Perquè un país gaudeixi d’un sistema econòmic fort calen mecanismes per canalitzar l’estalvi i poder transformar-lo en inversió. Aquests mecanismes són els mercats de valors, que es poden definir com aquells espais on es duen a terme negociacions borsàries d’actius financers, i on cadascun té les seves pròpies normes i mètodes de funcionament.
En el cas d’Espanya, el mercat de valors rep el nom de mercat continu i opera mitjançant un sistema electrònic que interconnecta les quatre borses de valors nacionals (Madrid, Barcelona, Bilbao i València) i afavoreix la realització d’operacions borsàries de compra i venda de títols i accions.
Origen i evolució
Encara que en altres països europeus com el Regne Unit o Holanda ja hi havia des de fa diverses dècades sistemes de negociació de valors, la primera Borsa a Espanya no va aparèixer fins a l’any 1830 a Madrid. Es va haver d’esperar força perquè es posés en marxa la segona a Bilbao, l’any 1881, i fins ben entrat el segle XX perquè Barcelona obrís la tercera l’any 1915. Ja el 1981, va obrir a València el quart i últim mercat de valors sorgit al país.
El 1988, es va aprovar la Llei del Mercat de Valors, que, entre d’altres fites, va permetre:
- L’aparició de nous intermediaris financers, com les agències i les societats de valors.
- L’adopció d’un sistema de negociació electrònic d’accions que substituïa els antics ròdols, i que rebria el nom de SIBE (Sistema d’Interconnexió Borsària Espanyola). Aquest sistema es caracteritza per:
- Els operadors envien les ordres de negociació des d’un terminal informàtic autoritzat per operar a un ordinador central, que està connectat als quatre mercats alhora.
- El sistema ordena cada mandat segons el seu preu i moment d’introducció, a l’espera de la contrapartida que arribi des d’un altre ordinador diferent.
- Les liquidacions es fan a través del Sistema de Compensació i Liquidació de Valors (SCLV).
Tot i la implementació d’aquesta Llei, cadascuna de les quatre borses tenia una organització i metodologia pròpies, per la qual cosa l’any 2001 van passar a integrar-se com a filials en Borses i Mercats Espanyols (BME), que va començar a gestionar tots els mercats secundaris espanyols.
Com funciona el mercat continu
El mercat continu va començar a operar el 1989 i està regulat i supervisat per la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), mentre que les inversions es dipositen i liquiden per mitjà de la societat Iberclear. La qualitat principal del mercat continu espanyol és que permet connectar les quatre places de negociació com si fos una única borsa, tot i que cadascuna se segueix organitzant d’una forma diferent.
El mercat continu es subdivideix, al seu torn, en cinc:
- Mercat general. En ell operen les empreses que cotitzen a les quatre borses de valors, des de les 9:00 fins a les 17:30 hores, amb un mercat de preobertura que dura entre 08:30 i 9:00. Dins d’aquest mercat també és possible trobar la cotització de l’índex de referència espanyol Ibex-35, que agrupa les empreses de cotització més gran. El mercat continu suposa en l’actualitat prop del 98 % del total d’operacions borsàries.
- Mercat alternatiu. També conegut simplement com MAB, es va crear l’any 2006 pensant en petites empreses d’alt creixement que no poden complir amb els requisits exigits per al mercat general. També cotitzen aquí fons de capital risc, Sicavs i Socimis.
- Mercat de blocs. Està pensat per a operacions de gran volum, des de 50.000 fins a 500.000 euros, segons el grau de liquiditat de les accions.
- Latibex. Afavoreix la negociació de les accions de les empreses més importants de Llatinoamèrica, amb la condició que les cotitzacions es facin en euros. D’aquesta manera, es facilita als inversors europeus que accedeixin a títols llatinoamericans, i s’elimina el risc de divisa.
- Exhange Traded Funds (ETF). S’opera amb els fons d’inversió cotitzats, encara que no es poden negociar divises en temps real.
Mercat continu o Ibex-35
Per poder formar part de l’Ibex-35, cada empresa ha de ser avaluada pel Comitè Assessor Tècnic, que és l’òrgan que decideix quines empreses tenen unes característiques determinades i quines no. Els punts que s’han de complir són:
- Una capitalització superior al 0,30 % de la capitalització mitjana de l’Ibex 35 en el període de revisió.
- Tenir contractat, com a mínim, una de tres sessions del període de control.
- Estar entre els 20 primers valors per capitalització borsària.
Com que a moltes entitats no els serà possible complir amb aquest ventall de criteris, l’opció més factible és entrar en el mercat continu, que abasta, per tant, moltes més empreses i sectors, i hi ha firmes de capitalització borsària molt diferent, amb major o menor solidesa i diferents nivells de risc.
Això vol dir, en definitiva, que habitualment hi haurà més volatilitat en el mercat continu, la qual cosa, traduïda a un llenguatge més planer, vol dir que els canvis en els preus de les accions es produeixen més ràpidament, de manera que experimentaran pujades i baixades rellevants amb més freqüència. Això no ha de ser necessàriament una cosa negativa per a l’inversor, sinó que vol dir que es presenten més oportunitats si s’actua, això sí, amb certa cautela i apostant per la diversificació.
