Tabla de contenidos
Els plans de pensions són uns instruments d’estalvi a llarg termini per a la jubilació molt comuns entre la població. Tot i ser una eina que ofereix grans avantatges fiscals, sovint generen molts dubtes, confusions o fins i tot mites sobre com funcionen. En aquest apunt, desmitifiquem les idees errònies més repetides sobre els plans de pensions. Comencem!
1. “Soc massa jove per invertir en un pla de pensions”
Comencem pel primer dels grans mites o preocupacions sobre els plans de pensions. La realitat és que mai és massa d’hora per començar a invertir en un pla de pensions. Al contrari, com més aviat comencem a planificar el nostre futur, més tranquils arribarem a la jubilació. Això és degut al fet que podrem acumular més diners i una rendibilitat més gran.
Vegem-ho en un exemple: el màxim que es pot invertir en un pla de pensions a l’any són 1.500 euros, per regla general. Una persona que comença amb 30 anys i es retira amb l’edat ordinària de jubilació, que a partir del 2027 seran 67 anys, aportant un màxim de 1.500 euros a l’any, haurà invertit molts més diners que una persona que comenci als 45 anys.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Quan queden molts anys fins a la jubilació, és possible que no arribem al màxim de 1.500 euros a l’any, però el que anem invertint va generant una rendibilitat durant molts anys i tenim més possibilitats d’anar augmentant la inversió cada any fins a arribar al màxim de 2.000 euros anuals. En canvi, algú que comença amb 45 anys només disposa de 22 anys per acumular el màxim nombre de capital i és possible que hagi d’aportar tants diners com pugui des del començament.
Per tant, com més anys ens quedin fins a la jubilació, més capacitat tindrem d’estalvi i, en conseqüència, millor podrem complementar la pensió pública.
2. “En tindré prou amb la pensió pública”
El cert és que aquesta és una altra afirmació bastant comuna, però hi ha molts factors que ens fan pensar que hem de ser més previsors de cara a la jubilació. Per començar, el sistema públic de pensions a Espanya és de repartiment. Això vol dir que les persones que treballen i cotitzen a la Seguretat Social ho fan per abonar les pensions dels jubilats. Per tal que aquest sistema funcioni durant molts més anys, cal que hi hagi més treballadors que jubilats.
Fa anys que el context social a Espanya i a Europa indica que això no està sent així. Les baixes taxes de natalitat i la gran longevitat de les persones estan fent que la població envelleixi de manera progressiva.
A més, actualment a Espanya, els jubilats ja estan rebent unes taxes de substitució del 80% del seu salari en forma de pensió. Això és degut a la manca de recursos del sistema, que a mitjà i llarg termini pot fer que aquest percentatge vagi disminuint fins a arribar al 50% d’aquí a uns anys.
3. “Els plans de pensions inverteixen en actius arriscats”
Segons el tipus d’inversió que triïs. Hi ha plans de pensions que busquen rendibilitats més grans i, per tant, inverteixen en actius més arriscats i d’altres que s’ajusten a un perfil d’inversor més conservador, on els estalvis no pateixen tants riscos de canvis. També hi ha els plans de pensions mixtos, per tal que qualsevol estalviador tingui el perfil de risc que s’adapti a les seves necessitats.
4. “Els diners es perden si mor el titular”
Aquesta és una de les grans mentides que hem sentit sobre els plans de pensions. Un pla de pensions preveu aquest risc i, en cas de defunció del titular, el capital generat es transmet als beneficiaris escollits per aquest. En el cas que no hi hagi cap persona designada al respecte, el patrimoni podrà correspondre als seus descendents, vidus o testamentaris.
5. “Hem de saber de finances per invertir en un pla de pensions”
Si bé és cert que qualsevol persona pot obrir un pla de pensions, és recomanable que s’adreci a l’entitat bancària o a un assessor financer de confiança per aclarir qualsevol dubte.
6. “No es pot recuperar fins a la jubilació”
Tot i que l’objectiu principal d’un pla de pensions és complementar la pensió pública de la jubilació, hi ha situacions que permeten recuperar els diners abans d’arribar a aquesta fita.
Un cop han passat 10 anys des de la seva obertura, es poden rescatar les aportacions fetes al pla de pensions, així com la rendibilitat que hagin generat. La resta de situacions en les quals es poden dur a terme rescats són per motius de salut com alguna incapacitat, la mort del titular, l’atur de llarga durada d’aquest, i per descomptat, la jubilació.
7. “Hisenda s’emporta molts diners en el moment del rescat”
Algunes persones qüestionen si és rendible o no obrir un pla de pensions degut al fet que el rescat del capital acumulat en el moment de la jubilació està subjecte a impostos.
Si bé és cert que si retirem tots els diners d’una sola vegada, es consideren ingressos de treball i estaríem exposats a una tributació alta, si ho fem de manera periòdica, podem minimitzar l’impacte fiscal i mantenir l’objectiu principal del pla de pensions: complementar la pensió pública de la jubilació.
Recapitulem: més enllà de les mentides sobre els plans de pensions
Després d’haver desmitificat les idees preconcebudes més comunes sobre els plans de pensions, encara tens dubtes sobre els avantatges d’obrir-ne un? En aquest cas, destaquem dues de les raons principals per les quals tenir un pla de pensions continua sent beneficiós:
- Un futur més tranquil: Com hem vist, és fonamental tenir un coixí per a la jubilació. Per això, disposar d’un pla que ens ajudi a maximitzar els nostres estalvis a llarg termini i sumar-los a la pensió estatal és una opció excel·lent.
- Per al present: Tot i que actualment l’avantatge fiscal és menor a causa de la reducció del límit màxim d’aportacions a l’any, continua sent molt valuós el benefici que ens ofereix a l’hora de declarar els nostres impostos en la renda de cada any.
