VidaCaixa Tabla de contenidos
Aquesta prestació està subjecta a límits d’edat i condicions específiques que en determinen la durada, i encara que hi ha excepcions per a casos d’incapacitat o discapacitat, el límit màxim és als 25 anys, per això la pensió d’orfandat per a més grans de 30 constitueix una excepció que només serà possible en casos molt concrets.
La pensió d’orfandat per a persones més grans de 30 anys és possible?
Com reflecteixen les últimes dades facilitades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, liderat per Elma Saiz, uns 341.283 joves a Espanya perceben una pensió d’orfandat. Això no obstant, no té caràcter vitalici, és a dir, que no es pot cobrar durant tota la vida mentre es mantinguin els requisits.
L’edat límit general per rebre la pensió és de 21 anys, encara que hi ha excepcions per a casos d’incapacitat o discapacitat, així com per a orfes menors de 25 anys en orfandat absoluta o amb una discapacitat igual o superior al 33 %, que perceben ingressos inferiors al salari mínim interprofessional o estan estudiant.
Vols protegir-te a tu i a les persones que més estimes? Descobreix els beneficis d’una assegurança de vida!
Això no obstant, aquesta prestació està subjecta a límits d’edat i en qualsevol cas, no es mantindrà per als que hagin superat els 25 anys. Aquesta administració avisa que molts hauran de dir adeu a la pensió contributiva a partir d’aquesta edat. És per això que si t’interessa saber si és possible cobrar la pensió d’orfandat més enllà dels 30 anys has de conèixer bé quines són les condicions i les excepcions.
Fins a quina edat es pot cobrar la pensió d’orfandat?
Per norma general, la pensió d’orfandat es concedeix fins als 21 anys. No obstant això, aquest límit es pot ampliar fins als 25 anys en determinades circumstàncies com les que detallem a continuació:
- Estudis en curs: si el beneficiari està estudiant i fa 25 anys durant el curs acadèmic, la pensió es mantindrà fins al primer dia del mes immediatament posterior a l’inici del curs acadèmic següent.
- Ingressos limitats: per a beneficiaris que tinguin més de 21 anys i menys de 25, la pensió es manté sempre que no treballin per compte propi o d’altri, o en cas de treballar, els seus ingressos siguin inferiors al 100 % del Salari Mínim Interprofessional (SMI) en còmput anual.
- Orfandat absoluta: en casos on tots dos progenitors han mort, el límit d’edat s’amplia fins als 25 anys, independentment dels ingressos del beneficiari.
En qualsevol dels casos, es comprova que l’administració posa el límit màxim en els 25 anys, ja que considera que a partir d’aquesta edat les persones ja són capaces de valer-se soles i recórrer a una font d’ingressos recurrent, mitjançant un contracte laboral.
Calcula el preu de la teva assegurança
Límits d’edat per a la pensió d’orfandat: n’hi ha per a més grans de 30 anys?
La legislació vigent no contempla la percepció de la pensió d’orfandat més enllà dels 25 anys, llevat de situacions específiques relacionades amb la discapacitat. Per tant, els beneficiaris majors de 30 anys no tenen dret a la pensió d’orfandat, tret que es trobin en el cas concret de poder acreditar una incapacitat per a tota feina.
És a dir, encara que existeixen aquests límits d’edat en aquestes persones, sí que tindran dret a percebre la pensió les qui acreditin una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa. Si el beneficiari presenta una incapacitat que li impedeix fer qualsevol activitat laboral, la pensió d’orfandat pot allargar-se sense límit d’edat, fins i tot per a persones més grans de 30 anys.
En resum
La pensió d’orfandat està dissenyada per oferir un suport econòmic als fills que han perdut un o tots dos progenitors, amb límits d’edat establerts fins als 25 anys en la majoria dels casos. Per tal d’obtenir la pensió d’orfandat si es té més de 30 anys, només serà possible si s’acredita una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa, ja que aquesta ajuda es regeix en funció de la impossibilitat d’accedir al mercat laboral en cas de defunció dels progenitors. És fonamental que els sol·licitants coneguin les condicions i excepcions aplicables per a garantir l’accés adequat a les prestacions disponibles.
