El meravellós i divertit psicòleg Richard Wiseman –el podeu conèixer a través de la seva pàgina Quirkology o pels seus llibres Rarologia i 59 segons– ha realitzat nombrosos estudis sobre la sort, els afortunats i els no afortunats. I les seves dades són sorprenents. En una de les seves investigacions havia penjat bitllets d’un dòlar en un arbre al carrer, com si fos un arbre de Nadal. Posteriorment demanava als participants, afortunats i no afortunats, que passegessin pel carrer. Sorprenentment, les persones que es creien afortunades a la vida veien els dòlars i, en veure’ls, n’agafaven un. En canvi, les que es consideraven persones amb mala sort, ni tan sols els veien.
Les persones que creuen tenir bona sort despleguen una mena de radar amb el qual detecten coses bones a la vida. La capacitat d’emmagatzematge és il·limitada, però la nostra capacitat d’atenció és limitada. Així doncs, som conscients i lliures de triar en quins detalls, en quines persones, en quin tipus d’informació i estímuls fixem l’atenció. Resulta que la gent que creu tenir bona sort posa el focus d’atenció a crear oportunitats. Estan atents a les persones que els poden ajudar, proposen plans en què altres s’ofereixen a aportar, passen per alt la informació que resta i també esperen coses bones de la vida. El resultat és que, si esperes un premi, si esperes que les coses et vagin bé, d’alguna manera participes activament a crear-les. De fet, se sap que la gent amb bona sort es compromet més, inverteix més esforç i és més perseverant perquè pensa que li anirà bé, que la vida es portarà bé amb ells. Per contra, les persones negatives anticipen el fracàs i no creuen en la generositat d’altres persones. Per tant, no generen vincles de connexió i no comparteixen les seves idees perquè “total, per a què, si al final no sortirà bé”. I aquesta mateixa negativitat els porta a perdre abans de jugar, a tirar la tovallola abans que el fracàs sigui inevitable. Aquest fenomen també es coneix com la profecia autocomplerta.
No podem negar que hi ha una part de la vida no controlable. No sabem si és el destí, la casualitat, la bona o mala sort, com per exemple que et toqui la loteria o que t’atropelli un brètol que anava begut. Però també és cert que en gran part som els arquitectes i protagonistes de la nostra vida. I que a través de la il·lusió, el focus d’atenció i una motxilla carregada de valors, som capaços d’invertir, revertir i crear un projecte de vida. Podem alterar les ratxes, podem influir en la nostra sort? Sí. Vegem com:
- Canviar la ratxa té una part d’implicació per part teva. La ratxa no és una ratxa de vent. És un moment en què les coses no surten com voldries. Et suggereixo que comencis analitzant, més que l’error, diferents solucions per a aquest moment. Intenta ser creatiu. Surt de la teva zona còmoda de solucions. Perquè aquestes, com pots comprovar, ara com ara no funcionen. Què faria un bomber, un metge, un alpinista, un costurer, un jugador d’escacs?
- No anticipis les coses negatives. La nostra atenció selectiva té una capacitat bastant limitada. Si tries informació negativa i estímuls negatius on centrar-la, acabaràs trobant allò que busques. Quan anticipes les coses negatives augmentes la probabilitat que el teu pronòstic es compleixi.
- El que esperes dels altres condiciona la teva ratxa. La gent no et vol robar les teves idees, al món no hi viuen només els qui s’aprofiten dels altres. Envolta’t de gent que coopera, comparteix i treballa en equip. És veritat que hi ha molts oportunistes que roben idees, jo me n’he trobat més d’un. Però no és menys cert que m’he trobat gent meravellosa que respecta la meva feina. Esperar coses negatives et porta a comportar-te amb desconfiança i llavors entres en un cercle viciós en el qual no treballes tranquil.
- Celebra els èxits i els petits avanços. La vida et va donant petits senyals de les coses positives. Però cal que estiguis atent per veure’ls. Cada vegada que aconsegueixis un progrés, per petit que sigui, cada cop que trobis moments que sumen, celebra’ls. Això farà que hi donis valor i tinguis la sensació que al teu voltant estan passant coses bones.
- Fes atribucions internes de la sort. Fins a quin punt l’has provocat tu? Ets el responsable dels teus èxits? Mira d’analitzar com has aconseguit les teves bones ratxes fins avui.
- Envolta’t de gent alegre i optimista. Les persones optimistes t’encomanen la seva creativitat, la seva il·lusió i el seu somriure. És més fàcil trobar solucions a la mala ratxa en un ambient en què la gent creu, s’inspira i transmet il·lusió que no pas en un lloc d’ambient catastrofista.
- No t’asseguis a esperar la bona ratxa encara que hi creguis. La bona ratxa té part de creure-hi, però encara té més part de feina. Què estàs fent? Què estàs creant, inventant, modificant, pensant?
Res no passa si tu no t’hi involucres.
