La qüestió continua sense estar resolta avui dia i va començar a les xarxes socials de la manera següent: algú llança un repte i algú altre recull el guant. Davant la sorpresa de tothom, la magnitud de l’assumpte és avui un cas d’estudi per part de psicòlegs i psiquiatres. Increïble, oi?
Tot i que pot semblar una paròdia, això és un trending topic infinit. Has pensat mai en l’Imperi romà? Com de sovint hi penses? I t’has preguntat per què tants homes semblen fascinats per l’Imperi romà? Doncs bé, aquests vídeos tan virals han revelat alguna cosa més, perquè no es tracta solament d’una obsessió amb la història antiga, sinó d’una reflexió profunda sobre altres qüestions: tenim clar que els homes pensen en l’Imperi romà, la qüestió és per què.
“Cada quant penses en l’Imperi romà?”
“Senyores, la majoria de vostès no s’imaginen fins a quin punt els homes pensem sovint en l’Imperi romà”, va escriure el suec Artur Hulu, àlies Gaius Flavius, membre d’un grup de reconstrucció històrica romana que ha revifat aquesta polèmica que ja és mundialment viral a les xarxes socials. Aquesta publicació anava acompanyada del repte: “pregunta al teu marit, xicot, pare, germà…”.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Desenes de milers de missatges animaven les dones a preguntar als seus xicots, marits, pares o amics amb quina freqüència pensaven en l’antiga Roma. Molts s’ho van prendre de broma, però d’altres van assegurar que era un fet habitual: “Més de dues vegades al dia”, “cada cert temps, no sabria dir-ho”, “tota l’estona”, “en general, bastant”, i així es van omplir de vídeos i respostes les xarxes socials.
Però per què els homes pensen en l’Imperi romà
Què han fet els romans per nosaltres? És evident que la resposta és ben llarga, perquè des d’aqüeductes i carreteres fins a la medicina o el vi, tot ve de l’antiga Roma, inclosos la llengua i els nostres costums. Però hi ha alguns experts que relacionen aquesta obsessió amb una cosa que va més enllà: una qüestió de masculinitat.
El New York Times recull els arguments de diversos professors d’universitat, en les matèries d’Història i Història de Roma, que apunten que el fet que la societat romana fos tan patriarcal, dominada per figures d’homes com Juli Cèsar o l’emperador August, fa que s’hagin convertit en referents masculins.
Encara més, en un moment en què es veuen qüestionades les versions més patriarcals de la masculinitat, els experts creuen que es podrien desenvolupar aquestes obsessions i fantasies.
Aquesta mateixa teoria la comparteixen historiadors esmentats en un reportatge del Washington Post, que creuen que aquest pensament recurrent podria ser degut a la llarga associació entre la història romana i la masculinitat en les societats occidentals.
L’Imperi romà s’ha representat sempre des de la força militar, l’estratègia i la política, aspectes molt vinculats al món masculí i molt influents en la cultura popular. Els emperadors han estat sempre els protagonistes de la història de Roma, així com de les recreacions en la cultura a través dels llibres i pel·lícules.
Tota l’extravagància sobre aquest imperi no ha fet res més que contribuir a la seva idealització, malgrat que realment se sustentés en la violència i en la crueltat. Però avui dia, lluny d’incomodar-nos, en el nostre imaginari cultural s’ha transformat tot això en un debat sobre el poder i la moralitat.
No solament en els àmbits acadèmics es desenvolupen teories sobre el tema, sinó que també se’n donen d’altres a les mateixes xarxes socials. Alguns tiktokers asseguren que aquest enlluernament es deu a la necessitat de conquerir dels homes i al seu esperit aventurer, cosa que explica que produeixi tanta fascinació.
Els millors ensenyaments: per aquestes coses els homes pensen en l’Imperi romà
El que arriba als nostres dies sobre la història de la Roma antiga és possible que no s’acosti tant a la realitat, i que hi hagi molta literatura i ficció al seu voltant, però el que és innegable és que va ser una civilització que ens va deixar ensenyaments molt útils avui dia.
- L’organització social i de ciutat
La seva capacitat per construir una societat altament organitzada, amb impressionants obres d’enginyeria com ara aqüeductes, carreteres i amfiteatres, inspira molts homes avui dia. Aquesta admiració per la infraestructura i la planificació urbana també es reflecteix en la recerca moderna d’una millor qualitat de vida. La disposició dels serveis, l’eficiència del transport i la urbanització intel·ligent són elements que es busquen per millorar el nostre dia a dia, cosa que els romans ja dominaven.
- Estratègies financeres
Els romans no solament eren grans constructors, sinó també hàbils economistes. L’administració dels seus recursos, el comerç a llarga distància i la implementació d’un sistema monetari robust són lliçons valuoses per a l’educació financera moderna. Pensar en l’Imperi romà pot donar peu a aplicar estratègies d’estalvi i gestió de recursos que van ser efectius fa més de dos mil anys.
- Estalvi i preparació
Una de les claus va ser la seva capacitat per estalviar i emmagatzemar recursos per a temps difícils. La previsió en l’acumulació d’aliments i la construcció d’infraestructures duradores són conceptes que es poden traslladar a l’àmbit personal. L’estalvi i la inversió en béns duradors són pràctiques que asseguren estabilitat i seguretat, cosa que lliga profundament amb els valors de l’Imperi.
- L’educació com a pilar
L’Imperi romà també era un lloc d’aprenentatge i desenvolupament personal. Tot i que l’educació no era accessible per a tothom, aquells que hi podien accedir se’n beneficiaven enormement. Avui dia, l’educació financera és vista com un pilar fonamental per assolir una vida plena i estable. Entendre conceptes bàsics de finances, aprendre a invertir i gestionar deutes són habilitats que poden transformar la vida i el futur.
