La solitud del cuidador

Tenir cura d’un ésser estimat en situació de dependència és una tasca profundament humana, però també es pot convertir en un repte aclaparador. S’estima que, en l’àmbit europeu, el 29% de les persones més grans de 65 anys i el 48% de les persones més grans de 80 anys reben alguna mena de cura informal, generalment proporcionada per familiars o amics propers.

L’experiència de ser cuidador pot ser gratificant: reforça els vincles afectius i permet retribuir la cura rebuda en altres etapes de la vida. Això no obstant, també comporta conseqüències negatives per a la salut física i mental dels cuidadors, alhora que genera una solitud que afecta tant el seu benestar com la qualitat de la cura que ofereixen.

Ells, que ni gaudeixen del tot de la persona estimada ni de les seves pròpies vides, moltes vegades, quan fan un descans, durant aquest temps que hauria de ser per a ells, se senten culpables pel fet de desatendre el malalt. Com podem ajudar el cuidador?

Aquests sentiments de solitud no desitjada i aïllament social poden tenir efectes comparables a problemes greus de salut. En aquest context, és fonamental abordar la solitud del cuidador i oferir estratègies per mitigar-ne els efectes.

El desgast emocional del cuidador

Els cuidadors solen enfrontar-se a situacions emocionalment desgastadores. Parem molta atenció als nostres éssers estimats que pateixen malalties cròniques, Alzheimer, discapacitats o que es troben en etapes avançades de la vida, i és natural sentir compassió per ells. Tanmateix, els qui dediquen la seva vida a tenir cura d’aquestes persones, com ara parelles, fills, pares o cuidadors professionals, també mereixen la nostra empatia i suport.

Diversos estudis han demostrat que els cuidadors de pacients amb malalties cròniques o degeneratives tendeixen a patir ansietat, depressió i frustració. Aquests sentiments s’agreugen en veure’s obligats a sacrificar aspectes importants de les seves pròpies vides, fet que pot portar a tenir una sensació de vida “coartada”.

Tot i que aquests cuidadors es lliuren a la seva tasca des de l’amor, afronten una realitat en la qual ni gaudeixen plenament de la companyia de la persona estimada ni de les seves pròpies vides. Sovint, fins i tot quan altres persones s’ofereixen a rellevar-los perquè puguin tenir un moment de respir, se senten culpables pel fet de no ser-hi presents.

Senyals d’alarma: com pots saber si necessites ajuda?

És crucial que els cuidadors estiguin atents als senyals d’alarma que indiquen que podrien estar sobrecarregats. Si comences a aïllar-te, a tenir canvis en el teu estat d’ànim, sentir-te irritable, vulnerable, o si notes que no tens temps per a tu, que experimentes solitud, pèrdua de pes o problemes per dormir, és el moment d’actuar. Aquests senyals són indicatius que el cuidador està arribant a un punt d’esgotament que podria afectar tant la seva salut com la qualitat de la cura que ofereix.

Estratègies per mitigar la solitud del cuidador

1. Practica tècniques de relaxació

Les tècniques de meditació, respiració o relaxació poden ser una eina valuosa per gestionar l’ansietat. És natural que un cuidador se senti nerviós, ja que empatitza amb el dolor i la frustració de la persona que cuida. Tot i això, és important recordar que aquesta empatia no s’ha de traduir en un patiment compartit que agreugi la situació.

2. Fes activitat física regularment

L’activitat física no solament és beneficiosa per al benestar físic, sinó que també ajuda a millorar l’estat d’ànim i la funció cognitiva. L’exercici promou l’alliberament de neurotransmissors del benestar i pot millorar la capacitat d’atenció, concentració i memòria. A més, molts cuidadors s’enfronten a exigències físiques diàries, com ara aixecar o reclinar la persona dependent, i això fa que sigui essencial mantenir una bona condició física per evitar lesions.

3. Busca companyia i suport social

No és saludable afrontar sol la càrrega de la cura. És important demanar companyia, parlar amb amics, familiars o fins i tot unir-se a grups de suport. L’aïllament social pot consumir el cuidador i portar-lo a una espiral de solitud i depressió. No perdre les connexions socials i parlar de temes aliens a la cura és vital per mantenir una perspectiva equilibrada i saludable.

4. Fes activitats en què t’ho passis bé

Dur a terme activitats plaents, ja sigui durant el temps de cura o en moments de descans, és bàsic per mantenir la salut mental. Llegir, escoltar música, practicar aficions o simplement gaudir d’un bon cafè pot proporcionar el respir necessari i ajudar a recobrar l’energia emocional del cuidador. És fonamental no sentir-se culpable pel fet d’agafar-se aquests moments de gaudi personal.

5. Accepta les teves limitacions

És essencial que els cuidadors acceptin que no ho poden fer tot. No poden curar l’ésser estimat ni alleujar-li tots els dolors, i és important reconèixer aquestes limitacions per evitar la frustració i el desgast emocional. Acceptar la situació tal com és, sense intentar controlar-ho tot, pot ajudar a reduir la càrrega emocional.

6. Comunica les teves emocions

Els cuidadors també pateixen i tenen dret a expressar els seus sentiments. Parlar obertament sobre les emocions amb els éssers estimats o professionals de la salut mental pot ser un alleujament significatiu. Compartir el pes emocional de la cura no és egoisme, sinó una necessitat per mantenir l’equilibri i la salut mental.

7. Comparteix les responsabilitats de la cura

Si és possible, és important repartir les responsabilitats de la cura entre diversos membres de la família o contractar ajuda professional. Assumir tot el pes de la cura pot ser aclaparador, i repartir aquesta càrrega no solament alleugereix el cuidador principal, sinó que també millora la qualitat de la cura proporcionada.

8. Assegura’t de descansar adequadament

El descans és fonamental per a la reparació física i mental. Dormir suficientment permet que el cuidador mantingui la claredat mental i l’equilibri emocional necessaris per dur a terme la seva tasca. Negar la importància del son pot portar a l’esgotament i afectar tant el cuidador com la persona que rep la cura.

Cuidar el cuidador

En la vellesa, en la malaltia i en situacions de dependència, la figura del cuidador ha esdevingut un pilar essencial. Això no obstant, per cuidar de manera efectiva altres persones és vital que els cuidadors també es cuidin a si mateixos. Com bé diu Vicente Prieto, director de la Clínica del Centre de Psicologia Álava Reyes, la clau consisteix a “cuidar l’altre sense deixar de cuidar-se un mateix”.

És fonamental que els cuidadors no renunciïn a la seva vida, no se sentin culpables pel fet d’agafar-se temps per a ells mateixos i mantinguin la seva autoestima. Saber prioritzar, evitar el desgast emocional, demanar ajuda quan calgui i comunicar-se de manera positiva són estratègies bàsiques per preservar el propi benestar. Al capdavall, un cuidador que es cuida és un cuidador que pot oferir el millor suport possible a la persona que depèn d’ell.