Quan es vol estalviar amb un pla de pensions, l’edat és un factor molt important que cal tenir en compte. Tot seguit veurem com han de ser les inversions recomanades en el nostre pla de pensions en funció de quants anys es tinguin.
L’esquema, segons les dades de l’Associació Europea d’Assessoria i Planificació Financera a Espanya (EFPA), seria el següent:
- Menors de 30 anys: més del 80% en renda variable.
- Entre 30 i 40 anys: producte mixt: renda variable, 60%; renda fixa, 40%.
- Entre 40 i 55 anys: més del 60% en renda fixa.
- A partir de 55 anys: productes de renda fixa a curt termini (24 mesos).
Examinem-ho en detall:
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Menors de 30 anys
Si bé és cert que no hi ha una edat definida per començar a estalviar per a la jubilació, sí que és veritat que com més aviat es comença a estalviar menor serà l’esforç per assolir la nostra fita. Com que en acostar-se als 30 anys l’horitzó vital és ampli, les inversions poden tenir un risc més elevat, sempre dins d’uns límits, i no és infreqüent que l’exposició a la renda variable sigui del 80% o superior.
Entre 30 i 40 anys
És habitual que en aquesta franja d’edat la capacitat d’estalvi hagi augmentat en comparació amb l’etapa prèvia. S’aconsella dur a terme inversions en renda variable que poden arribar sense problemes al 60% del total, i el 40% restant dirigit a renda fixa. Una altra opció, si es vol evitar el risc, és optar per assegurances de vida-estalvi. Una garantia de rendibilitat on l’assegurador i el seu client estableixen un entorn d’estalvi a llarg termini (fins i tot dècades) durant el qual l’assegurador garanteix un rendiment anual mínim per a la quantitat aportada.
Entre els 40 i els 55 anys
Arribats a aquest punt, el protagonisme de la renda fixa és més gran (60%) que el de la renda variable (40%). També en aquesta franja és recomanable pensar en els plans individuals d’estalvi sistèmic (PIES). Es tracta d’un producte més líquid i amb una rendibilitat assegurada, si bé menys rendible que la dels plans de pensions més arriscats. L’objectiu d’aquesta eina d’estalvi és constituir una renda vitalícia assegurada. Un vehicle idoni per als qui pretenguin estalviar durant 10 anys o més.
Si l’estalviador percep la prestació final en forma de renda, deu anys després de quan va iniciar el PIES, els rendiments generats durant els anys de constitució d’aquest estalvi no tributen (la renda sí, però gaudeix d’importants reduccions fiscals en funció de l’edat del client en el moment en què es contracti: entre el 60% i el 92%). D’altra banda, els PIES, que tenen un límit de 2.000 euros l’any i 240.000 euros en aportacions totals, es poden rescatar a mitjà termini.
A partir dels 55 anys
En aquesta etapa encara hi ha una mica de marge per a l’estalvi. Cal anar, però, a inversions més segures, fins i tot assumint que tindran una rendibilitat baixa.
Els plans de pensions de renda fixa a curt termini (24 mesos) poden ser una bona elecció per a aquests últims anys abans de la jubilació. També hi ha la possibilitat de contractar Plans de Previsió Assegurats (PPA), opció més aconsellable per a persones amb una edat més propera a la jubilació, que no vulguin assumir grans riscos i exigeixin una rendibilitat garantida.
La diferència fonamental entre els PPA i els plans de pensions és que els primers asseguren un tipus d’interès, a través d’una companyia asseguradora, mentre que els segons no ofereixen rendiments fixos, sinó que la seva rendibilitat depèn del comportament dels actius en els quals s’inverteix i de l’estratègia de la gestora.
Més informació:
Com es poden rescatar els plans de pensions als 10 anys?
Em convé avançar la meva jubilació per evitar el nou ajust en les pensions?
