L’elegància d’acabar bé

Malauradament no totes les relacions de parella s’acaben com ens agradaria. Diuen les estadístiques que després de les vacances augmenta el nombre de ruptures. El cert és que quan estem enamorats, en aquests primers mesos o anys, tendim a veure la relació com una cosa que durarà tota la vida. I és bonic viure el sentiment de voler compartir tota la teva vida amb el teu amor. Però moltes vegades ens trobem que el pas del temps, el canvi de valors, el projecte personal de cadascú o el desgast de la relació, ens mostren que la persona que ara conviu amb nosaltres no s’assembla gens ni mica a la que vam conèixer al començament de la relació. I de sobte, després de rumiar-hi molt, un arriba a la conclusió que no desitja seguir al costat de l’altre. És una mostra d’honestedat trencar una relació en la qual no hi vols estar. Però per què tendeix a sortir la part més dolenta de les persones quan ens separem?

Un motiu és el desconsol de qui és deixat. El dolor pot ser tan intens que un es torna egoista. Vol continuar a qualsevol preu en aquesta relació que ja no funciona, però que considera que és la millor opció, abans que no tenir res. I aquest dolor el porta a comportar-se amb egoisme, alhora que oblida tot l’amor que ha sentit per l’altra persona. “Si haig de patir, tu, que ets qui m’ha deixat, també patiràs.” El sentiment de culpabilitat de qui deixa, a vegades el porta a sotmetre’s a peticions abusives, a menyspreus, fins i tot a permetre que parlin malament d’un als seus propis fills. I es veu obligat a pagar la factura de la decisió de trencar.

Els fills no acostumen a sortir-ne ben parats quan les parts es comporten d’aquesta manera indigna i desconsiderada. Els fills volen, abans que els seus pares estiguin junts, que els seus pares siguin feliços. I no hi ha res més desagradable que veure com els teus pares es destrueixen, parlen malament l’un de l’altre i es posen dificultats per fer la guitza intencionadament a l’altre.

Si hi hagués un màster sobre com cal gestionar una parella, segur que hi hauria un mòdul sobre com es pot trencar amb elegància. Perquè trencar amb elegància significa tancar amb brillantor una història d’amor. Hi ha vegades que es perd i d’altres que es guanya. Saber perdre ens permetria ser més valents a la vida, comprometre’ns més, involucrar-nos, estimar sense mesurar, perquè si ens surt bé, haurem viscut una gran experiència, però si ens surt malament, n’haurem après molt.

Ser elegant en una ruptura vol dir…

Acceptar

Acceptar que la persona no vol seguir tenint una relació amb tu. No significa que hàgim deixat de ser importants en la seva vida. Fins i tot és possible que compartiu el tresor de tenir fills. Acceptar inclou deixar d’insistir, de demanar una altra oportunitat. No supliquis l’amor de qui no te’n vol donar. Pel motiu que sigui, la relació s’ha trencat. Si la teva parella volgués un canvi en tu, t’ho demanaria. Però el que t’està proposant és trencar.

Acceptar també inclou no donar-hi voltes, no sentir-te culpable, no buscar en tu el motiu de la ruptura. És possible que hi hagi diferències personals que us allunyin, però potser aquestes diferències seran importants en la teva propera relació. No prenguis decisions ara des de la tristesa o la ràbia. No diguis que mai tornaràs a confiar en ningú, que els homes o les dones són tal cosa i tal altra. No treguis conclusions d’aquesta experiència, ja que és única, com ho serà la pròxima oportunitat que t’arribi a la vida.

Desitjar el millor a l’altra part

Us heu estimat, heu compartit moments íntims, projectes, fins i tot possiblement fills, animals de companyia… Durant molt de temps hi ha hagut amor i amor de veritat. Quan estimes algú li desitges el millor a la vida, encara que tu ja no en formis part.

Desenvolupa el teu costat compassiu, humà, generós i amable; mira la persona als ulls i digue-li que li desitges una bona vida. Així també serà molt més fàcil tancar la teva carpeta i posar un bonic final a una relació que es va iniciar sent bonica.

No parlar malament de la teva exparella

La ràbia d’haver perdut allò que més estimàvem porta moltes vegades a compartir amb amics, familiars i, més tristament, amb els fills aquest sentiment d’hostilitat. Fins i tot les persones més properes, els qui més t’estimen, també posen llenya al foc recordant-te tot el que no els agradava de l’altra persona. Amb això només incrementes la teva rancúnia, però no et facilita l’oblit. Perquè les emocions com la ràbia o la rancúnia ens fereixen a nosaltres, i no a qui t’ha deixat.

No es tracta pas que vagis dient que era el millor marit o la millor esposa, però intenta deixar-ho córrer. Frena a qui vulgui “obrir-te” els ulls ara que ja no estàs amb la teva parella. Digue’ls que necessites oblidar i que això inclou no rememorar records dolorosos.

I, sobretot, no permetis que ningú, ni tu tampoc, parli malament del teu o de la teva ex davant dels teus fills. Amb això els causes un dolor terrible i, a més, els fills tendeixen a distanciar-se de la part que parla malament d’un dels pares.

En la mesura que puguis, facilita-li la vida

Permet que pugui endur-se tranquil·lament les coses de casa, busqueu acords per facilitar-vos les visites dels nens, no li posis obstacles perquè “pateixi” com ho estàs fent tu. Això és indigne. Sí, probablement em diràs que l’altra part també ha estat indigna trencant. Però no trobes que la pitjor desconsideració és continuar convivint amb algú a qui no estimes?

Tots voldríem que l’amor ens durés tota la vida. Ens enamoren d’aquelles històries de parelles que segueixen juntes i enamorades al cap de tantíssims anys. Però l’estadística ens diu que la meitat de la població experimentarà més d’una ruptura important en la seva vida. Així doncs, entrenem-nos per patir el menys possible si arriba el cas. Qui ha estat el teu amor no pot ser el teu enemic.