És obligatòria la jubilació a Espanya?

Per regla general, la jubilació és un dret i no una obligació, cada persona tria si es vol jubilar en arribar a l’edat legal. A Espanya no hi ha una obligació legal que forci a la jubilació, excepte per a alguns grups de funcionaris que sí que poden ser obligats a jubilar-se forçosament.

El cert és que el moment de la retirada laboral sol ser una situació esperada després de tota una vida treballant. Tanmateix, hi ha qui prefereix endarrerir aquest moment tant com sigui possible.

Tot i que la jubilació es pot veure com un pas més aviat inevitable, hi ha certs casos concrets en què s’apliquen excepcions. En aquest apunt veurem tots els supòsits i el que diu la normativa a Espanya. Continua llegint!

Una empresa em pot obligar a jubilar-me?

En primer lloc: no, no és obligatori jubilar-se a Espanya. Es tracta, en general, d’un dret voluntari, és a dir, un cop arribem a l’edat legal de jubilació, podem decidir si accedim al nostre retir i a la pensió corresponent o si esperem. De fet, la llei proposa un seguit d’incentius en forma d’augment de la pensió a qui continuï treballant més enllà de l’edat ordinària de jubilació.

El 2024, aquesta edat se situa en els 66 anys i 6 mesos per als treballadors que hagin cotitzat menys de 38 anys, i en els 65 anys si se n’han cotitzat més. L’edat de jubilació continua augmentant any rere any, i se situarà en els 67 anys el 2027.

Un cop arribats a l’edat de jubilació que ens correspongui (en funció de l’any en què ens jubilem i el temps cotitzat), podem triar si deixem ja la vida laboral i accedim a la pensió o bé si continuem treballant. És possible que triem aquesta segona opció per augmentar la nostra pensió (potser per arribar a la pensió màxima) o bé simplement perquè no estem preparats per abandonar la nostra activitat professional.

Ara bé, tot i que efectivament la jubilació no és obligatòria a Espanya i una empresa no pot forçar un treballador a jubilar-se, hi ha certes excepcions a aquesta norma, recollides a l’Estatut dels Treballadors.

Jubilació forçosa: supòsits i funcionament

La jubilació forçosa només es dona en casos molt concrets i específics. L’empresa pot aplicar aquesta opció al treballador quan tingui 68 anys o més i compleixi algun d’aquests requisits:

• Que tingui dret al 100% de la pensió de jubilació.
• Que formi part d’un contracte de relleu en el qual es contracti indefinidament i a temps complet un nou treballador/a.

D’altra banda, també es preveu la jubilació anticipada forçosa per atur per als treballadors de 61 anys o més que hagin estat acomiadats de la feina. Per acollir-se a aquesta modalitat de jubilació, un cop s’arriba a aquesta edat, cal que el treballador estigui inscrit com a demandant de feina durant els últims sis mesos i hagi cotitzat un mínim de 33 anys. A més, la causa de l’acomiadament ha de ser aliena al treballador. Aquestes són les diferents causes d’acomiadament:

• Expedient de regulació d’ocupació (ERO), és a dir, acomiadament col·lectiu de treballadors.
• Resolució judicial.
• Causa major derivada de la mort o la jubilació de l’empresari.

Això sí, és possible que en aquests casos el treballador no hagi arribat als anys de cotització mínims. Si és així, podrà cobrar la prestació per desocupació que li correspongui fins que compleixi els 65 anys. Durant aquest temps, continuarà cotitzant a la Seguretat Social per a la pensió de jubilació.

Els coeficients reductors

En els casos en què, com hem vist, és obligatori jubilar-se després d’un acomiadament si es compleixen certs requisits, la pensió patirà unes retallades. Són els anomenats coeficients reductors de la pensió.

Els treballadors que accedeixen a aquesta modalitat de jubilació pateixen una rebaixa del 7,5% del total anual de la pensió que els correspon, la qual cosa suposa una notable disminució mes a mes.

Jubilació forçosa per als treballadors públics

En el cas de l’Administració pública (llevat de certes professions) acostuma a ser obligatori jubilar-se quan es compleix l’edat ordinària de jubilació, excepte en el cas que no es tinguin els anys cotitzats necessaris per accedir a la pensió.

També es pot sol·licitar, un cop s’arriba a l’edat ordinària, una pròrroga per continuar l’activitat laboral. En aquest cas, cal que ho autoritzi expressament l’Administració i només es podrà prorrogar fins als 70 anys.

Recapitulem: és obligatòria la jubilació a Espanya?

Ja hem vist que, per regla general, la jubilació no és obligatòria a Espanya. Es tracta d’un dret voluntari i, per tant, un cop complerta l’edat ordinària de jubilació, podem decidir si accedim a la pensió i deixem la nostra activitat laboral o bé continuem al nostre lloc de treball. És possible que continuar-hi uns anys o fins i tot uns mesos més sigui beneficiós econòmicament per a nosaltres. Així podrem arribar al 100% de la pensió que ens correspon.

Això sí, com gairebé qualsevol norma, té excepcions. És el cas de la jubilació anticipada forçosa per acomiadament o bé que, arribats als 68 anys, ja tinguem dret a la pensió completa o siguem part d’un contracte de relleu en el qual es contracti indefinidament i a temps complet un nou treballador/a.