Es calcula que, per cada dècada que passa, l’esperança de vida augmenta en 3 anys, de manera que en les properes cal esperar que les dones tinguin una esperança de vida de 92 anys i els homes de 86. A aquest ritme, la nostra arxiconeguda «tercera edat» caurà en desús i serà substituïda per un nou terme: «velljove».
Per entendre com serà l’envelliment en les pròximes dècades i què hem d’esperar de la nostra gent gran en aquesta nova «quarta edat», fem una parada en el nostre Viatge al futur fins a l’any 2030 per llegir i escoltar les magnífiques reflexions de la doctora en bioquímica i biologia molecular María Blasco, l’economista i professor universitari Gay de Liébana, i l’escriptor i periodista Boris Izaguirre.
Objectiu: superar el límit biològic dels humans
Els ancians del futur, des del punt de vista de María Blasco, seran una generació formada i amb vides professionals intenses, amb interès per la cultura i per la vida sana, per la qual cosa seran més exigents i voldran accedir a una oferta molt més sofisticada.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Pel que fa a l’allargament de l’esperança de vida, Blasco explica que, des del punt de vista científic, “el que estem fent amb animals d’experimentació és superar els seus límits biològics en un 40% i 50%, de manera que si ho apliquéssim en humans se superaria el límit biològic dels 120 anys”.
Els velljoves treballaran més enllà de la jubilació
És evident que l’envelliment de la població també té repercussió sobre l’economia i el treball. Per entendre quines seran les conseqüències en aquests camps, Gay de Liébana ens ofereix la seva visió.
Des del seu punt de vista, si vivim fins als 140 anys, caldrà posar en debat tant l’edat de jubilació com els ritmes de vida. “Hauríem de pensar en el que significaria que les persones grans poden aportar molt, i això sobretot caldria aprofitar-ho en l’àmbit del funcionament econòmic”.
Els robots seran els nostres amics del futur
Hem parlat dels límits de l’edat biològica i dels seus efectes en el camp de l’economia i del treball, però també hem de tenir en compte una part fonamental en les nostres vides: el lleure.
Boris Izaguirre ens explica que aquest no ha deixat d’evolucionar des de l’antiguitat. “El món de la pintura rupestre formava part d’un lleure en el qual es reunien aquestes civilitzacions al voltant de les parets de les coves i hi dibuixaven com a part d’una estructura de lleure comunitari”. Fixant la mirada en l’esdevenidor, Izaguirre considera que en el futur és molt probable que tinguem un robot com a amic, com a part essencial del nostre temps lliure.
Totes les seves reflexions les pots trobar en el segon capítol del podcast “Viatjant al futur”, impulsat per VidaCaixa. Escolta’l ja a Spotify, Apple Podcasts, iVoox i Google Podcasts!
