Pensions no contributives per discapacitat o invalidesa a Espanya

A Espanya hi ha més de 4,3 milions de persones en situació de discapacitat, de les quals la gran majoria es troben al grup d’edat a partir dels 45 anys. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el grup amb més persones amb discapacitat és el que està entre els 55 i els 64 anys. Però quants poden cobrar una prestació econòmica per la seva condició? A continuació expliquem els requisits necessaris per sol·licitar les pensions no contributives per discapacitat o invalidesa a Espanya i a quins serveis es té dret.

Què són les pensions no contributives

Per poder entendre com funcionen les pensions no contributives (PNC) per discapacitat, cal començar pel principi i saber distingir entre les pensions contributives i les no contributives. Les pensions no contributives són prestacions econòmiques destinades a persones sense prou recursos per subsistir. A Espanya hi ha dos tipus de pensions no contributives: les d’invalidesa i les de jubilació. 

Per la seva banda, les pensions contributives són aquelles que perceben els treballadors per part de la Seguretat Social i substitueixen els salaris que rebien prèviament a la jubilació; aquestes pensions han estat finançades gràcies als impostos que han pagat les persones durant els anys treballats. 

Tot i que tots dos tipus de subsidis depenen de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), les no contributives estan gestionades per l’Institut de Majors i Serveis Socials, també conegut com Imserso.

Quina és la quantitat que es percep amb aquest subsidi

Igual que les pensions de jubilació, aquesta retribució també ha augmentat el 2023. La quantitat que es cobra oscil·la entre els 1.969,14 euros anuals i els 6.784,54, repartits en 14 pagues (una per cada mes i dues extraordinàries). La quantitat mensual oscil·la entre els 121,15 euros al mes i els 484,61 euros.

Si la persona que sol·licita la pensió té un grau de discapacitat igual o superior al 75 % i demostra la necessitat de tenir una persona perquè l’ajudi cada dia a dur a terme les necessitats bàsiques, percebrà el màxim subsidi possible (484,16 euros mensuals), més un complement del 50 %. Així passaria a cobrar un total de 726,91 euros al mes, que en 14 pagues l’any seria de 10.176,81 euros. 

En el cas que a la família hi hagi un altre membre que estigui rebent una pensió no contributiva, la quantitat percebuda per persona disminuirà, i el resultat serà el següent:

Requisits per obtenir la pensió no contributiva per invalidesa

Els ciutadans espanyols o d’altres nacionalitats amb residència legal a Espanya que puguin optar a la pensió no contributiva d’invalidesa, hauran de complir els requisits específics següents: 

• Tenir divuit anys o més i menys de seixanta-cinc.
• Residir a Espanya i haver-ho fet almenys durant cinc anys, dos d’ells consecutius o immediats a la data en què es demana el subsidi.
• Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65 %.

No tenir prou ingressos 

A més dels requisits anteriors, hi ha altres condicions econòmiques que es revisaran per poder obtenir la pensió. La xifra d’ingressos anuals màxims per poder cobrar el subsidi dependrà de si es conviu amb familiars o no. 

En cas de no conviure amb familiars, el requisit que cal complir és que la renda o ingressos anuals sigui inferior a 6.784,54 €. Si es conviu amb familiars, dependrà del nombre de convivents:

• Convivència amb el cònjuge i/o parents consanguinis de segon grau (avis, nets, germans). Aquesta situació s’anomenarà unitat econòmica de convivència. Com més gran sigui el nombre de convivents, la renda màxima per poder sol·licitar aquests ajuts augmentarà. 

• Quan entre els parents consanguinis amb què conviu hi ha algun dels seus pares o fills. Igual que passa en el cas anterior, com més convivents, la renda anual que es considera límit per demanar aquest subsidi serà més gran. 

Compatibilitat amb la pensió no contributiva de jubilació

Com s’explica a l’inici, hi ha un altre tipus de pensió no contributiva: la de jubilació. Aquest tipus de subsidi és la prestació que reben les persones més grans de 65 anys que estan en situació de necessitat i no han cotitzat prou per rebre una pensió contributiva. Aquestes pensions no es regeixen per la cotització durant la vida laboral, sinó que té en compte la situació econòmica i social de la persona que el demana. 

Els requisits per demanar aquest subsidi són pràcticament iguals als de la pensió no contributiva d’invalidesa: ser ciutadà espanyol o residir legalment al país, no disposar de recursos econòmics (renda anual inferior a 6.784,54 €, igual que les de discapacitat); i la principal diferència: ser més gran de 65 anys.

Tenint en compte que la invalidesa es pot sol·licitar fins als 65 anys i l’altra a partir dels 65, podem deduir que la pensió no contributiva d’invalidesa és incompatible amb la de jubilació*. Però no és l’única incompatible, hi ha altres tipus d’ajuts i subsidis que no es poden obtenir si ja cobres alguns d’aquests: 

• Pensions Assistencials (PAS)
• Subsidis de Garantia d’Ingressos Mínims
• Assignació Familiar per Fill a Càrrec amb Discapacitat

*Cal diferenciar també entre aquests dos tipus de prestació no contributiva amb la jubilació per invalidesa. 

Això no obstant, les persones que ja estiguin rebent una PNC per invalidesa i comencin a treballar podran combinar el subsidi amb els ingressos de l’activitat laboral durant els primers quatre anys, sempre que la suma dels dos ingressos no superi els 11.992,43 € anuals. 

Les pensions no contributives per invalidesa tenen un paper imprescindible en la protecció de les persones amb discapacitat en situació de vulnerabilitat. Aquestes prestacions asseguren que totes aquelles persones que no han cotitzat prou per a una pensió contributiva puguin accedir a recursos bàsics per sobreviure. 

L’existència de les PNC per invalidesa demostra un compromís de la societat espanyola per protegir i assegurar el benestar de tots els ciutadans, especialment els que més ho necessiten. Això no obstant, és important continuar treballant en la millora dels sistemes i serveis de protecció social i en la inclusió de persones amb discapacitat, fomentant la seva participació en la societat i garantint-los drets fonamentals com la feina.