Tabla de contenidos
Potser acaba el cap de setmana i sents que has dilapidat els diners, o fins i tot que no saps ben bé en què t’ho has gastat. Això pot implicar també una sensació de frustració constant i que et preguntis com és possible que no puguis estalviar. Si consideres que en realitat no estàs malbaratant els diners, però alhora no arribes a assolir els teus objectius, aquest post és per a tu.
Per què no puc estalviar si no sento que estic dilapidant els diners?
El teu cervell t’està jugant una mala passada, és la resposta a aquesta pregunta tan freqüent entre aquells que emprenen un hàbit d’estalvi però alhora cauen en les trampes psicològiques que el seu mateix cervell els posa, o bé per l’autoengany, per creure que ens mereixem aquesta compra que estem a punt de fer, o bé per la impulsivitat, la necessitat irracional que sorgeix en un moment donat.
I no, no en tens la culpa, però vigila, ho pots canviar. Tot i que la majoria no som conscients que existeix una despesa impulsiva i que és innecessària, no sempre es pot escapar de les trampes psicològiques, i això de vegades es converteix en una tasca difícil i desafiant.
No tot és al teu cap, també hi ha molts estímuls diaris, com les rebaixes, els dos per un, o fins i tot per altres causes, com la inflació o la pujada del cost de la vida, que pot ser complicat estalviar. Sempre pots recórrer a una assegurança d’estalvi per generar un capital i obtenir una renda que tingui cura de tu i dels teus.
Moltes vegades entren en joc una sèrie de biaixos cognitius que influeixen sobre com pensa i actua l’ésser humà, en la vida en general i, en concret, en tot el que està relacionat amb els diners. T’expliquem les trampes psicològiques en què caus sense adonar-te’n i que t’impedeixen d’estalviar.
Les deu trampes psicològiques que t’impedeixen d’estalviar
1. La compra emocional
La principal de les trampes psicològiques, encara que no per això la més important, és la compra emocional, que és una de les circumstàncies més comunes que ens duen a adquirir un producte. En aquest cas, el consumidor no ha pensat si realment necessita allò que està a punt d’obtenir perquè s’està guiant per les sensacions més immediates, com són la felicitat, l’alegria, l’amor, la confiança o la frustració.
2. El biaix del present
El biaix del present és un dels més habituals en què pots caure i consisteix a pensar que has de gaudir del present, aprofitar al màxim, pel que pugui passar, i això et duu a posposar qualsevol cosa, com l’objectiu d’estalvi, per exemple. Les conseqüències del biaix del present poden ser greus perquè et pot fer un gran forat a la butxaca sense que en siguis realment conscient. Et pot fer subestimar l’efecte de la teva decisió, i queda clar que cal gaudir del present, però també has de reflexionar si aquesta compra o aquesta inversió et continuarà fent gaudir demà, si et sentiràs malament per haver pres aquesta decisió o si, al contrari, creus que val la pena.
3. La gratificació instantània
Aquest factor psicològic es refereix a la tendència d’obtenir un producte per sentir una satisfacció immediata. És difícil d’evitar quan les emocions són les que prenen el control i un no és capaç de dominar-les. Avui dia, el cervell està acostumat a les recompenses a curt termini i sentim aquesta necessitat momentània de voler una cosa. Passa molt sovint, quan ens encapritxem d’un producte, el volem comprar immediatament sense tenir en compte quin preu té.
4. L’aversió a la pèrdua
Veus un producte que en realitat no t’havies aturat a pensar si et calia, però el veus rebaixat o és l’únic que queda, i consideres que aquesta és una oportunitat única. O tal vegada penses, si està a punt d’exhaurir-se és perquè realment mereix la pena. I el compres. És una de les petites trampes que el cervell posa i que, sense voler-ho, et duen a gastar més, a retardar el teu objectiu d’estalvi, i el bucle es fa cada cop més gran. És la tendència de les persones a fixar-se més en el que creuen que poden perdre que en el que guanyen.
5. L’efecte enquadrament
En aquest cas, la trampa és la manera com es mostra o es percep aquesta temptació, i com afecta les decisions que es prenen. Pagaràs el mateix per un producte amb un descompte del 50 % que si el tens en una promoció 2×1, però al teu cap sona millor. El que es recomana en aquests casos és mirar de dur una llista del que necessites, no només aprofitar les promocions, ja que, de vegades, poden sortir més cares.
6. El biaix de la comptabilitat mental
El teu cap també et pot dur a fer alguns raonaments que se surten de la lògica de les matemàtiques, com creure que allò que has aconseguit com un regal o com a resultat d’una devolució, fins i tot que has guanyat la loteria, i et ve donat, no té el mateix valor. En no comptar amb aquest ingrés com una cosa que t’ha costat aconseguir, semblaria que, en gastar-lo, et quedes com estaves i que, per això, no et costa gens fer aquest desemborsament. Rere tot això hi ha el biaix de la comptabilitat, que provoca que atorguis als diners un valor diferent en funció d’on vinguin.
7. Els biaixos de confirmació
Algunes persones presten més atenció a allò que confirmen les seves mateixes creences i opinions. En el món de les finances personals i l’econòmic també passa; ens empeny a no prestar atenció a un altre tipus d’arguments o informació i ens duu a prendre decisions que impedeixen d’analitzar adequadament totes les conseqüències.
8. La trampa de l’optimisme injustificat
El biaix de l’optimisme et durà a no fer cas del teu pensament més racional, fins i tot en aquelles dificultats que se’t presentin o als arguments en contra d’aquesta inversió. És una de les trampes més perilloses que et pot posar el cap, ja que pot influir en decisions molt importants com pensar que realment tens el control, encara que no sigui així. És una falsa il·lusió de control, que desenvolupa el cervell per aferrar-se a aquesta motivació i optimisme injustificat.
9. L’error de la comparació social
El que t’impedeix d’estalviar també té a veure amb la comparació social. Si la majoria de les teves compres les fas per estar “a l’altura” o no ser menys que la resta, no estan basades en la necessitat ni en la teva pròpia personalitat, sinó més aviat en el clàssic error de les finances emocionals o de conducta i que et duen a desenvolupar un comportament predeterminat amb la teva economia domèstica o del dia a dia.
10. L’efecte halo
Aquesta és una de les trampes que et pot dur a simplificar o a generalitzar certes característiques a partir d’una primeríssima impressió, però sense comptar amb tota la informació. Per tant, sents que per la marca o el nom que duu darrere, fins i tot per les referències que t’han donat sobre el producte, és més fiable o té més qualitat.
En conclusió
Ara que coneixes totes aquestes trampes en què caiem sense adonar-nos-en, que es tracta de biaixos que et fan gastar més, hi ha altres trucs que et poden ajudar. Molts experts del món de la psicologia hi han treballat i han difós la necessitat d’implementar petits hackejos psicològics que alteren la manera que té el cap de veure les teves finances personals i l’estalvi. En el costat oposat als biaixos hi ha les estratègies que treballen en la metodologia, com el journaling en les finances o la reflexió conscient a l’hora d’organitzar l’economia o els estalvis.
