La queixa contamina

Envoltat de rondinaires? N’ets un? Són moltes les persones que perden la seva energia queixant-se de tot, d’allò que és important i de qualsevol petitesa. No solament pateix qui ho escolta, sinó qui ho fa. Perquè les pròpies paraules que un utilitza relacionades amb el fet que tot està malament o que no funciona res, deprimeixen.

Deus estar d’acord amb mi que sentir tot el dia les queixes dels altres o les teves pròpies, contamina i avorreix fins i tot al més pacient. No sé pas si et deus sentir identificat amb el rondinaire o amb el qui l’ha de suportar. Tant si ets en un bàndol com en l’altre, aquests consells t’ajudaran a canviar-ho. Si t’ho passes bé queixant-te, no continuïs llegint aquest article.

1. Busca altres maneres més divertides, serenes o creatives de treure a fora el que et molesta a dins. La queixa n’és una, sí; però has provat altres alternatives? Parla des de la serenitat, exposa els fets sense dramatisme o intenta buscar el costat còmic del que no depèn de tu.
2. Sigues empàtic i considerat. Has pensat que qui tens al davant pot estar pitjor que tu? Relativitzar és una activitat que permet veure els problemes, i sobretot el dramatisme, amb perspectiva.
3. Compte, la conducta queixosa s’encomana. És greu, pots sortir-ne molt mal parat i acabar escopint renecs, quan abans eres una persona positiva i alegre. Comencen el teu entorn, els teus fills, la teva parella, a queixar-se per costum?
4. Com més aviat paris, millor. A la conducta queixosa li passa el mateix que a qualsevol altra conducta: com més l’entrenes, més habilitat desenvolupes. I arriba un moment que només parles en termes d’allò que no t’agrada, del que t’avorreix, de les crítiques, etc. Passa el mateix en el cas de qui escolta. Si no vols caure en la síndrome d’Estocolm i acabar identificant-te amb el rondinaire, com més aviat et distanciïs d’aquest discurs, millor. I si ets tu qui es queixa, com més aviat canviïs el teu discurs, abans t’ho agrairà la humanitat.
5. Hi ha una relació directa entre la queixa i l’estrès percebut. La persona que es queixa no té un discurs basat en com de boniques són les flors. No, es basa en tot el que és negatiu, en les amenaces, en allò que no funciona, en els seus adversaris. Parlar sobre aquests temes genera mal humor, tristesa i estrès. I quan sents aquestes emocions, entres en un cercle viciós: et sents malament, et queixes més, et sents pitjor. De mica en mica vas torpedinant la teva salut i el teu funcionament cognitiu. Passa el mateix quan escoltes, no solament quan et queixes.
6. Programa’t un període sense queixes. Pots començar per un dia, una setmana o un mes. Els joves Thierry Blancpain i Pieter Pelgrims, farts de tantes queixes a l’empresa, van plantejar no fer-ho durant el mes de febrer. I van crear aquesta idea tan original: Complaint/Restaint. Al final, no van aconseguir que durant el mes de febrer no hi hagués ni una sola queixa, però sí que van percebre que l’exercici aconseguia canviar la dinàmica de molts i que la gent millorava la seva energia positiva.
7. Practica l’agraïment. El rondinaire perd tant de temps en els seus disgustos i les seves batalles, que deixa de percebre el benestar que l’envolta. Abans d’anar-te’n a dormir, busca petites coses amb les quals et puguis sentir agraït, encara que et semblin ximpleries. Així podràs anar canviant el focus d’atenció d’allò que és negatiu a les coses positives.

El psicòleg Jeffrey Lohr, que durant molt de temps ha estudiat sobre la queixa i el desfogament, diu, metafòricament parlant, que queixar-se genera tanta destrossa i és tan incorrecte com tirar-se un pet en un espai tancat. Mai no se m’hauria acudit una idea tan peculiar, però em sembla molt gràfica perquè no oblidem com pot ser d’horrorós i incorrecte estar tot el dia queixant-nos. No sé si ho canviaràs, però potser rius una estona amb aquest simbolisme abans de deixar anar la següent queixa.