Com es pot evitar la síndrome de l’impostor?

Segur que has sentit parlar de la síndrome de l’impostor i, a més, és molt probable que l’hagis patit en algun moment de la teva carrera. Té a veure amb la manca d’autoestima i de confiança en un mateix, si bé la síndrome de l’impostor en dones és especialment habitual, sobretot per la desigualtat que hi continua havent al mercat laboral.

Això sí, com pots identificar si pateixes aquesta síndrome? És possible evitar-la? En aquest apunt, veurem en què consisteix i quines són les causes que la provoquen. Comencem!

Síndrome de l’impostor: què és? Exemples

Sentir que no estem prou preparats i que no tenim les habilitats que fan falta per al lloc de treball que posseïm o al qual optem té un nom: la síndrome de l’impostor.

Es tracta d’un trastorn que ens fa sentir com un frau, que no mereixem els èxits, els ascensos o les fites que aconseguim. Que simplement hi hem arribat per casualitat o sort, i no pas pels nostres mèrits.

La síndrome de l’impostor es pot donar, per exemple, quan aconseguim una nova feina, si ens enfrontem a un canvi laboral, a un ascens, a un nou projecte que ens suposi un repte o al fet de passar a gestionar un equip.

Síndrome de l’impostor: causes

La síndrome de l’impostor pot tenir diverses causes, des de socials o familiars fins a relacionades amb l’entorn laboral i, fins i tot, amb el sector on treballis. Tot seguit, en veurem algunes:

• Familiars. La infància pot ser l’origen d’algunes síndromes com la de l’impostor. Si tenies molta pressió per treure bones notes, uns pares molt exigents o un germà amb qui se’t comparava contínuament, és possible que hagis desenvolupat aquest trastorn des de la infantesa i per això t’ho prenguis com un sentiment normal.
• Estereotips de gènere. A causa de la desigualtat social existent en l’àmbit laboral i de les pressions per conciliar feina amb obligacions familiars, les dones tendeixen a experimentar aquesta sensació més sovint.
• Inseguretat i baixa autoestima. Això ens provoca manca de confiança en nosaltres mateixos i uns nivells d’autocrítica i exigència molt elevats.

La síndrome de l’impostor en dones

Però per què la síndrome de l’impostor afecta més les dones? L’èxit, la competitivitat, la fortalesa o la intel·ligència són atributs que tradicionalment s’associen als homes. En canvi, a les dones se les acostuma a associar amb la delicadesa, la cura, l’empatia…

És per això que des de la infantesa es crea aquesta sensació d’humilitat, que fa que, en un futur, aquestes dones no siguin capaces de valorar la seva formació i aptituds i pensin que no són suficients per a certs llocs de treball.

Un altre factor important que explica la síndrome de l’impostor en dones és la manca de referents professionals femenins en molts àmbits.

Com podem evitar la síndrome de l’impostor?

La creença que no som suficients ens pot mortificar, però també pot influir en la manera com treballem o ens relacionem amb el nostre entorn laboral. Per això és tan important saber identificar aquesta emoció tan bon punt ens envaeix, per poder posar-hi fre. Vegem com:

• Reconèixer els nostres assoliments i també els dels altres. S’estima que aproximadament el 70% de la població pateix la síndrome de l’impostor. Si tenim això present, és molt probable que gent del nostre voltant la pateixi, de manera que podem començar ajudant. Com? Reconeixent i lloant les persones del nostre entorn que aconsegueixin èxits laborals. Així contribuirem a crear un espai de treball més saludable i ens serà més fàcil identificar els nostres assoliments.
• Comunicació en l’entorn laboral. Si no rebem crítiques (tant positives com negatives) del nostre entorn o els nostres superiors, és important demanar-les. Saber què fem bé i podem potenciar i què fem malament i podem corregir o millorar ens permet actuar en conseqüència i tenir més confiança en nosaltres mateixos.
• Reconèixer-ho. El primer pas per desfer-nos d’aquest trastorn és reconèixer que l’estem experimentant. És a dir, no es tracta d’ignorar allò que sents, sinó d’adonar-te que ho sents i saber que és normal, que molta gent ho pateix i que no es correspon amb la realitat.
• Comparteix. No et quedis amb aquesta sensació, comparteix-la amb el teu entorn. T’ajudarà a adonar-te que forma part d’un trastorn i que has de treballar per arraconar aquesta sensació.

En definitiva

Tot i que comencem a posar-li nom ara, la síndrome de l’impostor fa molt de temps que és amb nosaltres i, de fet, és molt probable que l’hagis patit. Es tracta d’un trastorn que ens impedeix reconèixer la nostra vàlua, aptituds i preparació. Ens fa sentir que no som suficients per a la feina que duem a terme o a la qual optem, que no mereixem aquest ascens o que no estem preparats per liderar un equip.

Una síndrome contra la qual val la pena lluitar per evitar encadenar un burnout laboral i per poder créixer professionalment i assolir les nostres fites.