És possible vèncer la mort?

Generació rere generació augmenta l’esperança de vida. En general, vivim en millors condicions que els nostres avis. Els qui avui es jubilen, gaudiran de més anys de jubilació i amb més bona salut que els seus progenitors. Però, fins on podem arribar? És possible la mort de la mort?

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

“La mort de la mort”

En aquests termes es pronuncia el futurista José Luis Cordeiro, que va visitar recentment VidaCaixa per oferir una conferència sobre el progressiu increment de l’esperança de vida i sobre com la tecnologia modificarà les nostres expectatives en aquest terreny. La qüestió és la següent: si la vida creix exponencialment, quant viurem? 200 anys? Potser més…?

“Fa 2.000 anys, l’expectativa de vida era de 20-25 anys. L’any 1800 va arribar gairebé a 40 anys; el 1900, als 50; el 2000, a 70, i ara, arreu del món, arriba als 80 anys”, comenta el futurista. A més, incideix precisament en la qualitat de vida. No és solament qüestió de viure més, el cas és que viurem “més temps joves”, apunta Cordeiro.

Gestionar el rellotge vital

Però hi ha més coses. Moltes més. Per a l’expert, la mort serà “opcional”. De fet, ja “s’estan fent experiments científics; ja se sap programar les cèl·lules, per exemple, perquè es rejoveneixin”. Això ens permetrà veure passar el temps joves i sans fins que nosaltres mateixos decidim parar. Impressionant, oi?

Per aconseguir aquest objectiu, avui dia utòpic, hem d’aprendre de les malalties, de les coses que ens fan mal. Una de les grans causes de mortalitat és el càncer. Això no obstant, aquest “pot ser la cura de l’envelliment”, segons apunta Cordeiro. Això és perquè els tumors mai no envelleixen, és a dir, són “biològicament immortals”. Per això, quan es presenten, cal atacar-los. Però, alhora, conserven el secret per vèncer la mort. Com ho fan? Per què tenen aquesta característica? Això és el que cal estudiar.

Canviarà el concepte de jubilació

Cal adonar-se que la perspectiva que tenim davant la mort canvia moltes més coses de les que ens imaginem. Si probablement viurem, com a mínim, moltíssim més i ho farem sans i joves, llavors no ens jubilarem mai?

“En el futur, realment no seran, potser, necessàries les pensions”, diu l’expert. Almenys, tal com les coneixem avui. La qüestió és que podrem “reinventar-nos” a cada moment. Capacitats per fer-ho, no ens en faltaran. Sens dubte, serà un debat apassionant en plena tempesta sobre com garantir les pagues de jubilació.

Els canvis de mentalitat encara van més enllà. És possible que puguem “treballar 20 anys i després jubilar-nos dos per retirar-nos a la platja”. És la qüestió de reinventar-se contínuament. “Després podem treballar 20 anys més i retirar-nos uns altres 2 o 5 anys.”

Llegeix també: El futur de les pensions

Per sortir-ne airosos necessitem també ser més intel·ligents. Segons Cordeiro, el cervell tindrà una “quarta part extra”. Aquesta nova part és l’“exocòrtex”, que ens donarà “més memòria, més velocitat”. Això obre un món ple de possibilitats, noves oportunitats per a una vida molt més llarga.

Serà per a tothom?

Tal com comenta l’expert, les noves tecnologies són cares quan comencen a implantar-se. Però després, “quan es democratitzen, es tornen bones i barates”. Els primers mòbils “només eren per a milionaris”. Avui “fan de tot i són barats”.

Amb el tema que ens ocupa, passa el mateix. La primera seqüència del genoma humà va costar més de 10.000 milions de dòlars als Estats Units. Avui aquesta mateixa tasca costa uns 800 dòlars. “En 10 anys se seqüenciarà el genoma complet per 10 dòlars i en 1 minut.”

Llegeix també: Aquest és el futur de la pensió de jubilació a Espanya (segons experts i organismes oficials)

Amb tecnologies bones i barates podem arribar a un futur prometedor. “La ciència-ficció es torna real.” La qüestió és el creixement exponencial de què parlàvem. En poques dècades s’avança més ràpid que en milers d’anys. “Viurem més i millor; així doncs, anem cap al futur”, sentencia José Luis Cordeiro.