Què és el greenwashing? Exemples i definició

La consciència mediambiental està cada cop més estesa amb una voluntat de reduir l’impacte en el planeta amb pràctiques empresarials i de producció més sostenibles i eficients. La sostenibilitat no és una moda, ni una postura política o ideològica, és un compromís i un deure tant de les institucions com de les empreses privades per aconseguir una transició ecològica que eviti la contaminació i la nostra petjada. 

Fa dècades que el concepte de responsabilitat social corporativa es va estendre a escala mundial i, fins i tot, la va integrar la Unió Europea als seus acords comercials. Es tracta d’un enfocament empresarial on les empreses posen en pràctica una gestió més sostenible del seu impacte social, ambiental i ètic. Es defineix com la contribució activa i voluntària a la millora social, econòmica i responsabilitat ambiental de les empreses per millorar-ne el valor afegit. 

Tot i que la Responsabilitat Social Corporativa es percep com un aspecte positiu a la comunitat empresarial, a la pràctica ha estat objecte de crítiques, perquè moltes empreses han provat de presentar accions ètiques i responsables, per tapar altres pràctiques o millorar la imatge corporativa. Això mateix evoluciona en el terme greenwashing.  

Fer servir tàctiques de màrqueting, publicitat o de difusió de pràctiques o accions que no són tan representatives dins de l’acció empresarial sinó que pretenen donar una imatge més “verda” de la companyia. Continua llegint aquest article per saber què és el greenwashing amb alguns exemples i amb la definició. 

Greenwashing, què és i quin impacte té? 

El fenomen pot ser enganyós per als consumidors que busquen prendre decisions més sostenibles o per als qui s’interessen per aquelles empreses més verdes, per això és important que els usuaris siguin conscients d’aquesta praxi. Què és el greenwashing i quin impacte té a la societat actual? Sobretot afecta en la percepció i la confiança dels usuaris en les marques i empreses sobre les seves intencions socials i mediambientals. 

La transició ecològica només s’aconseguirà amb entitats compromeses de debò amb cura del medi ambient, i amb mesures concretes per avançar en les renovables, l’electrificació i la descarbonització de l’economia.

El greenwashing és una pràctica de màrqueting verd destinada a crear una imatge de responsabilitat ecològica que no es correspon amb la realitat. Les ONG utilitzen sovint el terme greenwashing per denunciar les empreses que es preocupen pel medi ambient quan les seves activitats econòmiques o de producció són perjudicials per a aquest.  

Encara que moltes empreses avui compleixen amb els protocols de sostenibilitat i preservació del medi ambient amb els seus productes, vendes, publicitat i campanyes de conscienciació, altres només fan veure que s’hi interessen a través de les xarxes socials. I és aquí on sorgeix la desconfiança dels usuaris i consumidors, cosa que també passa amb les institucions. 

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) vol impulsar tant els governs com el sector privat i empresarial a emprendre aquest camí cap a la transició sostenible mitjançant pràctiques ambientals. Però no tots els actors estan realment compromesos amb això. Alguns es delaten obertament, mentre que altres inverteixen diners i esforços a semblar més sostenibles quan no ho són. Així, acaben fent més soroll aquests casos que els que realment són exemple de bones pràctiques. 

Significat de greenwashing: 

La seva definició o traducció de l’anglès és senzilla: rentat verd o rentat d’imatge verd. I el significat de greenwashing és pràcticament literal, és una estratègia de comunicació, màrqueting i fins i tot de mercat que empren les companyies i les institucions per aparentar un impacte més sostenible o un compromís amb el medi ambient, quan en realitat no ho són o no implementen mesures per millorar.  

El greenwashing és una pràctica màrqueting enganyosa a què entitats i administracions recorren en campanyes per provar de netejar i millorar la seva reputació, aprofitant la consciència ambiental i social cada cop més gran dels usuaris. 

Aquest “rentat verd” té origen a la dècada dels 80, quan els ambientalistes van començar a detectar pràctiques comercials i de publicitat enganyoses en determinats sectors. Sens dubte, es va començar a emprar com a herència de les denúncies del moviment ecologista als anys seixanta i setanta. Així doncs, aquest terme fa dècades que es fa servir per assenyalar el postureig i la “façana ecològica” per netejar certes activitats. 

Exemples de greenwashing:

• L’ús d’etiquetes vagues o enganyoses: algunes empreses poden utilitzar etiquetes com ara “natural” o “eco-friendly” als seus productes sense proporcionar detalls específics sobre el que realment significa això o sense suport per part de certificacions oficials.

• La publicitat enganyosa: les campanyes publicitàries poden presentar una imatge verda, logotips o accions publicitàries que no tinguin a veure amb l’activitat principal de l’empresa, a més de fer afirmacions sobre el compromís de la companyia amb el medi ambient, però sense evidència sòlida que recolzi aquestes afirmacions.

• Reducció de responsabilitat: algunes empreses poden enfocar-se en petites millores ambientals o projectes de caritat per desviar l’atenció de pràctiques més qüestionables en altres àrees del negoci.

Com es descriu en aquests exemples, les empreses utilitzen fins i tot l’etiquetatge ecològic de manera enganyosa, sempre per construir aquesta imatge sostenible i verda per vendre més. El greenwashing implica una manipulació del consumidor o dels usuaris. Aquestes pràctiques enganyoses poden descoratjar l’adopció d’hàbits de consum més responsables i perpetuar pràctiques poc ètiques.

Conclusió:

El greenwashing és una pràctica preocupant al món del màrqueting i la sostenibilitat, que pot confondre els consumidors i soscavar els esforços genuïns cap a la protecció del medi ambient. És important que els consumidors estiguin alerta i siguin crítics amb les afirmacions ambientals de les empreses, buscant evidències sòlides i transparents darrere d’aquestes afirmacions. En promoure la transparència i la responsabilitat empresarial, podem treballar cap a un futur més sostenible i genuïnament respectuós amb el medi ambient.