Tabla de contenidos
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona col·laborem amb la il·lustradora Pedrita Parker per dissenyar una il·lustració en exclusiva i no volíem perdre l’oportunitat de conèixer la Pedrita una mica més de prop.
1. La Pedrita és l’Estefi. Però qui és l’Estefi?
L’Estefi és una noia de 34 anys amb una gran passió per explicar històries a través de les il·lustracions, una gran confiança en el poder de la dona, molt gaudidora, molt autèntica (el que veus és el que hi ha) i amant del bon viure i de les bones croquetes. Fa uns cinc anys va crear sense voler una marca anomenada Pedrita Parker i ara no solament dissenya els productes i les vinyetes de la seva pròpia marca, treballant juntament amb sis persones més, sinó que també duu a terme col·laboracions tan xules com la que hem fet amb vosaltres amb motiu del Dia de la Dona.
2. Com va néixer la Pedrita Parker? D’on ve el nom?
Doncs la Pedrita Parker va sorgir per casualitat quan treballava com a fotoperiodista per a un diari local. M’agradaven i em segueixen agradant molt els còmics de Spiderman i sempre he portat ulleres, de manera que un dia, un company de feina em va dir: “Vet aquí la Pedrita Parker” (per en Peter Parker, l’alter ego de Spiderman, que també és fotògraf). Em va fer gràcia i vaig fer servir aquest nom com a pseudònim a Internet, ja que aleshores duia a terme conferències com a acadèmica signant amb el meu nom autèntic. Al final, per atzars de la vida, després que les xarxes socials viralitzessin les meves vinyetes, el pseudònim s’ha convertit en el veritable protagonista de la meva vida.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
3. Què han suposat les xarxes socials per a la teva feina?
Les xarxes socials ho han estat tot, especialment al principi, quan tenien un impacte en l’audiència molt més gran que ara. M’han permès mostrar al món una passió que tenia des de petita i fer que arribi al públic sense intermediaris, cosa que m’ha permès tenir un tracte directe en tot moment amb els meus seguidors. De fet, van ser ells els qui també em van proposar la idea de crear una botiga online on vendre els meus dissenys. Mai no va ser idea meva; vaig anar escoltant-los i aprenent-ho tot sobre la marxa. Després, amb el temps, les xarxes socials m’han permès entrar en contacte amb altres persones del meu sector per fer col·laboracions molt divertides o dur a terme projectes que creia impossibles amb altres marques, i fins i tot llançar al mercat tres llibres.
4. Has estat emprenedora i has triomfat. Què ha estat el més difícil?
Un cop et coneix un sector de l’audiència, el més difícil és mantenir-se, seguir innovant constantment, oferint un bon producte, uns dissenys enginyosos, i continuar sent atractiva per als teus seguidors. Aportar constantment alguna cosa nova. Pensa que ens bombardegen contínuament amb informació i milers de coses atractives a través de les xarxes socials. Desmarcar-se i oferir alguna cosa diferent, sense deixar d’allunyar-se de la pròpia imatge de marca i dels seus seguidors, és un repte constant per a la Pedrita Parker.
5. Alguns personatges de les teves vinyetes es basen en persones del teu entorn i fins i tot en tu mateixa. Explica’ns més coses sobre ells!
M’inspiro en tot el que m’envolta, en la meva mare, en les meves amigues, en situacions que veig, en les sèries que miro, fins i tot en el que em comença a explicar el meu petit de dos anys. Les històries ja hi són, jo només les explico, i generalment ho faig a través de noies que s’assemblen a mi, però amb les quals espero que altres dones se sentin identificades. Cada dia rebo missatges privats de noies donant-me les gràcies per vinyetes que, encara que en principi les percebi com una cosa personal, són universals per les situacions que plantegen, i de fet han ajudat altres dones a superar algun obstacle concret, a estimar-se més, a valorar-se més i a pensar que són (perquè en realitat ho són) més fortes del que es pensen.
6. A VidaCaixa vam tenir la sort de celebrar amb tu el Dia Internacional de la Dona amb aquesta fantàstica il·lustració. Molts dels teus treballs parlen de dones fortes i lluitadores al llarg de la història. Amb quina d’elles voldries prendre una cervesa si poguessis?
Potser perquè compartim gremi, soc molt fan de Mary Blair, una de les primeres il·lustradores que va treballar per a Disney als anys cinquanta i que va desenvolupar a més un estil propi que ha influenciat moltíssims il·lustradors, entre els quals m’incloc. Una altra història que em sembla genial és la de Cecilia Payne, que va ser una astrofísica (l’astrofísica és un tema que m’apassiona, tot i ser de lletres) que va descobrir que les estrelles estaven fetes d’hidrogen, però el seu tutor de tesi li va fer creure que estava equivocada i va canviar el final de la seva tesi a l’últim moment, dubtant de la seva afirmació. Tot i així, la seva tesi és una referència en el món de l’astrofísica i ella, una de les grans astrònomes del nostre temps. Crec que aquesta història ens empeny a confiar i creure més en nosaltres mateixes. Encara que els altres ens facin dubtar o creguin que no tenim raó, hem d’aprendre a defensar les nostres creences i a estar més segures de la nostra vàlua.
7. Com ja saps, a VidaCaixa ens dediquem a l’estalvi a llarg termini. Com és la Pedrita pel que fa a l’estalvi? Més formiga o més cigala?
Ui!, jo no soc gens formigueta. Soc molt gaudidora i no em tallo ni un pèl a l’hora de regalar-me petits capricis, principalment menjar, roba i llibres, haig de confessar. De fet, la formigueta a casa és el meu marit i soci a Pedrita Parker. I encara sort, perquè si no, els números de l’empresa i els de casa estarien descontrolats. Jo gasto molt, i més ara que tinc un fill, i gairebé no miro els diners quan li vull comprar qualsevol regal (però si més no, per compensar, he començat a gastar menys en mi).
8. Defineixes les teves il·lustracions com “dissenys amb molt d’amor i poca vergonya”. Creus que tots hauríem de tenir una mica menys de vergonya i una mica més d’humor?
Sens dubte. Crec que la vergonya d’alguna manera va associada a la inseguretat i penso que tots i totes hauríem de ser més valents i atrevir-nos més a tot, a somiar més alt, a perseguir el que volem, a enfrontar-nos al que ens fa por. Cal estimar més i més fort, començant per un/a mateix/a i seguint amb el proïsme, respectant les seves creences i opinions. I això va en línia amb el fet de prendre’s la vida una mica menys seriosament, que últimament hi ha molts “ofesos/es” a qui els fa falta sentit de l’humor emparant-se en l’anonimat a Internet.
9. Una pregunta important: Creus que algun dia s’acabarà l’operació biquini? Quan tindrem una dieta de vi i croquetes abans de l’estiu?
Bé, cal llençar l’operació biquini a la foguera perquè és una autoimposició que ens fem les dones per culpa de la pressió a què ens veiem sotmeses pels mitjans de comunicació i les mateixes xarxes socials, que són molt enganyoses. És que soc antidietes total! (No sé si es nota. Ha, ha!) Cal gaudir i ser feliç, tinguis el tipus de cos que tinguis. Si gaudeixes menjant, per què has d’eliminar una cosa que t’agrada tant de la teva vida? Jo, per exemple, he viscut tota la vida a dieta. Per això, ara, des del gener, vaig crear el repte “croquefit”, al qual tothom pot unir-se amb mi, que consisteix a instaurar un hàbit de vida saludable en la teva vida, sense necessitat de bandejar tot allò que se’ns ha prohibit sempre quan fem “dieta”. Perquè, al final, les dietes no són una forma de vida sostenible a llarg termini. En canvi, si ets constant en un tipus d’alimentació saludable i conscient i de rutina d’entrenament, sense restriccions ni prohibicions, encara que els resultats arriben a més llarg termini, al final estàs instaurant un hàbit de vida per a tota la vida, sense afartaments emocionals i sense culpabilitat per “haver-te saltat la dieta”. I, sobretot, mai no deixaràs de menjar-te aquelles croquetes i prendre’t aquelles cerveses amb els amics, que són les que ens donen la vida!
10. Com veus la Pedrita Parker en el futur?
Doncs la Pedrita acostuma a improvisar molt sobre la marxa, de manera que qui sap quines noves aventures li oferirà el destí! Ha, ha! Sigui el que sigui, sens dubte espero que segueixi fent el que li agrada: dibuixar, explicar històries i menjar croquetes, i que sigui increïblement feliç. Perquè això és clau: cal gaudir i passar-s’ho bé, perquè quan no t’ho passes bé és que estàs fent malament alguna cosa, i això s’acaba notant. Mentre la Pedrita continuï sent autèntica, honesta i sincera amb el que fa i s’ho passi bé mentre ho fa, crec que serà feliç i els seus seguidors romandran al seu costat, pendents de la seva pròxima aventura.
Més informació:
