys liquiditat però amb més potencial de rendibilitat, com poden ser els fons d’inversió o els fons de pensions”.

Cuestas posa en valor el “subsidi fiscal via desgravació en l’IRPF” que proporcionen productes d’estalvi com els plans de pensions, els PIES o les AIELT. “Això els converteix en els preferits per la majoria”, assenyala. Des de principis del 2015, el màxim que es pot aportar a un pla de pensions són 1500 euros anuals o una quantitat que no superi el 30% dels rendiments nets del treball. L’aportació realitzada redueix la base imposable general. Dit d’una altra manera, si els rendiments nets del treball pugen a 40.000 euros i es decideix aportar 8.000 euros, es tributarà en la renda per 32.000 euros. És a dir, reduïm el tipus marginal. Ara bé, el professor apunta que “l’inconvenient que acostumen a tenir és que el rescat de la inversió en aquests productes és més complicat i genera obligacions fiscals”.