Avis i àvies, el record de l’amor incondicional

Fa unes setmanes feia dues preguntes a les meves xarxes socials: “què han significat els teus avis per a tu?” i “què agrairies als teus avis?”. Vaig rebre centenars de respostes. Totes plenes d’amor, tendresa i nostàlgia. La figura dels avis simbolitza la paciència, el joc, els capricis, l’amor, tradicions, cuina casolana, les vacances al poble, complicitat i consentiment d’amagat dels pares (“menja’t un gelat però no l’hi diguis a la teva mare, que m’ha dit que has de menjar més fruita”), escoltar sense jutjar, consells serens, històries sobre la història de la família, les formes i les bones maneres (que molts pares i mares, des de la pressa de les seves vides, no són constants a l’hora de transmetre), els petons, les pessigolles, les carícies, fotografies antigues i una infinitat d’activitats i moments que conviden a fluir, viure a poc a poc i estar presents.

Et deixo aquí algunes de les entranyables respostes amb les quals segur que tu, net o neta, també et sents identificat.

Què han significat els teus avis per a tu?

• “Sempre amb un somriure. Mai vaig rebre una mala contestació o mala cara d’ella.”
• “És la relació més bonica que he tingut a la vida.”
• “Em vaig sentir absolutament estimada. Era amor a dojo.”
• “Per a mi tot. Van ser els qui em van salvar… Em van donar tant d’amor i tanta seguretat, que van ser la meva millor arma.”
• “La millor lliçó sobre els valors i la fortalesa i amor incondicional.”
• “Àngels de la guarda. Vaig tenir la meva àvia fins que vaig complir 14 anys. Va ser el meu àngel sempre.”
• “Els meus referents per la seva bondat, alegria, ganes de viure, força, simpatia i afecte.”
• “La persona que soc ara.”
• “La meva àvia ho ha significat tot per a mi. Va viure sempre amb nosaltres. No hi ha dia que no hi pensi.”
• “La meva confident. Jo era la seva mà dreta. Encara conservo les seves cartes al primer calaix de la tauleta.”

Què agrairies als teus avis?

• “Tot. El coratge, l’afecte, la dolçor, la humilitat… L’energia que encara sento quan la recordo.”
• “Li agraeixo que em donés la mare que vaig tenir… Sempre estaré agraïda a la meva àvia per això.”
• “Haver-me ensenyat com es construeix una família abraçada a abraçada i llàgrima a llàgrima.”
• “Les rialles juntes, l’afecte, l’amor i les confidències… Els millors records de la meva infantesa.”
• “Les estones inoblidables junts i les seves historietes, que m’explicava cent vegades si l’hi demanava.”
• “Per ser ella mateixa sense por, atrevida, valenta, amorosa, extravertida, divertida. Era tantes coses.”
• “El meu avi cuidava sense jutjar i, si no podia curar, acompanyava. Soc metge de família per ell.”
• “Que passés hores jugant amb mi a coses per entretenir-me.”
• “La bona persona que ha estat i la noblesa que ens ha transmès. Veure la vida des d’uns altres ulls més purs.”
• “Per veure en mi el que ningú més ha vist.”

Els avis han tingut cura de nosaltres i ens ho han donat tot, absolutament tot. És important que els joves aprenguin a cuidar els seus avis. Què necessiten els teus avis de tu?

Temps de qualitat per passar-lo amb tu, perquè els expliquis com et va la vida, els amors, els estudis, la roba que t’agrada portar, els teus gustos musicals, les teves penes i alegries. Temps perquè els parlis dels teus amics i de totes les experiències que vius. Perquè els teus avis també viuen a través teu, de la teva vida. Als avis els agrada parlar, però sobretot escoltar. Estan tan pendents de tu, que qualsevol tema de què els parlis respecte a la teva vida els fascina.

Entreteniment. Als avis els sobra temps i tenen moltíssimes ganes de divertir-se. Qualsevol pla que els proposis és una manera de passar temps amb tu, que s’ho passin bé i gaudeixin de la vida. Ballar, jocs de taula, passejar, anar a berenar, anar al cinema, portar-los a veure una exposició, anar de botigues, dinar en família, ensenyar-los a fer anar la tecnologia (des de jugar al solitari a la tauleta tàctil a portar els comptes per Internet).

Necessiten també que els deleguis responsabilitats. Als avis els agrada continuar formant part de la família d’una manera activa, no els agrada sentir-se com una càrrega. Si els demanes que et facin croquetes, que et vagin a buscar alguna cosa a la tintoreria, que et cusin una vora o que et tradueixin alguna cosa a l’alemany (com li demanava jo al meu avi), els omples de felicitat. Perquè qualsevol cosa que ells puguin fer per tu els fa d’allò més feliços. Senten que tenen una “petita obligació” o compromís i afavoreix que se sentin útils per als altres. La major part d’ells ara són dependents d’alguna manera i això els angoixa. Ajudar els nets i ser-los útils els ajuda a enfortir l’autoestima.

Valorar i validar les seves històries. Els teus avis són els contacontes de la història familiar. A través seu ens assabentem fins i tot de moltes coses dels nostres pares que desconeixíem. Ens connecten amb les arrels, amb el passat, amb els valors. Els agrada que els escoltem, encara que ens expliquin la mateixa batalleta cent vegades. Els agrada sentir que van deixant aquesta empremta de la família i del passat perquè tu la puguis mantenir viva.

Necessiten, sobretot, molt, moltíssim amor. Però amor palpable. Una cosa és saber que els estimes i una altra, que els ho demostris amb afecte, paraules boniques i detalls evidents. Petons, abraçades, acaronar-los les mans, cuidar-los, acompanyar-los a veure el metge, fer-los un cafè, portar-los a la perruqueria, veure una pel·lícula junts arraulits al sofà, dir-los que estan guapos, que són intel·ligents, valorar els seus talents, la seva vitalitat, el seu esperit i les seves ganes de viure. Necessiten sentir-se estimats.

Seguir aprenent amb tu i a través teu. Aprendre és una manera d’enriquir el cervell a través de la plasticitat cerebral. Tenir la ment àgil és fonamental per a la seva autoestima i autonomia. S’ha descobert recentment que joves i avis gaudeixen d’un cervell semblant. L’estudi el va publicar l’equip d’investigadors de la Universitat de Colúmbia liderat per Maura Boldrini a la revista Cell Stem Cell, i afirma que les persones sanes de més de setanta anys comparteixen un hipocamp semblant al dels adolescents i els joves adults, pel que fa a la creació de noves neurones. És a dir, tots dos grups d’edat comparteixen un nombre semblant de neurones noves. Aprenem fins que ens morim.

Estimat net i neta. Cuida els teus avis, és el millor regal que els pots fer i que et pots fer a tu mateix. El vincle que establim amb ells és únic.