Tabla de contenidos
L’ansietat és una resposta que donem les persones quan ens sentim amenaçades. Ve filogenèticament determinada des que érem a les cavernes. Els psicòlegs ens hem atipat a dir que, en la majoria de les situacions, l’ansietat avui dia no és una resposta adaptativa, perquè la majoria de les nostres amenaces no posen en perill la nostra vida: la pèrdua de treball, una discussió amb la parella, l’examen d’oposició que hem de fer d’aquí a un any i la idea de no aprovar-lo, tenir por de ser rebutjat, a no dir el correcte, etc. Fins avui amb el Coronavirus.
Motius pels quals el Coronavirus ens pot generar ansietat
El Coronavirus dóna protagonisme i validesa a la resposta d’ansietat per diversos motius:
Posa en perill la nostra vida
A la vista estan les persones que s’estan morint per aquesta pandèmia i les seves complicacions respiratòries. És cert que ens han dit que la població de risc són les persones grans o aquelles persones amb patologies associades. Però també vam començar a conèixer casos de persones més joves i sense patologies associades. Així que tothom va amb la por de “em tocarà a mi?”, “si em toca, de quina manera es presentarà en el meu cos?”, “com reaccionaré?”.
Quan una amenaça real posa en perill la vida dels teus o de nosaltres mateixos, el normal és que es desencadeni la por. Però ens ajuda aquesta por a resoldre el problema? No. Tot i que l’amenaça és real i és el motiu que justifica patir ansietat, no podem fer tot per controlar-ho.
La recomanació en aquest cas per disminuir l’ansietat és “tenir sota control el que sí depèn de nosaltres”. A hores d’ara les recomanacions les coneixem tots: rentar-nos les mans, mantenir la distància de seguretat, no sortir de casa excepte en les ocasions urgents en les quals sí que està permès fer-ho, no saturar les urgències si no és necessari, informar-se al número de telèfon que ens han facilitat en cada comunitat i si tens símptomes, esperar i demanar ajuda.
Crea un estat d’incertesa
No hi ha una situació que generi més ansietat en les persones que la incertesa. No suportem no controlar el que ens ve per davant. El control ens dóna seguretat, ens permet anticipar-nos i amb ell vam crear un ambient de seguretat al nostre voltant. Però, l’arribada del Coronavirus, ha posat la nostra vida, la dels veïns, la del servei de salut pública i al mateix Govern, de cap per avall.
Si la nostra incertesa ens genera ansietat, com no ens generarà una ansietat major la mateixa incertesa dels que ens governen, en qui confiem la nostra protecció vital! Això no és una queixa. Això és que el virus ens ha agafat a cama canviada i ningú de nosaltres ha estat capaç d’anticipar-se la seva maldat. Perquè la bestiola és dolenta, però dolenta de nassos.
La recomanació en aquest cas és aprendre, per fi, a conviure amb la incertesa. La vida ens ho està posant en safata. Les persones ens obsessionem a controlar i quan els dic als meus pacients que gairebé el 90% de les nostres preocupacions són incontrolables i que haurien de treballar l’acceptació, casi que els sap greu. Així que la vida ha dit, “ara us aprendre a “descontrolar” perquè jo ho valc!” I en això estem, estimada vida, aprenent a descontrolar i acceptar.
Com es fa això? Doncs la veritat és que dificultat el que es diu dificultat, no té cap. La dificultat radica en la resistència que posa un mateix. No volem desfer-nos del nostre control, encara que en aquest cas controlar no tingui premi. Ja ho sento, per més que penseu, llegiu, veieu les notícies en directe i després en repetició, no trobareu una tranquil·litat més gran.
Acceptar passa per tenir un mantra del tipus “el que hagi de ser, serà” i cada vegada que ens bombardegi el cervell amb totes les preocupacions que no tenen resposta, tractem de repetir-nos el mantra. No raoneu, no jutgeu, no us queixeu tant i deixeu de banda el mono tema.
No tenir una data final
Al nostre cervell li encanta saber quan comença i quan finalitza alguna cosa. La vida es regeix per horaris. Organitzem la vida en funció d’horaris, d’agendes, de calendaris. I com més encasellada tenim una activitat, és a dir quan sabem quin dia, a quina hora comença i a quina hora acaba, més seguretat ens dóna. Perquè les rutines i l’organització ens donen seguretat.
No sabem quant de temps estarem confinats. I és millor no fer plans basats en les especulacions de la bola de la bruixa Lola. El millor és ocupar-se de les rutines que sí podem fer ara. Rutines dins de casa relacionades amb el treball (qui pugui), rutines que fa a les tasques domèstiques (tots podem), rutines en què canviem hàbits de vida poc saludables per altres més saludables, noves rutines sobre l’oci, etc. La recomanació depèn d’organitzar el que és organitzable. Res més.
Recloure’ns té el seu què, però també té la seva queixa
Depenent del tipus d’habitatge que cadascú tingui i de quantes persones l’ocupin, la veritat és que jugar a “Gran Hermano” pot ser una activitat tòxica. Després de dos dies de confinament, només pensem en la persona a qui nominaríem per sortir de l’habitatge.
La recomanació és aprofitar el moment de redactar un codi de conducta que es respecti a la llar, en el qual es recullin el repartiment de les responsabilitats i fins i tot el temps que un decideix passar tot sol. Tenir un espai per tenir intimitat és important.També és cert que aquest temps junts dóna lloc per gaudir d’un temps de qualitat, per parlar més, per compartir jocs, per ensenyar coses noves als nostres fills. Veure fotos, aprendre noves receptes de cuina, aprendre una afició nova com pot ser dibuixar.
I per descomptat, apliqueu el que sempre podeu llegir a les meves xarxes socials respecte a la gestió de l’ansietat. Meditació, relaxació muscular, realitzar activitats que ens permetin prestar atenció plena i, sobretot, humor, molt d’humor. Els espanyols som campions de l’humor. Si dediqueu cada dia deu minuts a llegir tots els memes i a veure els vídeos que enfoca el Coronavirus amb una mica d’humor, ja teniu la riallada assegurada. Això sí, siguem si us plau responsables. Això és el més important.
