La responsabilitat d’estalviar

Estalviar podria ser un propòsit meravellós del gener. Estalviar permet avançar-te a dificultats que no sempre es poden controlar. També ajuda a mantenir una economia sostenible. Gastem moltíssim més del que necessitem. Aquesta cultura de comprar com a símbol de felicitat ens porta a malgastar en petites foteses que al llarg de les nostres vides sumen una quantitat important.

Quan vaig començar a ser autònoma, és a dir, des dels inicis, em va fer molta por posar-me malalta i no disposar d’una baixa. De manera que fa més de vint anys que pago una assegurança que cobreix aquesta contingència en cas de baixa per malaltia. Durant 23 anys com a professional no he agafat ni una sola baixa. Però no se sap mai quins tombs pot donar la vida. M’agrada curar-me en salut. M’agrada sentir-me segura, protegida i no dependre de ningú. Així doncs, a més de la quota d’autònoms, pago aquesta assegurança, l’assegurança de responsabilitat civil i un pla de pensions. I em representa un esforç, però la seguretat em dona control i serenitat.

Estalviar és una conducta responsable. És veritat que a moltes persones, entre els seus sous precaris, la hipoteca i les demandes del dia a dia, estalviar els suposa una tasca impossible. Estalviar tampoc no és una conducta que formi part de la nostra cultura. La cultura de tenir habitatge de propietat et porta a pensar que ja tens l’estalvi de la teva vida. Però durant el dia a dia poden sorgir imprevistos, petits i grans, que a vegades obliguen a demanar un préstec o a no poder implicar-te en temes que poden ser importants.

Per què ens costa tant estalviar?

1. La incapacitat econòmica. Hi ha gent que de veritat no pot amb els ingressos que té, sense més ni més.

2. L’atractiu del plaer immediat. Estalviar és una conducta a llarg termini. I ja sabem que la dopamina, el neurotransmissor de la recompensa, vol ser sempre satisfeta immediatament. Ara mateix, com si no hi hagués un demà. És tan gran el desig que ens genera la dopamina, que deixem de parar esment en els hàbits de vida saludables i també en aquells que tenen a veure amb la nostra seguretat, com estalviar.

3. L’absència de perill. La joventut no té por del futur. I és normal, per a ells és massa lluny. Ningú no creu que es pugui posar malalt demà i que per això necessiti una assistència urgent, que pugui haver de deixar de treballar, que necessiti un suport a casa, que pugui tenir un familiar dependent, etcètera, etcètera.

4. La falta de responsabilitat. “Algú s’ocuparà de mi.” Són moltes les persones que compten amb el suport econòmic de pares i familiars, els quals, en el cas que les coses anessin mal dades, hi serien per donar un cop de mà.

Fa anys vaig llegir un llibre que em va impactar: Coaching para el éxito, de Talane Miedaner. Us el recomano moltíssim. Em va cridar l’atenció, des de la visió americana, la importància que té per a ells la idea d’estalviar. També em va impressionar fins a quin punt n’estaven, d’endeutats, molts d’ells a causa de la despesa incontrolada de les seves targetes. De tots els casos de què parlava el llibre, gairebé la totalitat havien arribat a tenir seriosos problemes financers durant les seves vides per culpa de la despesa descontrolada.

Per no haver-nos de trobar en una situació semblant, us aconsello una sèrie de mesures que us poden ajudar a potenciar la conducta d’estalviar.

1. No comptis amb el que no és teu. Què vol dir? Les persones cobren una nòmina o les seves factures. En aquests diners, tot i que els has guanyat tu, hi ha una gran part que no és teva: la hipoteca, les assegurances, el material escolar, el rebut de l’assegurança mèdica, etc. Com més aviat apartis aquests diners, menys probabilitat tindràs de gastar el que després et farà falta. Pots obrir un segon compte en el qual immediatament ingressis tot allò que és una despesa fixa, com l’IVA de les teves factures. No és teu. Si el deixes al teu compte, tindràs la il·lusió òptica de pensar que tens més del que és, i quan arribi el pagament del trimestre et costarà més afrontar-lo.

2. Podries renunciar a alguna cosa? Si ets dels qui amb els seus ingressos sincerament no pot apartar res, podries renunciar a alguna cosa? Tabac, sortir a córrer al parc en lloc de pagar un gimnàs, comprar al mercat un cop a la setmana en lloc de comprar menjar processat al supermercat, que és molt més car i menys saludable…? Pensa-hi bé. Capgira la situació; sempre hi ha alguna cosa a la qual podem renunciar, sense haver de renunciar a les nostres aficions o qualitat de vida.

3. Aparta una quantitat cada mes. Tingues un compte paral·lel d’estalvi o una guardiola a casa on puguis ficar part del que ingresses. Procura que aquest compte o aquesta guardiola siguin intocables. Sempre sorgeixen imprevistos. Una petita intervenció, l’ortodòncia dels nens, un regal de casament, etc. Talane Miedaner proposava estalviar el deu per cent del que ingresses.

4. Pensa en el futur. Ara no ho veus, però el futur és molt més a prop del que t’imagines. No has vist que de pressa ha passat el 2017? Busca un pla de pensions basat en les teves necessitats i aporta-hi un mínim. Només es tracta d’adquirir l’hàbit d’apartar alguna cosa. De mica en mica, ajuntaràs un petit estalvi que t’animarà a continuar-lo fent.

5. No t’entrampis amb casaments, vacances, comunions, etc. Cal que aprenguem a viure amb menys i a l’altura dels nostres ingressos. Sincerament, la felicitat no consisteix a convidar a la comunió de la nena quatre-centes persones, ni a regalar-li la tablet. Si creus que això és la felicitat, potser caldria començar a revisar l’escala de valors.

6. Paga els teus deutes. Com diu Talane al seu llibre, els deutes ens porten a estar més endeutats. Busques pagar amb una targeta la liquiditat que ja no et queda a l’altra. Hi ha professionals que et poden ajudar amb això. Intenta refinançar i agrupar els teus deutes i, durant un temps, viure d’una manera que et permeti sanejar la teva economia.

7. Crea una reserva de diners. Estalviar durant uns anys i tenir una reserva que et permeti deixar de treballar uns mesos seria una motivació genial i una tranquil·litat absoluta. Molta gent viu afeixugada pensant que un dia pot perdre la feina o que li encantaria poder formar-se i aspirar a una altra cosa, però no s’ho pot permetre. Prova d’apartar un percentatge del teu sou durant un temps fins que tinguis una reserva d’uns sis mesos per poder viure sense treballar.

Tot són idees, espero que alguna sigui viable en el teu sistema. T’animo a provar-ho durant aquest 2018 i a sentir la tranquil·litat de tenir diners estalviats.