Uns arqueòlegs van trobar l’elixir de la immortalitat en una tomba a la Xina. El 2018 el grup d’especialistes que estava treballant en una tomba que va pertànyer a un home de la dinastia Han, va trobar el que semblava una ampolla de vi, però en analitzar-ho, es van adonar que no era alcohol sinó una altra substància, una mena de poció per allargar la vida que contenia nitrat de potassi, alunita i altres químics. Un intent d’elixir de la immortalitat que s’esmenta en centenars de manuscrits antics de la cultura xinesa.
Des de les primeres civilitzacions i fins a l’edat moderna, la immortalitat ha estat anhelada pels homes i dones i el desig d’assolir-la es reflecteix fins i tot en la religió i els corrents filosòfics, on la vida eterna pren significat i protagonisme per als seus seguidors i fidels. I tant és així, que no solament s’ha experimentat per aconseguir l’elixir de l’eternitat, sinó que s’ha portat a la gran pantalla en forma de llegendes i mites.
Això no obstant, no hi ha res encara que hagi fet que l’ésser humà visqui per sempre, llevat de la medicina i la ciència, que han aconseguit augmentar l’esperança de vida de la població gràcies a increïbles avenços contra les malalties. No podem lluitar contra el pas del temps, però els animals sí: hi ha una llista d’animals que són immortals i aquestes estranyes criatures no moren de velles. Vols saber com han vençut el pas del temps? Continua llegint aquest article.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Els animals immortals que han vençut l’envelliment
Hi ha certes espècies d’animals i éssers vius que, per la seva pròpia anatomia i naturalesa, no envelleixen. La clau està en les seves capacitats regeneratives, que aconsegueixen vèncer el deteriorament cel·lular i dels seus organismes. És a dir, poden morir a causa d’una malaltia, una infecció o ferida o per la mateixa cadena alimentària, però no moriran de vells.
Els científics i biòlegs els han estudiat amb fascinació i han arribat a aquesta conclusió: no existeix l’elixir de la vida eterna, ja que aquests animals immortals ho són per la seva pròpia disposició biològica i natural; no hi ha més secret. T’ho expliquem fil per randa!
- L’ADN de la llagosta
Les llagostes són uns animals immortals: no deixen de créixer i créixer, fins que moren perquè no poden suportar el seu propi pes, el pes de la seva closca; de fet, n’hi ha que moren abans per pur esgotament. Les llagostes no tenen pell, sinó exoesquelet, i com més gran, més difícil és de mudar. Quan una llagosta moderadament gran pateix una ferida greu, s’acaba morint, ja que no pot canviar el seu exoesquelet a temps.
Com aconsegueixen viure durant tant de temps? Perquè tenen una gran concentració de telomerasa, amb la qual mantenen el seu ADN intacte durant tota la vida. El més habitual és que les cèl·lules dels organismes vius es vagin deteriorant, ja que en dividir-se constantment es degraden. Aquesta degradació té lloc als telòmers, és a dir, als extrems dels cromosomes, on es condensa l’ADN a les cèl·lules. Cada divisió cel·lular suposa escurçar el procés fins que les cèl·lules no es poden reproduir, amb la qual cosa no hi ha regeneració. Les llagostes no experimenten aquest procés anomenat senescència, i per això es poden acostar a la immortalitat.
- La medusa que pot reiniciar el seu propi organisme
Biològicament, aquest animal pot viure per sempre i, ara com ara, és una de les espècies que poden revertir el seu cicle vital o, més aviat, reiniciar-lo. L’anomenada Turritopsis dohrnii pot reconstruir les seves cèl·lules i fer-les retrocedir a la seva fase més primerenca en només 3 dies. És a dir, si pateix una ferida, es pot curar ella mateixa. T’imagines poder rebobinar el teu propi organisme? És probablement el cas més cridaner d’un ésser viu que pot revertir el seu envelliment, i el procés que segueixen les seves cèl·lules encara és desconegut per als científics. Però això no s’acaba aquí: quan la medusa torna a una etapa anterior, també crea més organismes amb el mateix codi genètic, de manera que, en rejovenir-se, també es clona a si mateixa.
- La tortuga, una espècie mil·lenària i molt longeva
Segons expliquen els experts, les tortugues podrien viure eternament. De fet, hi ha una tortuga a les Seychelles que és la més longeva del món: ha arribat als 192 anys i es diu Jonathan. El que passa amb les tortugues és que han de fer front a molts depredadors i a la presència de l’ésser humà en els seus ecosistemes, per la qual cosa la seva vida s’escurça. Però les tortugues, tant terrestres com marines, es troben entre les més longeves dels vertebrats, amb una mitjana de més de 100 anys de vida, sobretot les de les Galápagos.
Els científics creuen que les tortugues de les Galápagos van migrar des de l’Amèrica del Sud a l’arxipèlag fa dos o tres milions d’anys. Són uns animals mil·lenaris, i de les 13 espècies diferents que hi ha, dues s’han extingit.
- L’hidra o el cuc planària
El cuc planària i l’hidra són organismes que es poden regenerar. L’hidra és un invertebrat d’aigua dolça amb un cos en forma de tub i amb tentacles al voltant de la boca. Fa servir aquests tentacles per picar a les seves preses.
De fet, les hidres van ser un dels primers organismes examinats a través d’un microscopi, i les primeres investigacions sobre les seves capacitats regeneratives van marcar l’inici d’una nova era en el camp de la biologia.
Tant les planàries com les hidres són capaces de recompondre parts del seu cos i la clau per entendre el seu comportament biològic està en les seves cèl·lules mares, que es poden regenerar indefinidament. Els científics que van observar grups d’hidres durant anys no van poder detectar-hi cap senyal d’envelliment.
Per la seva banda, la planària és un tipus de cuc platihelmint que es troba a tot el món i té una capacitat il·limitada de regenerar cèl·lules mare. Hi ha dos tipus de planàries: uns es reprodueixen sexualment i els altres asexualment dividint-se en dos. Els científics de la Universitat de Nottingham van estudiar els dos tipus i van descobrir que els asexuals poden ser capaços de “rejovenir” el seu ADN.
Les planàries tenen quantitats més grans d’un enzim que protegeix les seves cèl·lules de l’envelliment i poden reposar reserves quan es reprodueixen, fet que ha portat els científics a creure que poden ser immortals.
- Balena boreal, el mamífer més longeu
La balena de Groenlàndia o boreal és un cetaci que viu 200 anys i envelleix sense patir càncer ni malalties degeneratives; la seqüenciació del seu genoma ha donat les claus sobre l’envelliment cel·lular als científics.
Aquesta espècie va estar en perill d’extinció per la caça furtiva, però amb la prohibició d’aquesta pràctica es va poder salvar i investigar la seva naturalesa biològica. Es va aconseguir descobrir que les cèl·lules d’aquests cetacis tenen un ritme metabòlic menor que el d’altres mamífers, ja que en el cas de la balena boreal, hi ha un canvi en un dels seus gens que intervé en la termoregulació, la qual cosa provocaria aquestes diferències en el metabolisme.
A més, es va descobrir que aquests animals podien reparar el seu ADN i regular el cicle cel·lular, amb la qual cosa eviten els danys a l’ADN al llarg del temps, de manera que desenvolupen una resistència a les malalties relacionades amb l’envelliment o l’edat, com el càncer.
- Els superpoders dels tardígrads
Els tardígrads, també coneguts com a ossos d’aigua, poden sobreviure 10 anys sense beure gens d’aigua, suportar pressions atmosfèriques increïbles i sobreviure a temperatures de –200 o de fins a 150 graus. Són capaços de sobreviure molt més temps si entren en un estat anomenat criptobiosi, que s’activa quan les condicions ambientals són inusuals per a ells, de manera que aquesta capacitat els permet viure sense aigua i en condicions extremes.
El 2016, científics de l’Institut Nacional d’Investigació Polar del Japó van aconseguir reanimar un tardígrad que havia romàs congelat durant més de 30 anys, i que fins i tot va arribar a reproduir-se. Són uns éssers vius fascinants.
La cloïssa de 500 anys i altres animals immortals
Una cloïssa d’Islàndia va arribar als 507 anys i podria haver continuat amb vida si no hagués estat pels científics que la van recollir. A Alaska van trobar una balena boreal del segle xix; tenia un arpó clavat i no van poder salvar-la, després d’haver viscut dos segles. Les papallones monarca es reprodueixen en la seva versió més longeva per poder migrar des del Canadà fins a Mèxic. El món és ple d’espècies fascinants que poden combatre el pas del temps, però que no podran lluitar mai contra l’home. És possible que nosaltres siguem el seu pitjor enemic i, fins i tot, també el nostre. L’únic elixir contra l’envelliment, fins que la ciència avanci, està en nosaltres mateixos i en les decisions que prenem cada dia amb la nostra actitud, hàbits i alimentació.
