Gerascofòbia o por d’envellir

Preocupar-nos per la nostra edat i benestar és una cosa completament normal i inevitable; comencem a sentir-nos grans i a veure’ns diferents de quan érem més joves. Això no obstant, hi ha persones a qui el pas del temps els fa una por irracional, els fa pànic sentir-se menys enèrgics, tenir algunes arrugues o cabells blancs, o no poder dur a terme algunes accions que abans efectuaven amb desimboltura. Aquest temor és conegut com a ‘gerascofòbia’ o, el que és el mateix, por d’envellir.

Una altra manera d’anomenar aquest temor és ‘gerontofòbia’ i impulsa les persones que la pateixen a tenir comportaments obsessius sobre el fet de mantenir-se tan joves com sigui possible. Avui us expliquem alguns símptomes de la gerascofòbia i si té tractament i quin és. Estàs a punt per aprendre més sobre aquesta fòbia?

Quina és la causa d’aquesta por?

La gerascofòbia, com que es tracta d’una por, no té un origen relacionat amb una infecció, un virus ni res de semblant. Aquest trastorn té causes més aviat pròpies, com ara l’aparició dels primers senyals d’edat, o bé externes, com la influència de la societat i els mitjans de comunicació. En l’àmbit cultural, la joventut té un gran pes i això fa que cada vegada més persones vulguin mantenir un aspecte i un estil de vida propis de les edats més joves.

Una altra causa menys freqüent podria ser algun trauma del passat relacionat amb la por d’estar sol i indefens durant els últims anys, de no valdre’s per si sol i haver de dependre dels altres.

Símptomes de la gerascofòbia

En tractar-se d’una por, no hi ha uns símptomes concrets que calgui destacar, sinó més aviat unes característiques en comú que tenen les persones que la pateixen. Alguns d’aquests trets poden ser:

• Ús de peces de roba amb un estil més juvenil o impropi de les persones de la seva edat.
• Obsessió recurrent amb tractaments de rejoveniment, com ara el bòtox o la cirurgia estètica, així com els tints capil·lars o la tallada de cabells.
• Comparacions constants amb persones de grups d’edat més joves, amb un sentiment d’enveja que afecta la salut mental.
• Allunyament de persones d’edat similar i rebuig envers la gent gran i tot allò que els envolta.
• Visió de l’envelliment com un fet negatiu, sota la creença que és sinònim de solitud, dependència, augment de les malalties, etc.
• Culte excessiu a la imatge i al físic, intentant voler semblar sempre jove físicament.

A més, alguns metges i psicòlegs indiquen que, tal com passa amb altres fòbies, les persones que la pateixen poden arribar a presentar símptomes característics d’un quadre ansiós. Aquests símptomes poden ser: taquicàrdies, marejos, pensaments intrusius relacionats amb la vellesa, tremolors, etc.

Els joves també poden patir-la?

La gerascofòbia no afecta únicament les persones grans, sinó també els joves, tot i que en un percentatge menor. Aquest trastorn comença a desenvolupar-se pels volts dels 30 anys, quan els familiars més grans comencen a tenir problemes de salut i, per tant, aquestes persones afectades han d’assumir més responsabilitats. A més, coincideix amb els darrers anys de ser considerats com a joves, on perden alguns avantatges, com ara descomptes en transports, o comencen a notar menys vitalitat en el dia a dia i l’“obligació” d’haver d’estar més centrats.

Hi ha algun tractament per a la gerascofòbia?

No hi ha cap tipus de medicació que pugui curar miraculosament aquest trastorn, però les persones que pateixen aquest temor acostumen a solucionar els seus problemes a través de la teràpia cognitivoconductual. Aquest tipus de teràpies psicològiques se centren a tenir una major consciència dels pensaments negatius, de manera que s’aconsegueixi ser més resolutiu quan es donen situacions conflictives.

S’ensenyen diferents tècniques i estratègies a la persona per detectar quins són els pensaments que el porten a pensar així, les emocions que li causen i com actua respecte a aquestes. Un cop s’han analitzat aquests pensaments, es treballa per substituir-los per uns de més funcionals que permetin viure millor a la persona afectada.

La vellesa com un estil de vida sa

Hi ha molts mites sobre l’envelliment i, malgrat que des de la societat es posa èmfasi en els avantatges de ser jove, la realitat és ben diferent: cada etapa de la vida té la seva part positiva i negativa, i negar-se a viure’n una perquè la considerem “pitjor” que les altres és improcedent per al nostre benestar.

Per intentar superar la gerascofòbia cal lluitar contra els estereotips que envolten la tercera edat i enfocar-la més com una etapa de noves oportunitats. Cada vegada tenim més temps per gaudir de la vida a causa de l’augment de l’esperança de vida. Com vam comentar a l’apunt ‘Els 50 d’abans vs. els 50 d’ara’, en les últimes dècades ha canviat molt la concepció i l’estil de vida de les persones i envellir ja no suposa un desavantatge, atès que hi ha moltes possibilitats per viure plenament.

Si el que volem és tenir una relació sana amb la nostra edat, sempre hi ha petites accions que podem fer en el nostre dia a dia que ens ajudin a sentir-nos millor, tant físicament com mentalment:

• Dur a terme qualsevol mena d’activitat física de manera regular.
• Treballar la nostra autoestima i ser coneixedors de les nostres emocions; això ens ajudarà a gestionar-les millor.
• Impulsar la nostra vida social: participar en activitats grupals que facin que ens relacionem amb més gent de la nostra edat.

Altres trastorns semblants: la midorèxia

La midorèxia es considera com la por obsessiva d’envellir i pot semblar que és molt similar a la gerascofòbia, però no és el mateix. La midorèxia fa referència a les persones que no accepten l’edat que tenen i presenten conductes i pensaments obsessius relacionats amb el fet de mantenir-se eternament joves.

Aquestes persones tendeixen a fer esport de manera excessiva, a amagar qualsevol senyal d’envelliment o a optar per actituds pròpies de gent més jove, per tal de sentir-se així. Aquest trastorn és més comú entre les dones, les quals, un cop comencen a alliberar-se de càrregues familiars com la cura de nens petits o de la llar, volen “recuperar el temps”. A més, solen ser persones molt perfeccionistes amb el seu físic i s’exigeixen en excés, fet que pot derivar en poca autoacceptació i una baixa autoestima si no s’aconsegueixen els resultats desitjats.

La diferència principal entre la gerascofòbia i la midorèxia és que la primera és la por d’envellir i la segona és una obsessió per mantenir-se jove, però no tenen per què anar de bracet.

En conclusió

Moltes persones tenen por de fer-se grans, perquè creuen que no podran gaudir tant de la vida. Això fa que desenvolupin un trastorn que els impedeix acceptar la seva edat i mantenir una relació sana amb el seu envelliment natural, conegut com a gerascofòbia. Això no obstant, fer-se gran té molts avantatges que poden fer que aquesta edat esdevingui la millor etapa de la vida. Esteu a punt per gaudir-ne?