Què són els impostos progressius?

A Espanya, els impostos són un tema molt important en el debat públic, sobretot per la seva relació amb la reforma de les pensions i la jubilació. No hi ha un únic tipus d’impostos: depenen del percentatge que cal pagar, o de si els paga una persona jurídica o una de física, el motiu del gravamen, si corresponen a l’àmbit nacional, autonòmic o, fins i tot, local, etc. Tots i cadascun d’aquests impostos tenen una finalitat específica i contribueixen a finançar les despeses i serveis públics del nostre país, com la sanitat pública, les pensions, l’educació o les infraestructures.

Espanya té un dels millors sistemes de pensions de tot Europa i, alhora, un dels més costosos. Per poder finançar-lo, el Govern va haver d’aplicar certes mesures fiscals, entre les quals hi ha el sistema tributari progressiu, recollit en el Principi de Progressivitat Tributària a la Constitució Espanyola.

Els impostos progressius són totes aquelles contribucions que augmenten en funció de la capacitat econòmica del contribuent; és a dir, com més gran sigui la seva renda, més alt serà el percentatge d’impostos que haurà de pagar.

L’objectiu d’aquest impost és aconseguir un repartiment més equitatiu de la càrrega tributària, en el qual totes les persones que tenen ingressos més elevats contribueixin més al finançament dels serveis públics i programes socials. Això es justifica per la idea que aquells que tenen més recursos financers poden pagar més impostos sense que això suposi una càrrega econòmica desproporcionada en les seves economies familiars, mentre que per a les persones amb ingressos més baixos suposi una càrrega més d’acord amb les seves possibilitats econòmiques i que els permeti mantenir un nivell de vida en condicions.

Exemples d’impostos progressius

Per entendre millor aquest concepte, a continuació t’expliquem alguns exemples d’impostos progressius.

Hi ha diversos tipus d’impostos progressius que s’apliquen en diferents països del món. Alguns dels exemples més comuns d’impostos progressius són:

1. Impostos sobre la Renda (IRPF): aquest és un dels més comuns i coneguts. En general, les persones amb ingressos més alts paguen una taxa impositiva més alta que aquelles que tenen ingressos més baixos. En els casos de persones amb rendes molt baixes, hi ha algunes exempcions i deduccions. Com explica Ruta 67 en aquest article, l’IRPF es divideix en trams que canvien anualment. Consulta aquí quins són els trams de l’IRPF.

2. Impostos sobre el Patrimoni (IP): aquest impost és personal, la qual cosa vol dir que s’aplica de manera individual sobre el patrimoni propi de cada persona física. El seu càlcul es basa en el valor del conjunt total dels béns i drets del contribuent.

3. Impost sobre Successions i Donacions (ISD): aquest impost grava els béns que es reben ja sigui per una herència o bé per donació. Si el patrimoni és més gran, el percentatge que cal pagar obligatòriament també augmentarà.

4. Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP): grava les transaccions (compra/venda) de qualsevol bé (com ara habitatges o vehicles) o ampliacions de capital. El pagament d’aquest impost està en funció del preu real del bé que s’està adquirint. El paga la persona que adquireix el bé moble o immoble.

Un exemple del que no és un impost progressiu seria l’IVA, que és el mateix percentatge per a cada persona, per molt diferent que sigui la renda de cadascú. Així mateix, algunes comunitats autònomes també apliquen impostos progressius. Cada comunitat pot establir les seves pròpies taxes impositives i exempcions fiscals en funció de les seves necessitats econòmiques i socials. Per exemple, a Andalusia es va augmentar recentment la quantitat mínima que calia heretar per haver de pagar l’Impost de Successions. És a dir, si el fill, el cònjuge o la parella estable no hereten més d’un milió d’euros, no han de pagar aquest impost.

Tipus de progressivitat

Com hem vist, hi ha diferents exemples d’impostos progressius. Ara veurem com es divideix la progressivitat dins d’aquests impostos:

• Per classes: es classifiquen en grups de renda, i a cada grup se li assigna un tipus impositiu diferent.
• Per graons: igual que passa en altres tràmits tributaris, com la cotització dels autònoms, es divideix en diferents graons i s’aplica un percentatge de gravamen per a cadascun d’ells.
• Contínua: a cada part de la renda se li aplica diferents tipus impositius, independentment de la diferència entre rendes.

Diferències entre els impostos progressius i l’impost proporcional

Hi ha molts tipus d’impostos, però un que pot generar confusió entre els contribuents pel seu nom és l’impost proporcional. Els impostos proporcionals mantenen fixes les seves taxes impositives, sense tenir en compte el patrimoni ni la renda. Les principals diferències entre els dos tipus d’impostos són les següents:

• Els impostos progressius es regeixen pel nivell de la renda de cada persona, mentre que els proporcionals apliquen la mateixa taxa de manera uniforme.

• Els impostos progressius pretenen fomentar la redistribució de la riquesa, tenint en compte les persones amb rendes més baixes. L’impost proporcional, per contra, és aplicable a tothom per igual.

Aquest sistema tributari progressiu té un impacte directe en el finançament del sistema públic de pensions. Com més guanyen els treballadors, més impostos paguen, cosa que es tradueix en més ingressos per a l’Estat i, per tant, en més recursos per finançar les pensions. Això no obstant, també és veritat que com més alt és el tipus impositiu, més difícil és que els treballadors puguin estalviar per a la seva pròpia jubilació, ja que tenen menys ingressos disponibles.

En resum, els impostos progressius a Espanya són aquells que graven la renda o el patrimoni dels ciutadans de manera creixent a mesura que augmentin els ingressos o patrimonis. Aquests impostos volen garantir una distribució més justa i equitativa de la càrrega fiscal, contribuint així a reduir la desigualtat econòmica al país.