Tabla de contenidos
Per Patricia Ramírez.
Entre l’empatia i les relacions personals satisfactòries hi ha una estreta relació. Les persones més empàtiques s’impliquen més i tendeixen a ajudar més els altres. Aquestes conductes reforcen el vincle que mantenen amb elles. Els vincles socials generen un nivell alt de benestar i fins i tot hi ha estudis que asseguren que allarguen la nostra vida. L’empatia, entesa com l’habilitat de copsar i entendre emocions, pensaments i comportaments aliens, forma part de la intel·ligència emocional. Aquest tipus d’intel·ligència ens ajuda a desenvolupar una relació sana amb nosaltres mateixos i amb els altres. Inclou des de la defensa dels drets, passant per saber reconèixer i expressar les nostres emocions, a tenir l’habilitat de parlar en públic.
La intel·ligència emocional es desenvolupa de diferents maneres, però sobretot pel que aprenem dels models més propers de conducta: família, professors, persones d’influència, amics, entrenadors. Saber expressar i reconèixer què sents no està determinat genèticament. S’aprèn. Quants clients he tingut a la consulta als quals els costa dir “t’estimo” a les seves parelles o expressar mostres d’afecte perquè diuen que no ho van viure amb els seus pares. Així doncs, si vols desenvolupar la teva intel·ligència emocional, i en aquest cas ser més empàtic, tot seguit veurem uns senzills consells que pots entrenar. L’empatia et permetrà enfortir les teves relacions personals. I això és una font de benestar.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
L’empatia requereix desenvolupar:
Una escolta activa amb atenció plena
Suposa escoltar l’altre, sense interrompre’l, mantenint-hi el contacte ocular i deixant que s’expressi sense avançar-te al que creus que dirà, donar ànims verbals: “Ah, sí, ho entenc”, assentir i acompanyar amb el cap, tocar el braç, tenir algun contacte per mostrar suport si la cultura ho permet.
L’escolta activa també inclou no negar els sentiments de l’altre amb frases del tipus: “Dona, no ploris; si això al final és una ximpleria”. La persona sap que és una ximpleria però necessita expressar les seves emocions, no la tallis. Creus que traient valor a la seva emoció i mirant de relativitzar-ho, la motives, però no és així. El que passa és que la confons, ja que l’estàs fent dubtar del que sent.
Una actitud de comprensió, caritat i compassió
Molts amics presumeixen de ser molt sincers. Aquesta sinceritat absoluta inclou verbalitzar tot el que els passa pel cap, la major part de les vegades sense filtre. Això malmet l’empatia. Perquè dir-li a una persona que estimes de manera transparent el que no necessita sentir en aquell moment, genera distància, que no se senti compresa i que es posi fins i tot a la defensiva.
Comprendre l’altre inclou posar-te a la seva pell, en el que pot estar sentint, encara que creguis que a tu això no et pugui passar mai. No necessita que l’espavilis, ni que li diguis: “Ho veus? T’ho vaig dir”. Necessita que entenguis com s’està sentint, no que li solucionis la vida amb els teus consells, que ara ja no pot aplicar. No li obris els ulls, segur que ja els té oberts. Obre-li més aviat el teu cor.
No tenir prejudicis ni judicis de valor
La feina les reunions, les nostres aficions o els compromisos familiars i professionals, ens brinden l’oportunitat de conèixer noves persones. Per conèixer-se i congeniar cal escoltar l’altre sense prejudicis ni judicis de valor. Sabem que la regla dels set segons ens porta en aquest mínim espai de temps a treure conclusions sobre les persones amb les quals ens relacionem. I posteriorment tractem les persones, sense donar-los cap marge, com ens les hem imaginat, no pas com són.
No es pot ser empàtic amb algú a qui ja hem jutjat, sense donar-li cap més oportunitat de conèixer-lo.
Demanar permís per donar consell
Quan estem amb algú que estimem, també volem ajudar-lo. Ràpidament transformem el seu dolor en solucions que se’ns van acudint. Però la major part de les vegades les persones no necessiten aquestes solucions o no estan receptives en aquell moment per escoltar-les.
Si creus que tens una bona idea i que pots ajudar el teu amic, no siguis dels qui s’aventuren a dir, amb el dit alçat: “No hauries de tornar a agafar-li el telèfon, a aquest pocavergonya. T’està prenent el pèl”. És més empàtic preguntar si està interessat a escoltar el teu consell: “Vols saber què faria jo al teu lloc?” o “Jo vaig passar per una situació semblant. Vols saber què em va funcionar?”.
Acceptar les diferències
Per moltes coses en comú que tinguem amb la gent del nostre entorn, amics i família, no sempre coincidirem en tot. Si el que t’explica no és del teu grat o no ho comparteixes, no et posis a la defensiva. Accepta les diferències. Ser empàtic no és aconseguir que pensi com tu o actuï com tu, sinó donar-li un suport sincer, sense jutjar-lo, tot mostrant comprensió i intentant entendre com se sent la persona, no pas com se sentiria si fes el que tu creus que ha de fer.
Es tracta de cinc senzills consells, però complicats si no acostumes a practicar-los. Posar-los en pràctica suposa entrenar i ser constant amb aquests consells. Ja veuràs com la teva capacitat d’escolta i l’estima de l’altra persona per la teva atenció, milloren moltíssim.
