Fa uns quants mesos, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va publicar la guia Psicologia per a inversors, en què es recullen un seguit de propostes per facilitar l’aplicació pràctica de l’economia conductual en les decisions d’inversió. I és que, tal com afirma l’organisme supervisor, tot i que l’ésser humà entén el que vol aconseguir a l’hora d’analitzar possibles inversions, valent-se per fer-ho de l’accés a la informació que hi ha disponible i deixant-se aconsellar, nombroses vegades, per l’opinió professional d’experts, tenim al cap una part no racional i principalment emocional que, sovint, ens empeny a prendre decisions que no sempre són tan encertades com seria possible.
Aquesta racionalitat limitada en molts dels subjectes que operen en els mercats acaba afectant el seu comportament, de manera que saber controlar aquest aspecte més sensible dels éssers humans és crític per entendre per què elements com la intuïció acaben jugant un paper fonamental a l’hora que un inversor es decanti per una opció o una altra.
Recomanacions per evitar equivocar-se a l’hora d’invertir
Hi ha moltes recomanacions per evitar equivocar-se en la presa de decisions financeres. Això no obstant, també hi ha errors que, no pel fet de ser alguns prou coneguts, és convenient gravar-se amb ferro roent per garantir-se les màximes probabilitats d’èxit. Entre aquests, cal destacar-ne:
- La manca de paciència. En el llarg termini, l’experiència històrica demostra que les inversions en renda variable acostumen a donar els seus fruits. A horitzons temporals d’entre 5 i 7 anys, la majoria de les accions de les grans companyies ofereixen rendibilitats positives, si bé és cert que al llarg d’un cicle econòmic és freqüent que pateixin oscil·lacions en el preu i la volatilitat. Això no vol dir pas que, quan s’efectuï una inversió, calgui desentendre-se’n i permetre que passi el temps, pensant que, per exemple, en una situació de crisi en els mercats la tempesta ja passarà, sinó que cal no deixar-se dur per moments de nerviosisme i ser freds i calculadors.
- No agafar trens en marxa encegats per l’alta rendibilitat. Hi ha companyies que experimenten en molt poc temps un augment considerable del seu valor en el mercat, com a conseqüència dels seus bons resultats en el sector, per haver dut a terme una innovació o, simplement, perquè han despertat l’atenció de nombrosos inversors. Apostar per aquest tipus d’entitats quan ja s’han apreciat molt pot ser una molt mala decisió, ja que és possible que no triguin a corregir el seu preu i s’ajustin al seu valor real.
- Defugir les modes. Sovint, un determinat sector o empresa esdevé tendència social, la qual cosa fa que es corri el risc de generar un efecte bombolla al seu voltant. Abans de deixar-se dur per cap onada de popularitat, cal revisar-ne la informació financera i de mercat existent i, si és possible, consultar un assessor financer expert perquè ens expressi la seva recomanació sobre la idoneïtat d’apostar en aquell moment per una entitat d’aquestes característiques.
- Caure al parany del valor. Molts petits accionistes se senten atrets per companyies que retribueixen l’accionista amb la promesa de dividends, sense parar gaire atenció al preu al qual cotitzen en el mercat. D’aquesta manera, si no s’ha analitzat bé l’operació, és possible que, al final, el dividend que es rebi sigui menor que allò que els títols s’han deixat pel camí, cosa que pot sortir molt cara si s’hi destina una part rellevant de la cartera.
- Entrar a les xarxes d’un xiringuito financer. Sota la promesa de grans rendibilitats, hi ha empreses que aconsegueixen entabanar inversors que, sovint, no disposen de la cultura financera suficient per desconfiar-ne. Per evitar-ho, la CNMV disposa d’un registre d’entitats certificades i verificades, que tothom que vulgui invertir en els mercats ha de consultar per assegurar-se que no estan intentant ensarronar-lo.
- Operar sense cap criteri. Cada cop és més habitual que els inversors no professionals pensin que, consultant la informació disponible a Internet i seguint les recomanacions de fòrums i dels seus contactes personals, seran capaços d’obtenir rendibilitat pels seus estalvis. Si bé és possible que això passi, el més aconsellable sempre és basar-se en el consell expert que ofereix un bon assessor financer, que està pendent de l’actualitat del mercat, disposa de coneixements certificats i és capaç d’analitzar les dades des de diferents punts de vista, pensant sempre en el que pot convenir més al client.
- No diversificar prou. És molt comú que un inversor poc preparat confiï la major part dels seus estalvis, per exemple, als títols borsaris d’una única companyia, creient que es tracta d’una aposta segura. Això genera un risc molt greu ja que, davant qualsevol incidència de la mateixa companyia o una correcció del mercat, la seva cartera pot patir molt. En aquesta línia, també hi ha moltes persones que creuen que invertint en molt pocs valors el risc disminueix, quan passa precisament el contrari.
- Voler guanyar molt sense risc. Apostar pel llarg termini no vol dir que no calgui exposar part de la nostra cartera a inversions de més risc. De fet, el binomi rendibilitat-risc és una realitat als mercats: encara que siguem contraris al risc, per guanyar més a vegades cal abandonar, si més no lleugerament, la talaia de la prudència. Però, per fer-ho en les millors condicions, no hi ha res millor que envoltar-se d’especialistes financers que ens aconsellin de la manera més professional possible.
- Desconèixer la fiscalitat de les inversions. Qualsevol rendiment positiu que s’obtingui en els mercats ha de ser comunicat al Fisc, igual que les pèrdues, ja que la major part d’aquestes són deduïbles. Naturalment, convé estar al corrent de les possibles modificacions en la normativa tributària per evitar endur-nos en el futur alguna sorpresa desagradable. En aquest sentit, també cal valorar les comissions i els costos que genera cada operació que es realitza al mercat ja que, a la llarga, poden suposar una despesa considerable.
- Centrar-se només en el mercat domèstic. És lògic que qualsevol petit inversor sàpiga més sobre les empreses de l’IBEX 35 que sobre la borsa de Tailàndia, però això provoca que, sovint, es desaprofitin oportunitats potencials d’inversió. Els assessors financers poden aportar molta llum sobre mercats estrangers on convindria estar presents, d’acord amb el perfil de risc de cada usuari.
