Què és el deteriorament cognitiu?

Amb el pas del temps i la vellesa, el nostre cos no és l’únic que se’n ressent; al nostre cervell també se li noten els anys; d’això, els metges en diuen deteriorament cognitiu. La funció cognitiva va des del llenguatge fins al raonament o la resolució de problemes i amb el pas dels anys s’atrofia com passa físicament amb el nostre cos. 

L’agilitat i la precisió d’algunes de les nostres capacitats cognitives, com ara la memòria o la capacitat de mantenir l’atenció, ja no són com eren. I és normal i evident en l’envelliment, tot i que en alguns casos pot ser un senyal que suggereix que hi pot haver una malaltia com l’Alzheimer al darrere, segons asseguren des de la Fundación Pasqual Maragall, dedicada a la investigació científica de l’Alzheimer

Aquesta afecció neurodegenerativa està relacionada amb la malaltia d’Alzheimer però no determina que necessàriament les persones amb deteriorament cognitiu hagin de desenvolupar demència. Saber més coses sobre el deteriorament cognitiu pot ser crucial tant per detectar-lo com per intentar mitigar-lo. En aquest article aprofundim sobre el significat del deteriorament cognitiu i sobre els graus que hi ha. 

El deteriorament cognitiu

El deteriorament cognitiu és un símptoma no una malaltia. Així ho asseguren des de la principal agència científica d’investigació sobre la malaltia d’Alzheimer i les demències relacionades, National Institute on Aging. El cervell i les connexions neuronals fallen, igual que ho passa amb els genolls o les articulacions; de vegades es deu pròpia l’envelliment mateix i d’altres, com diem, pot ser un símptoma de malalties com l’alzheimer o la demència. 

El 18,5% dels pacients que van a una consulta de neurologia ho fan per alteracions de memòria o sospita de deteriorament cognitiu. És la primera causa de consulta neurològica en majors de 65 anys, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia.

El deteriorament cognitiu és una afecció que no interfereix en la vida diària. Tot i això, cal recordar que els neuròlegs adverteixen que aquesta afecció és un estat previ a la malaltia d’Alzheimer i altres formes de demència.

Sigui per l’envelliment o altres factors genètics o biològics, el deteriorament cognitiu és l’inici del declivi de les funcions mentals. I què implica? Implica canvis subtils en la funció mental que no interfereixen massa amb la vida diària, però que poden empitjorar o manifestar-se en graus més greus que puguin arribar a afectar el desenvolupament d’activitats bàsiques.  

Com diem, els experts destaquen que el deteriorament cognitiu no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma o un grup de símptomes associats a diverses condicions mèdiques.

Què és el deteriorament cognitiu?

El deteriorament cognitiu és la pèrdua gradual de les funcions cognitives, és a dir, les habilitats mentals essencials per al pensament, la memòria, l’atenció, el llenguatge i la resolució de problemes. Es tracta de qualsevol mena de disminució a la funció cognitiva. 

Segons la dificultat del pacient per desenvolupar les activitats de la seva vida diària, el deteriorament cognitiu es pot catalogar en lleu, si no pateix cap afectació, o pot evolucionar cap al desenvolupament de malalties com la demència de grau lleu, moderat o greu en cas que presenti una certa incapacitat.

El deteriorament cognitiu lleu: procés d’envelliment  

Un deteriorament cognitiu lleu entra dins de la normalitat del procés d’envelliment mateix i, de fet, no hauria d’interferir en les activitats del dia a dia. Aquesta condició s’acostuma a trobar a mig camí entre l’envelliment normal i les etapes inicials de malalties neurodegeneratives com l’alzheimer.

El diagnòstic d’un deteriorament cognitiu lleu es refereix a una etapa en què les persones experimenten una disminució en les capacitats cognitives que és més pronunciada que l’envelliment normal, però no prou greu per ser incapacitant o afectar el dia a dia del pacient. 

Hi ha moltes maneres de prevenir el deteriorament cognitiu lleu i de frenar-ne l’avenç. De fet, pot esdevenir un procés reversible quan està relacionat amb altres problemes de salut o als efectes secundaris d’alguna medicació.  

En altres casos, pot ser un senyal per detectar una depressió, ja que és freqüent que moltes persones amb un trastorn depressiu desenvolupin un deteriorament cognitiu lleu, perquè la depressió en si mateixa pot causar problemes de memòria i de concentració. Si la depressió és la causa i es tracta bé, el deteriorament cognitiu millorarà clarament.

Entre els factors de risc del deteriorament cognitiu lleu, els experts esmenten la relació amb patologies cardiovasculars com ara la diabetis, el colesterol o la pressió arterial. Altres poden estar relacionats amb factors genètics i, per altra banda, poden arribar a ser molt determinants els hàbits de vida saludables, ja que afectaran directament el seu possible desenvolupament. 

Mètodes per frenar el deteriorament cognitiu lleu

Un deteriorament cognitiu lleu pot acabar afectant la vida de la persona que el pateix sobretot minvant la seva autoconfiança i benestar emocional. Malgrat tot, hi ha diversos factors que poden ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu.

• Estimulació cognitiva 

Participar en activitats que siguin un repte per al cervell, com ara llegir, aprendre nous idiomes, resoldre trencaclosques, fer sudokus o jugar a jocs d’estratègia. Aquestes activitats poden enfortir les connexions neuronals i millorar la plasticitat cerebral.

• Exercici físic regular

L’exercici augmenta el flux sanguini al cervell. Activitats com ara caminar, nedar o fer ioga poden ser beneficioses.

• Dieta saludable

Seguir una dieta equilibrada, com ara la dieta mediterrània, rica en fruites, verdures, cereals, peix i oli d’oliva, pot proporcionar nutrients essencials que afavoreixen la salut cerebral.

• Control de factors de risc cardiovascular 

Hipertensió, diabetis, obesitat i colesterol alt estan associats amb un risc més alt de patir un deteriorament cognitiu. Mantenir aquests factors controlats mitjançant medicaments i canvis en l’estil de vida pot reduir el risc de deteriorament cognitiu.

• Interacció social 

Mantenir relacions socials actives i participar en activitats de grup pot reduir el risc de deteriorament cognitiu. El suport social i l’estimulació emocional tenen un paper important en la salut mental.

• Un son adequat

El son de qualitat és essencial per mantenir una bona memòria. Desenvolupar uns bons hàbits de son, com mantenir una rutina regular per anar a dormir i evitar la cafeïna abans de ficar-se al llit, pot millorar la salut cognitiva.

• Control de l’estrès

Tècniques com la meditació, el mindfulness i la respiració profunda poden ajudar a reduir l’estrès, que s’ha associat amb un risc més gran de deteriorament cognitiu.

Tipus o graus de deteriorament cognitiu

Segons la Societat Espanyola de Neurologia, el deteriorament cognitiu lleu constitueix una fase intermèdia entre l’envelliment normal i la demència lleu causada per alguna malaltia cerebral, com l’Alzheimer. Per a una intervenció precoç, és important comprendre els diferents tipus.

Es pot classificar en diversos graus segons la gravetat del dèficit cognitiu i el seu impacte a la vida diària del pacient. Aquesta classificació es basa en l’avaluació de la capacitat del pacient per fer les activitats quotidianes. 

• Deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic

És un dels més comuns i es caracteritza per dèficits de memòria més pronunciats que els associats a l’envelliment. A més, es pateixen pèrdues de memòria recent, però sense experimentar confusió ni desorientació.

Afecta principalment la memòria. Una persona pot començar a oblidar informació important que anteriorment hauria recordat fàcilment, com cites, converses o esdeveniments recents, però continua sent independent per dur a terme les seves activitats quotidianes.

• Deteriorament cognitiu lleu de tipus no amnèsic

En aquest cas, es manifesta per la predominança d’afectacions en capacitats cognitives distintes de la memòria, com el llenguatge, l’atenció, la planificació i l’execució de tasques complexes.

Sobre tot, afecta habilitats de pensament diferents de la memòria, com la capacitat de prendre decisions encertades, calcular el temps o la seqüència de passos necessaris per completar una tasca complexa o la percepció visual. Aquest subtipus s’associa sovint amb malalties vasculars o processos neurodegeneratius diferents de l’Alzheimer.

El deteriorament cognitiu també es classifica en graus en funció de l’avanç d’aquesta afecció, ja que els més avançats compten amb símptomes i signes de malalties com la demència. Es diferencien els següents graus del deteriorament cognitiu.

• Deteriorament cognitiu moderat

Els seus efectes o símptomes poden correspondre als d’una demència en estadi lleu, amb manifestacions com dificultats per recordar la història personal, coneixement disminuït dels esdeveniments actuals i recents o menor capacitat per gestionar viatges, finances, etc.

• Deteriorament cognitiu moderat-greu

Es correspon amb una demència en estadi moderat i el pacient no pot ser autònom durant molt de temps sense assistència. No recorda dades rellevants de la seva vida actual, com la seva adreça o els noms dels familiars més propers. A més, en aquest cas, ja és freqüent certa desorientació en el temps i el lloc.

• Deteriorament cognitiu greu

Es tracta d’un estat de demència en estadi moderadament greu, en què ocasionalment es pot oblidar el nom de les persones més properes, i que són totalment necessàries per sobreviure.

La persona afectada arriba a oblidar els esdeveniments i experiències recents de la seva vida i, a més, necessita ajuda per fer les activitats quotidianes. En aquesta afecció s’aprecien símptomes d’ansietat, agitació i fins i tot conducta violenta, prèviament inexistent.

• Deteriorament cognitiu molt greu

Està associat a una demència en estadi greu, caracteritzada per una pèrdua progressiva de les capacitats verbals. El cervell és incapaç de dir al cos el que ha de fer i suposa una pèrdua de les habilitats psicomotrius bàsiques, com l’alimentació o la higiene.

Com frenar el deteriorament cognitiu: símptomes i causes 

És important tenir en compte que un cert grau de disminució de la funció cognitiva és normal a mesura que envellim. Per exemple, és comú experimentar una disminució en la velocitat en què es processa la informació i en la capacitat de recordar noms i detalls específics. 

Les causes del deteriorament cognitiu són variades i inclouen factors genètics, malalties neurodegeneratives, problemes cardiovasculars, traumatismes cranials i un estil de vida poc saludable. És fonamental identificar i abordar aquests factors de risc com més aviat millor.

Pel que fa als símptomes més comuns a partir dels quals es pot detectar l’aparició d’un deteriorament cognitiu hi ha la pèrdua de memòria, la dificultat per concentrar-se, problemes amb el llenguatge i la comunicació, dificultat per planificar i organitzar, i canvis en el comportament o la personalitat.

En resum

El deteriorament cognitiu és una disminució de les funcions mentals que pot afectar la qualitat de vida. Comprendre’n el significat, reconèixer els símptomes primerencs i adoptar un estil de vida saludable són passos crucials per frenar-ne la progressió. Tot i que l’envelliment és un factor natural, hi ha moltes maneres de mantenir la ment activa i saludable, cosa que pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar alteracions cognitives més greus en el futur.