Com podem combatre l’edatisme

És possible que en algun moment de la nostra vida ens hàgim sentit discriminats per l’edat que teníem, ja sigui per entrar a una festa per a més grans de 21 anys, participar en activitats que eren únicament per a nens petits i que ens venia de gust fer, o bé negar certes coses a les persones de la tercera edat perquè ja són “massa grans per a això”. La discriminació per l’edat té un nom, l’edatisme, i en aquest apunt t’explicarem què és, quins tipus n’hi ha i com podem evitar-lo en el nostre dia a dia. Preparat?

Què és l’edatisme

Com explica la Fundació “la Caixa” al seu Glossari sobre l’edatisme, aquest és la discriminació per edat, especialment de les persones grans o ancianes, ja sigui a través del llenguatge o de certes idees preconcebudes que exclouen o marginen segons l’edat de la persona.

Si bé l’edatisme no se centra en un únic grup d’edat, el cert és que la gran majoria de casos es donen amb les persones grans.

Tipus d’edatisme

Moltes vegades fem comentaris o duem a terme accions sense cap malícia que discriminen en certa manera la persona a qui ens adrecem. Tot seguit veurem alguns exemples d’edatisme que solem practicar en el nostre dia a dia sense adonar-nos-en.

Infantilització

Atribuir característiques o comportaments propis de la infància a les persones grans és bastant més freqüent del que ens pensem. Ja sigui parlant-los amb tons condescendents, prenent decisions per ells o tractant-los com si fossin fràgils o dependents.

• Ús de diminutius: ja sigui durant la conversa o referint-nos a ells, fer-los servir de manera recurrent amb ells és una forma més d’infantilitzar les nostres relacions. D’aquesta manera, aquestes accions situen la gent gran en una posició d’inferioritat, que fa que perdin autoritat per donar la seva opinió o prendre les seves pròpies decisions.

• Elderspeak o parla dirigida a les persones grans: adaptar la manera com parlem, encara que sigui amb bona intenció, utilitzant diminutius o tons més elevats i frases més curtes, creient que no podran seguir el fil de la conversa.

• Expressions i pluralització: “la nostra gent gran”, “són com nens”, etcètera. Aquestes frases, així com parlar-los en plural: “ens hem de dutxar”, “ara ens prendrem la medicació”, creen un efecte de poder sobre les persones grans, que es poden veure invalidades o tractades de manera condescendent.

Despersonalització

L’ús de paraules genèriques per descriure les persones grans com un conjunt únic, en el qual a tots els passa el mateix (problemes de salut, socials, etc.), sense tenir en compte l’expressió de la seva individualitat. Anomenar-los ‘els avis’, ‘les persones de la tercera edat’, creure que tots són vulnerables i dependents, que poden arribar a ser ‘senils’ en algun moment de la seva vellesa o que ja són massa grans per a certes coses. També assumir que tenen molt temps lliure o que disposen de tot el temps del món pel fet d’estar jubilats, així com atribuir-los certa saviesa vinculada al pas dels anys.

Deshumanització

Aquest fenomen es dona quan es descuida l’empatia en les interaccions amb persones grans, de manera que no es fomenta la seva independència, s’envaeix la seva privacitat o se’ls exclou de la presa de decisions que els afecten.

• Cosificar: l’exemple més clar de deshumanització és la cosificació, és a dir, atribuir-los les mateixes característiques que a un objecte, i no considerar-los com a persones.

• Invalidació d’opinions: considerar que no entenen l’actualitat (tendències, coneixements, moviments socials, tecnologia, etcètera) pel fet que ja són massa grans. En aquest sentit, sovint podem escoltar expressions com “ja tens una edat”, “explicar batalletes”, i moltes més.

Conseqüències de l’edatisme

L’edatisme pot tenir diferents conseqüències negatives tant individualment com en la societat en el seu conjunt. Algunes de les principals conseqüències són:

• Deteriorament de la salut mental i emocional. Les persones que pateixen l’edatisme poden experimentar un deteriorament en la salut mental i emocional. La discriminació basada en l’edat pot portar a l’ansietat, la soledat i la baixa autoestima en les persones grans.

• Exclusió social: aquesta problemàtica és una de les causes d’exclusió social més comunes entre les persones grans, ja que pot portar a l’aïllament social i a la soledat. La manca d’interacció amb altres persones pot tenir un impacte negatiu en el benestar de la gent gran.

• Pèrdua d’independència: la discriminació basada en l’edat pot fer que les persones grans perdin la seva independència, ja que se’ls nega la capacitat de prendre les seves pròpies decisions.

• Perpetuació d’estereotips negatius: l’edatisme pot perpetuar estereotips negatius sobre les persones grans, cosa que reforça al mateix temps els prejudicis i la discriminació, alhora que es converteix en un cercle viciós. Això dificulta el canvi d’actituds i la creació d’una societat més inclusiva.

Com es pot combatre l’edatisme?

Evitar l’edatisme i promoure una actitud respectuosa i positiva envers les persones grans és fonamental per crear una societat inclusiva i justa. Vet aquí algunes accions que pots dur a terme per combatre l’edatisme:

• Reflexió personal: qualsevol canvi comença des d’un procés de reflexió interna. Examinar els nostres prejudicis i les creences que tenim sobre l’edat i la vellesa són el primer pas per trencar amb els estereotips que tenim.

• Educació: adquirir coneixements sobre els reptes de la vellesa i l’impacte emocional de les accions de les persones grans ens ajudarà a assolir una millor visió sobre tot el que suposa i per què hem d’evitar l’edatisme.

• Visibilitat i representació: donar suport a una representació més precisa i positiva de les persones grans als mitjans de comunicació i la cultura popular.

• Suport a l’autonomia: respectar la independència de la gent gran i oferir ajuda només quan calgui i/o ho hagin sol·licitat. No assumir que les persones grans són incapaces sense el seu consentiment.

Una lluita constant per millorar

En conclusió, l’edatisme és una forma de discriminació basada en l’edat que afecta milions de persones de totes les edats, però sobretot les persones grans. És essencial reconèixer que l’edatisme té conseqüències perjudicials tant individualment com en la societat en el seu conjunt.

Això no obstant, no estem pas condemnats a mantenir aquestes pràctiques negatives. Combatre l’edatisme comença amb la conscienciació i l’educació. Hem de desafiar els nostres propis prejudicis i estereotips, i fomentar una actitud de respecte i valoració envers les persones grans.

Combatre l’edatisme requereix un cert esforç col·lectiu per construir un món on totes les persones, independentment de la seva edat, se sentin valorades per la seva individualitat. Superant els estereotips i prejudicis relacionats amb la vellesa, podrem construir una societat que valori i respecti les persones grans com a individus valuosos que contribueixen al progrés i benestar de la nostra comunitat.