Tabla de contenidos
L’anomenada “pandèmia silenciosa” pot arribar en qualsevol moment. La solitud no desitjada no entén d’edat, classe social, gènere ni situació vital. És possible estar envoltats de gent i sentir-nos sols.
Pot tenir una causa específica o, senzillament, arribar en forma d’aïllament del nostre entorn. Què és la solitud no desitjada? Com puc prevenir-la? T’ho expliquem tot en aquest apunt.
Sabries reconèixer la solitud no desitjada?
La solitud no necessàriament ha de tenir connotacions negatives; pot ser escollida, en certs moments o en certes etapes vitals. Ara bé, quan no l’escollim, quan la solitud és imposada, pot tenir efectes molt negatius en la nostra salut mental.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Segur que si penses en solitud no desitjada penses en persones grans, però també la poden patir joves de qualsevol edat. El més important per poder reconèixer la solitud no desitjada és entendre a què es refereix.
La solitud no desitjada és un sentiment advers que pot aparèixer per situacions de solitud física o per distanciament amb les relacions personals. Això es pot donar en notar que aquestes relacions no són com volem o necessitem.
Malauradament, l’aïllament i el distanciament físic que vam patir durant el confinament per la covid-19 va augmentar aquest fenomen de manera molt sobtada i ràpida.
Prevenir la solitud no desitjada
Una característica d’aquest fenomen és que, com hem comentat, acostuma a ser silenciosa. Es camufla i pot ser complicat detectar-la. L’aïllament social és molt perjudicial per a la salut mental i física. Quan una persona se sent sola, aïllada del món exterior, tendeix a tornar-se més introvertida, reservada i desconfiada i a desenvolupar actituds esquerpes. Per això és tan important detectar-la amb temps i poder-la prevenir. Com? Si veus senyals de solitud no desitjada en gent gran, joves o en tu mateix, hi ha coses que pots fer per prevenir-la.
La solitud no desitjada en persones grans
La solitud no desitjada en persones grans sol ser més comuna després de la pèrdua del cònjuge. Una situació que, inevitablement, porta més moments de solitud i moltes vegades de baixada d’ànims. Però com podem ajudar les persones grans del nostre entorn?
- Fomentant la seva activitat física i la seva participació social. Les relacions amb les persones de l’entorn i l’exercici físic i mental animen la gent gran a mantenir-se àgils i millorar la seva qualitat de vida.
- Fomentant la seva independència. Fent-los sentir útils i integrats a la societat, sabent que es poden valdre pel seu compte i que no són una càrrega.
- Ajudant a millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar. Uns bons hàbits de son, una alimentació equilibrada i una activitat física regular fan que les persones grans se sentin més saludables, plenes i felices.
En general, impulsar l’envelliment actiu en les persones grans del nostre entorn pot ajudar, i molt, a prevenir situacions de solitud no desitjada.
En nosaltres mateixos
Això sí, no solament afecta persones grans; la solitud no desitjada en joves també és un problema social que hem de tenir en compte, especialment si tenim adolescents o joves adults al nostre voltant.
Ara bé, si ens passa a nosaltres mateixos, no és tan evident adonar-se que estem patint solitud o aïllament. Tendim a atribuir-ho al moment, a l’estrès, pensem que serà transitori. Però és important recordar que les relacions socials són absolutament necessàries per tenir una vida plena. Ens donen suport, lliçons, diversió, entreteniment… Per això és essencial cuidar-les i esforçar-nos per mantenir-les:
- Interessant-te, estant present, trucant o enviant missatges i assegurant el contacte físic de tant en tant.
- Duent a terme activitats en grup, com ara esport, voluntariat, cursos d’idiomes, classes de ball… És la millor manera de conèixer gent que comparteix les teves mateixes aficions i amb qui crear vincles.
- Resolent conflictes. Pot ser que ens distanciem de persones del nostre entorn per situacions que no s’han resolt com caldria; per això és molt positiu comunicar, ser empàtics, expressar sentiments, reconèixer errors i abordar conflictes i la voluntat de solucionar-los.
- Saber posar fi a relacions que no ens aporten sentiments positius o que fins i tot poden ser tòxiques. No ens hem d’aferrar ni lluitar per totes les nostres relacions; a vegades pot ser molt beneficiós posar límits amb algunes persones. Així deixarem espai per a d’altres que sí que ens enriqueixin i amb les quals puguem ser nosaltres mateixos amb total llibertat.
En definitiva
La solitud no desitjada pot suposar un problema per a la salut física i mental de qui la pateix. I encara que el paper de les administracions públiques és essencial (mitjançant polítiques socials i intervenció comunitària), també la podem prevenir a nivell individual.
Tant si la percebem en persones del nostre entorn com si la detectem en nosaltres mateixos, la solitud no desitjada s’ha de tractar com més aviat millor per evitar un desgast físic i mental. Les claus? Fomentar l’activitat i l’exercici, un estil de vida saludable, tenir cura diàriament de les relacions amb el nostre entorn i assegurar-nos de fer activitats en grup de manera habitual. Cal tenir en compte, sobretot, que som éssers socials i que el nostre entorn ens ajuda, ens dona suport i ens proporciona benestar.
