Com el fet de negar-se a envellir fa que s’acceleri l’envelliment

L’actitud i el punt de vista que tenim davant de qualsevol situació és fonamental per gestionar qualsevol circumstància, sigui una cosa que ens passa a la vida a causa de factors externs o el fet mateix del pas dels anys. És possible que alguna vegada hàgim sentit dir als nostres avis, familiars o amics: “no vull envellir”, i ens ha semblat el més normal del món. I és que potser algú vol veure com passen els anys i se li esgota el temps?

En una societat on es ret culte a la joventut eterna i a la bellesa, moltes persones busquen de forma desesperada la manera d’evitar l’envelliment. Per fer-ho, se sotmeten a tractaments, cremes i, fins i tot, cirurgies. Com hem vist en altres articles, això pot derivar en trastorns com la midorèxia o la gerascofòbia. Això no obstant, envellir és una cosa que se’ns escapa de les mans i preocupar-nos en excés per això només farà que ens escalfem més el cap del que caldria.

L’edatisme, una forma de marginació

Hi ha una forma de discriminació social que afecta les persones grans anomenada “edatisme” i que té a veure amb els prejudicis i els estereotips que hi ha sobre les persones de la tercera edat.

L’edatisme es pot veure en la manera en què entenem la vellesa i com, gairebé sempre de manera inconscient, apliquem certs estereotips que limiten aquest grup de persones. Algunes de les maneres que passen més desapercebudes són:

• La manera en què parlem i ens adrecem a les persones grans.
• El to utilitzat en les converses, moltes vegades fins i tot infantilitzat, com si fossin nens.
• Expressions on es mostra l’envelliment com un fet negatiu, per exemple, la de “no em vull fer vell”, o com si fos un càstig o una cosa que poguéssim decidir.
• La despersonalització de les persones anomenant-les com un grup i no pas de manera individual: “els jubilats”, “els vells”, etc.

“No vull envellir” i altres afirmacions que hem de bandejar

Els estereotips centrats en l’edat no són utilitzats únicament per gent de menys edat, sinó també per les persones d’aquest grup d’edat. Complir anys pot afectar des del punt de vista físic i mental; ens costa més dur a terme algunes tasques que abans fèiem sense cap esforç.

Frases com “sembles una vella, vestida així” o “m’han sortit cabells blancs, semblaré un avi” són maneres de tractar despectivament les generacions més grans i donen a entendre que ser gran és una cosa negativa que hem d’evitar.

En psicologia es parla molt del diàleg intern i com afecta la manera en què ens sentim. Aprendre a evitar les expressions negatives envers nosaltres mateixos sobre l’envelliment farà que el deixem de veure com un fet indesitjable.

Com afecta el diàleg intern durant la tercera edat?

La manera en què ens parlem a nosaltres mateixos és crucial per ajudar a tenir cura de la nostra salut mental, més del que mai s’ha considerat. Creure el pitjor de nosaltres, tenir una mala autopercepció o parlar-nos únicament de manera negativa ens pot generar greus problemes d’autoestima. Tot seguit, us deixem alguns consells que podeu tenir en compte per poder assolir un diàleg intern sa:

• Practicar la reflexió personal: En ser conscients dels nostres pensaments i emocions, podem reconèixer quan estem sent massa crítics o negatius amb nosaltres mateixos. En identificar aquests patrons de pensament, podem començar a qüestionar-los i substituir-los per pensaments més positius i constructius.

• Acceptar el canvi i la imperfecció: Reconèixer que els canvis són una part inherent de la vida i que tots tenim imperfeccions ens ajuda a afrontar els desafiaments i dificultats amb una actitud més compassiva i realista. Tothom es fixa més en els seus propis defectes que el que ho fa la resta de la gent, de manera que dedicar molt temps a pensar-hi no servirà per a res més que per fer-nos mal a nosaltres mateixos.

• Fomentar l’autocura: Practicar la cura personal i dedicar temps a activitats que ens ofereixen benestar i relaxació pot millorar la nostra comunicació interna i, en conseqüència, enfortir la nostra autoestima.

• Establir fites realistes: Definir fites que suposin un repte, però que al mateix temps es puguin assolir. Cal que siguin realistes, perquè ens permetin sentir-nos competents i capaços, la qual cosa contribuirà al reforçament de la nostra autoestima.

Aplicant aquestes estratègies, podem crear una actitud més positiva envers nosaltres mateixos durant la tercera edat, cosa que afavoreix el manteniment d’una autoestima saludable i ens permet gaudir plenament d’aquesta etapa de la vida. Si mantenim una actitud negativa constant, tindrem menys ganes de gaudir de la vida i, per tant, farem menys coses que ens facin sentir bé.

Quin tipus de diàleg intern hem d’evitar?

Si hi ha un diàleg intern positiu és perquè també n’hi ha un de negatiu. Acostumar-se a viure amb aquest tipus de converses internes pot afectar la nostra manera de veure la vida i la nostra autoestima. Hi ha diferents tipus de diàleg que hem d’evitar perquè no ens vegem afectats per la negativitat:

• Victimisme. A vegades podem sentir que ningú ens entén ni ens valora, que no ens agraden les coses com són però tampoc fem res per canviar-les. Ens sentim abandonats per la nostra família, però tampoc ens acostem a ells ni als nostres amics, de manera que la situació no canvia.

• Autoexigència. Mantenir el mateix ritme de vida malgrat el pas dels anys, exigir-nos els mateixos resultats i castigar-nos pel fet de no aconseguir-los, és una manera de mantenir el diàleg intern que cal evitar. Si ens tractem així, això farà que tinguem més estrès, la qual cosa afectarà més el nostre dia a dia i aconseguirem els resultats contraris, ja que accelerarem el nostre envelliment.

• Autocrítica. Únicament centrar-nos en els nostres defectes, criticar les nostres limitacions i no acceptar que podem cometre errors ens pot portar a un desgast encara més gran que el que ens correspon per edat. Sentir-nos incapaços, creure que no ens en sortirem, comparar-nos amb els altres, etc., són alguns exemples de diàleg autocrític negatiu.

• Catastrofisme. Creure que tot pot sortir malament pel fet que som grans, pensar en la situació més catastròfica i avançar-nos a fets que segurament no es produiran, pot donar peu a l’ansietat.

Una petita reflexió per acabar

Negar-se a envellir pot ser una lluita esgotadora i contraproduent. Quan ens obsessionem amb la joventut i ens resistim a l’acte natural d’envellir, estem sotmetent el cos i la ment a un estrès innecessari que accelera el procés d’envelliment. Aprendre a acceptar i valorar cada etapa de la vida ens permet viure de manera més plena i saludable. En lloc d’enfocar-nos a evitar les arrugues i les línies fines, ens hem de concentrar a tenir un estil de vida saludable i trobar la bellesa en la maduresa. Acceptem i abracem el pas del temps, ja que és en l’acceptació on trobarem l’autèntica alegria i felicitat.