Tabla de contenidos
Una persona dependent, ja sigui per malaltia, accident, envelliment o amb una incapacitat pot sol·licitar ajuts públics tant monetaris com d’assistència en funció de la seva situació personal. A Espanya es va posar en marxa un marc legal per a l’atenció i cura de les persones que ho requereixen, a més de prestacions tant per a la persona dependent com per als cuidadors. La llei de dependència garanteix serveis i subvencions per al seu benestar diari, però és freqüent dubtar sobre la compatibilitat: es pot treballar cobrant la llei de dependència? En aquest article te’n donem les claus.
Treballar i cobrar la llei de dependència
La Llei de dependència categoritza els beneficiaris segons el grau de dependència i, en funció d’això, ofereix diferents serveis i prestacions. A partir d’uns requisits, s’estableixen les compatibilitats entre uns ajuts o atencions i uns altres.
És a dir, si la persona necessita assistència en activitats bàsiques, si ha d’anar a un centre de dia o li cal assistència durant algunes hores…, tot això s’establirà en funció del grau de dependència i de la situació econòmica i personal en cada cas. Per això la compatibilitat entre serveis pot variar entre sol·licitants.
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Malgrat tot, quan parlem de compatibilitzar el cobrament de la prestació amb una feina, s’entén que aquells que tenen una ocupació, tindran més facilitats econòmiques i això afectarà la quantia de la prestació.
De fet, segons els Serveis Socials, a la llei de dependència s’estableix un barem que determina l’aportació econòmica que hauran d’efectuar els usuaris en funció dels ingressos, així els beneficiaris coparticipen en el finançament dels serveis que reben en funció de la seva capacitat econòmica.
La capacitat econòmica personal es determina segons la renda i el patrimoni; s’entén per això salari, pensions i prestacions socials, capital immobiliari i mobiliari, rendiment d’activitats econòmiques i guanys o pèrdues patrimonials.
En el marc legal no hi ha cap norma o requisit que faci incompatible una ocupació amb la llei de dependència, però la clau la trobem als requisits. Per poder treballar i cobrar la Llei de Dependència cal complir els requisits de nacionalitat i residència, complir els criteris de dependència establerts per la normativa i no superar els límits d’ingressos i patrimoni que marca la legislació. No obstant això, les persones en situació de dependència poden accedir a aquesta prestació i conciliar la feina amb la cura i l’atenció que necessiten.
Límits per compatibilitzar feina i ajudes a la dependència
La llei estableix unes restriccions i condicions determinades a l’hora de compatibilitzar una ocupació amb les prestacions o els serveis oferts per a les persones dependents. S’hi inclouen límits quant a la jornada laboral, el nivell d’ingressos i les necessitats en relació amb les específiques de cada cas. És clau entendre que cada cas és molt diferent i que més enllà dels requisits bàsics hi ha casuístiques diverses, i de la mateixa manera les concessions seran diferents per a cada persona.
El dependent: compatibilitat de la prestació amb una ocupació
Per al dependent, compatibilitzar una feina amb la prestació és possible, encara que ha de tenir en compte algunes qüestions. En principi, les prestacions de dependència són compatibles amb l’ocupació per a qualsevol persona en situació d’incapacitat, tot i que cal tenir en compte que si hi ha ingressos varia la resolució.
També pot passar que, a conseqüència de la seva activitat professional, es faci una revisió del grau de dependència i que això pugui afectar les prestacions o el servei percebut, però sempre que no superi uns límits d’ingressos determinats, el dependent podrà compatibilitzar el salari amb les ajudes.
El cuidador: compatibilitat amb una altra feina
La prestació econòmica que cobra el dependent no està subjecta a les retribucions del cuidador, només es computen els ingressos propis de la persona dependent, ni tan sols de la unitat familiar.
Ara bé, en el cas del cuidador hi pot haver limitacions per compatibilitzar una altra feina amb les cures, ja que s’exigirà un horari en funció de les necessitats de la persona. És a dir, que l’altra feina permeti que el cuidador es faci cura de l’usuari sense que sigui un detriment de la qualitat dels serveis.
En qualsevol cas, es recomana comunicar la situació als serveis socials que gestionen la llei de dependència per obtenir-ne l’autorització, explicant els horaris d’aquesta nova feina i com es pensen compatibilitzar les funcions de cuidador i treballador.
En resum
És possible treballar i cobrar la llei de dependència a Espanya, sempre que es compleixin uns requisits i condicions determinats establerts per la normativa. La compatibilitat entre ocupació i prestacions depèn del grau de dependència, els ingressos del beneficiari i la seva situació personal.
