Tabla de contenidos
Segur que ja has sentit parlar de les zones blaves, aquells llocs del món on viu la gent més longeva del planeta. Es tracta d’espais on l’esperança de vida supera els cent anys i, a més, els seus habitants ho fan en molt bones condicions. Com és lògic, aquestes zones del món desperten un gran interès i molta gent es pregunta quin és el seu secret i què tenen en comú aquests llocs tan aparentment diferents i separats per quilòmetres de distància.
És evident que l’esperança de vida varia molt d’un país a un altre, i depèn de molts factors. El clima, els nivells de contaminació, la gastronomia, el ritme de vida… En aquest apunt descobrirem què fa que aquests llocs siguin els més longeus del món i què n’hem d’aprendre perquè l’esperança de vida a Espanya vagi augmentant. Així doncs… no el deixis passar!
Zones blaves: què són?
Concretament, les zones blaves al planeta són cinc. Cinc regions en les quals l’esperança de vida és molt superior a la de la resta del món. En aquests llocs, les persones de 80, 90, 100 i fins i tot 110 anys són una part molt important de tota la població i envelleixen amb un bon estat de salut.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Però l’alta esperança de vida no és l’únic avantatge de les zones blaves. A més, els seus habitants pateixen menys malalties coronàries, càncer o demència senil, cosa que al seu torn afavoreix que la gent visqui durant més temps i amb una major qualitat de vida.
A principis de segle, l’astrofísic Michel Poulain i el gerontòleg Gianni Pes van fer un estudi demogràfic per descobrir en quines regions hi havia més habitants que superessin els cent anys. En un plànol obert, van començar a pintar de blau els pobles que complien aquest requisit. Així va néixer la primera zona blava del planeta, Barbagia, una regió al centre de l’illa de Sardenya, on una de cada 196 persones nascudes entre 1880 i 1890 havia complert els cent anys.
El terme va ser encunyat ja de manera oficial el 2005 per Dan Buettner a la revista National Geographic. L’investigador va continuar amb l’estudi de les zones blaves i va descobrir quatre llocs més al món en els quals l’esperança de vida destacava entre les dels altres. Així, Icària, a Grècia; Loma Linda, a Califòrnia; Nicoya, a Costa Rica, i Okinawa, al Japó, es van sumar a la regió italiana a la llista de zones blaves. Seguidament repassarem cadascun d’aquests llocs per descobrir què els fa tan especials.
Barbagia, Sardenya
En aquesta regió de l’illa italiana, molts han treballat de pastors o grangers, i aquest costum actiu de caminar diàriament uns quants quilòmetres s’ha mantingut, cosa que afavoreix el bon funcionament de les articulacions i del sistema cardiovascular.
Naturalment, la famosa dieta mediterrània juga un paper fonamental en la bona salut dels vilatans. Formatge de cabra, pa, sardines, vi, molta verdura i poca carn són les bases de l’alimentació a Barbagia. Productes de la terra i de la temporada, pocs greixos i una bona quantitat de productes vegetals.
A més, les persones grans són una part fonamental de la vida de la regió italiana. Contribueixen a la societat transmetent les seves tradicions més antigues, els seus valors i preservant la història, cosa que fa que es mantinguin actius també mentalment.
Icària, Grècia
Una altra zona blava que avala la qualitat de l’alimentació mediterrània, Icària, destaca pels seus baixos nivells de mortalitat. La seva dieta, basada en oli d’oliva, patates, molts llegums, fruita i mel, és una de les més sanes del món.
Tot i així, tenen un altre secret, i és que consumeixen diàriament una copa de vi i unes quantes tasses de cafè. El vi té beneficis contra l’estrès i malalties de les artèries. Per la seva banda, el cafè és antioxidant i protegeix el cor i el fetge. No cal dir que per gaudir dels avantatges d’aquestes begudes, cal consumir-les amb moderació.
En aquesta illa paradisíaca, un de cada tres habitants arriba als 90 anys i solen viure 10 anys més que la resta d’europeus. L’estil de vida pausat i tranquil permet als vilatans desplaçar-se a tot arreu caminant i descansar més i millor, dues bases de la longevitat.
Loma Linda, Califòrnia
Aquesta zona blava té una història peculiar al darrere. A Loma Linda hi viu una gran comunitat de seguidors de l’Església Adventista del Setè Dia, que creuen que el cos humà és el temple on habita l’Esperit Sant.
Segueixen una dieta estricta però molt saludable, que s’assembla bastant a l’alimentació vegana. Consumeixen sobretot productes no refinats, com fruita seca, cereals, llegums i soja. Pràcticament no consumeixen productes d’origen animal ni alcohol i no fumen.
El seu cas és sorprenent, ja que la majoria de zones blaves són illes o penínsules; Loma Linda, en canvi, és un poble de Califòrnia. Solen viure deu anys més que la resta dels seus veïns nord-americans i tenen els índexs més baixos de malalties cardiovasculars del país.
Nicoya, Costa Rica
“Les tres germanes” són la clau de l’alimentació a Nicoya: fesols, blat de moro i carbassa. Els seus habitants mengen diàriament aliments antioxidants, fibra i calci procedents de vegetals.
Fan exercici físic de baixa intensitat, consumeixen moltes fruites tropicals i viuen en una comunitat molt unida i optimista, de manera que mantenen una vida social activa. Tots aquests factors fan que aquests costa-riquenys arribin als 90 anys en ple estat de salut en molta més mesura que els seus veïns dels Estats Units.
Okinawa, Japó
En aquesta illa japonesa, els habitants es guien per l’ikigai, que implica tenir un propòsit de vida clar. Els més grans de 65 anys, a Okinawa, viuen més que a qualsevol altre lloc del món gràcies, entre d’altres, als baixos nivells d’estrès, de risc de cardiopaties i de demència.
La gent gran té un estil de vida actiu, ja que fan exercici diàriament i conserven les seves relacions personals durant tota la vida.
Com en les altres zones blaves, l’alimentació és essencial per allargar l’esperança de vida, i aquests japonesos consumeixen diàriament imo, una mena de moniato morat, tofu, cúrcuma, te verd i algues.
Quina és l’esperança de vida a Espanya?
Malgrat que (encara) no tenim cap zona blava al nostre país, també podem presumir de ser un lloc on vivim molts anys i molt bé. L’esperança de vida a Espanya és la més alta de tot Europa i la tercera del món, per darrere del Japó i Suïssa.
L’esperança de vida a Espanya és de 83 anys, 80 en el cas dels homes i 86 en el de les dones. Sens dubte, la dieta mediterrània, una de les més saludables del món, la qualitat del nostre sistema sanitari i el nostre estil de vida actiu i social són les claus d’aquest avantatge.
Les zones blaves: conclusions
Llavors, què tenen en comú aquestes parts del món? Per què són les més longeves del planeta? És evident que els habitants de les zones blaves gaudeixen d’una qualitat de vida molt superior per diverses raons. Les seves dietes saludables, basades en els vegetals i els llegums, l’activitat física diària, els baixos nivells d’estrès, el contacte amb la natura i el sentiment de pertinença a una comunitat són els secrets de la longevitat de les zones blaves.
I és que podem aprendre molt d’aquests llocs del món tan peculiars. L’esperança de vida a Espanya i a la resta del món podria augmentar una mitjana de 10 anys si imitéssim l’estil de vida de les zones blaves.
