Tabla de contenidos
De vegades, per imprevistos de la vida com ara un accident o una malaltia, podem quedar inhabilitats per continuar treballant. En aquests casos, tenim dret a rebre una pensió per incapacitat permanent.
Per descomptat, els diferents casos i supòsits poden ser molt variats, i per això a Espanya hi ha quatre tipus d’incapacitat permanent que es diferencien per les limitacions que tingui la persona per fer la feina. En aquest article, repassarem cada tipus d’incapacitat permanent, els requisits, com sol·licitar-la i quina pensió correspon a cadascuna. Continua llegint!
Què és la incapacitat permanent?
Primer de tot, repassem en detall què coneixem com a incapacitat permanent. Es tracta d’una prestació econòmica que rep un treballador quan la seva activitat laboral es veu reduïda o anul·lada a causa d’una malaltia o accident.
Fes la teva simulació: Calcula quant desgraven en l’IRPF les aportacions a un pla de pensions
En altres paraules, és una pensió que es concedeix al treballador que pateix una malaltia o ha tingut un accident i, després de rebre l’alta mèdica, continua sense poder treballar o amb dificultats per fer-ho. L’objectiu principal és cobrir la pèrdua d’una renda salarial de les persones que estiguin incloses en el règim de la Seguretat Social i reuneixin els requisits. La quantitat de la prestació variarà en funció dels diferents graus d’incapacitat.
Si hi ha possibilitat de recuperar la capacitat per treballar, no es concedirà la pensió per incapacitat permanent. A més, es pot extingir per revisió de la incapacitat declarada, per reconeixement de la pensió de jubilació quan tingui l’edat ordinària i per mort del pensionista.
Els tipus d’incapacitat permanent
Ja ho hem vist, en funció de la gravetat de l’accident o la malaltia, una persona pot tenir un tipus d’incapacitat permanent o un altre. En total són quatre i es divideixen per graus: des del més lleu, la incapacitat permanent parcial, fins al més greu, la gran invalidesa, que requereix assistència per fer les tasques més quotidianes.
La quantia de cada tipus d’incapacitat permanent la determina la base reguladora i el percentatge que s’aplica al grau de la incapacitat reconeguda en l’empleat. Vegem amb més deteniment cadascun d’aquests graus d’incapacitat permanent:
Incapacitat permanent parcial
És el menor grau d’incapacitat permanent parcial. El treballador, a causa d’una malaltia o accident, redueix el rendiment professional habitual en un 33%. Això vol dir, bàsicament, que podrà continuar fent les seves tasques encara que amb algunes dificultats.
En aquest cas, el treballador rep una indemnització, que cobra en un pagament únic i que és compatible amb qualsevol feina, incloent-hi la que estigui duent a terme en aquell moment.
Incapacitat permanent total
Correspon a un treballador que estigui inhabilitat per fer les tasques habituals del seu lloc de feina per una malaltia o accident.
Això sí, la incapacitat permanent total no ha d’invalidar-lo completament per exercir una altra professió. Per això, la prestació que li correspon només cobreix la feina habitual, i es rep mensualment.
Incapacitat permanent absoluta
Aquest tipus d’incapacitat es reconeix a les persones que, per malaltia o accident, no poden fer cap tipus de feina, malgrat que sí que poden dur a terme altres activitats compatibles amb el seu estat de salut.
La prestació també es cobra com a salari mensual.
Gran invalidesa
És el tipus més greu d’incapacitat permanent. Es reconeix les persones que pateixen una malaltia o lesió que no els permet exercir cap mena de feina i que necessiten assistència d’una altra persona per a les activitats diàries bàsiques (aixecar-se, vestir-se, rentar-se, cuinar…).
Reben una prestació mensual a més d’un complement econòmic.
Requisits per sol·licitar la incapacitat permanent
Per demanar una incapacitat permanent s’han de reunir una sèrie de condicions com ara estar donat d’alta a la Seguretat Social i no haver arribat a l’edat de jubilació (en cas de tenir-la, no es poden reunir els requisits per accedir a la jubilació contributiva si la incapacitat deriva de contingències comunes). A més, segons el grau d’incapacitat s’exigeixen uns requisits diferents.
D’altra banda, de la mateixa manera que hi ha un període mínim de cotització per jubilar-se, per rebre la prestació econòmica de la incapacitat permanent també cal tenir un període cotitzat. Això és en cas que la incapacitat permanent sigui causada per malaltia comuna. Si, per contra, és a causa d’un accident, sigui laboral o no, o per malaltia professional no s’exigeix cap període de cotització.
En el primer cas, els requisits de cotització els marca el grau de la incapacitat:
- Per demanar la incapacitat permanent parcial, cal haver cotitzat un mínim de 1.800 dies en els 10 anys anteriors a la data en què comenci la incapacitat.
- Per sol·licitar la incapacitat permanent total, la permanent absoluta o la gran invalidesa:
- Els menors de 31 anys han d’haver cotitzat la tercera part del temps transcorregut entre el dia en què van complir els 16 anys i el fet causant de la incapacitat o gran invalidesa.
- Els més grans de 31 anys han d’haver cotitzat una quarta part del temps transcorregut entre el dia en què van complir els 20 anys i el del fet causant (han de ser mínim cinc anys). A més, una cinquena part del període de cotització ha d’estar comprès els 10 anys anteriors al fet causant.
Com sol·licitar la incapacitat
El primer que haurem de fer és assegurar-nos que complim tots els requisits legals dels tipus d’incapacitats permanents.
A continuació, la podem tramitar a través de la seu electrònica de la Seguretat Social per correu ordinari o acudir a qualsevol oficina de la Seguretat Social amb cita prèvia o direccions provincials o locals de l’Institut Social de la Marina i presentar el model oficial de sol·licitud. Cal presentar un DNI, l’historial clínic, un informe administratiu de l’accident de treball o malaltia professional i un certificat emès per l’empresa, on s’especifiqui el salari percebut pel treballador l’any anterior.
Prestacions segons el tipus d’incapacitat permanent
La quantia de la prestació per incapacitat permanent depèn de la base reguladora. Aquesta base reguladora es calcula en funció de les bases de cotització del treballador (el seu salari mensual) durant un període de temps.
A aquesta base se li aplica un percentatge segons el tipus d’incapacitat:
- Incapacitat permanent parcial: pagament únic corresponent a 24 mesos de la base reguladora.
- Incapacitat permanent total: segons la causa de la incapacitat, s’estableix el percentatge de la base reguladora corresponent, encara que no pot ser menor al 55% de la base de cotització. Es podrà incrementar un 20% a partir dels 55 anys. És una pensió mensual vitalícia.
- Incapacitat permanent absoluta: aplica el 100% de la base reguladora i és una pensió vitalícia.
- Gran invalidesa: pensió mensual vitalícia del 100% de la base reguladora més un increment per cobrir les despeses de la persona que l’atén.
Recapitulem
Com hem vist, si patim un accident o una malaltia, és possible que se’ns reconegui algun tipus d’incapacitat permanent. Aquesta invalidesa impedeix que puguem fer la nostra feina habitual de manera normal. Des de la incapacitat permanent parcial, que permet fer tasques, però amb dificultats, fins a la gran invalidesa, que ens inhabilita completament per treballar i per fer tasques quotidianes, passant per la incapacitat permanent total o l’absoluta.
Aquests quatre graus depenen de les limitacions que tingui la persona per fer la seva feina i determinen la pensió que rebrà en cada cas.
