La por és una reacció exagerada a una situació, persona, pensament o activitat que associem que és perillosa per a nosaltres. Pot ser real o imaginària. La por és necessària, ja que suposa poder protegir-nos davant l’amenaça. Però són reals les nostres amenaces?
Antigament, fa deu mil anys, ho van ser. Les feres, les plantes verinoses, les pluges torrencials sense una llar amb calefacció on arrecerar-se. La nostra resposta de por ens ha permès estar alerta davant tot el que posava en perill la nostra supervivència. I gràcies a aquesta resposta de por avui som aquí. Però les circumstàncies han canviat. No has de tenir por de les feres perquè no es passegen per les nostres ciutats; no has de caçar, ja que el supermercat t’ho ofereix tot empaquetat, etiquetat i, fins i tot, amb data de caducitat perquè no et posis malalt; no has de buscar una cova desesperadament ni matar animals per abrigar-te amb les seves pells, perquè tens calefacció, roba d’hivern i una sopeta calentona que et deixa d’allò més bé.
I malgrat tot, ens passem tot el dia desencadenant la resposta de por davant situacions que no la mereixen. Les nostres pors ens limiten i ens impedeixen viure oportunitats d’èxit, aconseguir la persona estimada, relacionar-nos amb naturalitat o mostrar com som de bons a la feina.
A més del component biològic, les pors també sorgeixen per l’educació rebuda: “No facis alpinisme, que és perillós”, “Ves amb compte amb aquesta mena de persones, que són molt traïdores”. Un altre motiu pel qual sentim por pot ser la vivència d’una experiència traumàtica, com tenir por de conduir després d’haver patit un accident.
Tenim moltes pors, tantes com caps i barrets: por de la pèrdua, d’equivocar-se, de no encaixar dins del grup i sentir-te rebutjat, d’estar sol, de la malaltia, de la mort, de les tempestes, de conduir, de volar, de la sang, de les aranyes, que t’acomiadin de la feina, de perdre la parella, que els teus fills es posin malalts… Però malgrat les seves diferències, hi ha uns consells comuns per poder afrontar-les totes.
- Compte amb l’evitació
Allò que evites ho mantens. Evitar una situació, com pot ser enfrontar-te al malestar i la por que et provoca un examen, pot fer que la por sigui cada vegada més gran amb cada nova convocatòria. Necessites elaborar un pla per poder enfrontar-t’hi. Cada cop que evites, el teu cos i la teva ment senten un profund alleujament, descansen i deixen de patir davant allò que et fa por. I aquesta emoció és molt reforçant. Simplement et sents bé davant el malestar que hauries pogut sentir si t’hi haguessis presentat. El cervell aprèn que no presentar-se o evitar la teva por té premi: sentir-te alleujat i a gust. Però això no fa res més que perpetuar el teu problema. Perquè tu ho evites, però la situació no desapareix. Com més evites i més fuges, més gran és la percepció de perill.
- Exposa-t’hi de mica en mica
Si de debò la teva por és paralitzant, si portes unes quantes convocatòries perdudes, si fa anys que no has pogut viatjar a llocs que et fascinen per por de volar, si deixes de sortir perquè la gent t’intimida, no vulguis vèncer la por de cop. Fes una llista de situacions relacionades amb la por que t’hi aproximin de mica en mica. En comptes d’anar a l’examen que fa dos anys que evites, ves a tutoria amb el professor, digue-li que si us plau et faci un simulacre, acosta’t a l’aula de l’examen uns dies abans, simula exàmens amb un professor particular, etc.
- Practica tècniques de relaxació, meditació, respiració
La resposta de por, així com la d’ansietat, ens sobreactiven. Desencadenen la resposta del sistema nerviós simpàtic: se’ns accelera el pols i la freqüència cardíaca, sentim que no tenim aire per respirar, els músculs es tensen i comencem a suar com si estiguéssim corrent una marató.
La pràctica regular d’aquest tipus de tècniques aconsegueix que gestionis l’activació del sistema nerviós, regulen l’amígdala i et permeten enfrontar-te a la teva por des d’una emoció més serena.
- Treballa la situació de por a través de tècniques de visualització
Un cop hagis après a relaxar-te, pots practicar la imaginació guiada amb la teva por. Només cal que t’asseguis còmodament, respiris i t’imaginis com t’enfrontes a la teva por des de la seguretat, des de la fortalesa i des de l’optimisme. Imagina la situació tan real com puguis: el lloc, les olors, la temperatura, qui hi és present, la teva actuació, i de mica en mica imagina com vas resolent amb èxit cada pas. I sobretot recorda’t de sentir-te molt orgullós quan finalitzis la teva intervenció.
El cervell accepta el que imaginem com si fos real. Així doncs, per a la teva ment, imaginar és una experiència d’èxit més i et predisposarà a fer que tot surti de la manera en què ho has visualitzat.
- Qui canta, els seus mals espanta
El que es tracta és de treure valor a la por. La por és terrible perquè la volem veure terrible. Una por només és horrible quan tots la veiem horrible. Quan no és així, hem de mirar de treure-li valor. I l’humor és un recurs vital. Cantar, fer un microconte, dibuixar-la amb cara de desgraciada, posar-la a la paret i llançar-li dards, parlar-li com si fos un peix… qualsevol tècnica que t’ajudi a treure-li valor a la por.
Les pors són normals, però no podem deixar que tinguin un poder que no tenen. Limiten la nostra vida i ens impedeixen gaudir de moltes oportunitats. Afrontar-les és la teva responsabilitat. Abans que s’acabi aquest any, t’animo a agafar les regnes de la teva por. No permetis que et prengui el protagonisme de la teva vida. L’actor principal ets tu.
