“No sé si en seré capaç, no tinc gaire traça”, “A la meva edat? Au, vinga!”, “Si amb el cap que tinc, m’oblido de tot”, “Em fa vergonya ser l’avi del grup, on ara vaig a tocar la guitarra”. Comentaris com aquests són típics a partir d’una edat. A moltes persones, l’edat biològica els condiciona l’esperit emprenedor, la motivació i l’aprenentatge.
Gener és el mes en què ens il·lusionem amb els nous propòsits. Ens veiem capaços de començar alguna cosa nova i de comprometre’ns-hi. Volem un estil de vida més saludable, augmentar els nostres coneixements, ser més feliços i viure millor. De debò permetràs que els teus anys, que només són anys, limitin els teus desitjos?
Et donarem un cop de mà perquè continuïs sentint la màgia de voler canviar.
- El que sumes cada any són vivències, experiències, records, coneixements, no pas vellesa. Els anys no són sinònim de fer-se gran, sinó de fer-se savi.
- Amb l’edat es perden facultats, però se’n guanyen unes altres que faciliten l’aprenentatge. Certament, la vista i l’oïda es perden, però guanyes capacitat per relacionar, sentit comú, pausa i paciència.
- Moltes persones no tenen l’experiència ni la seguretat de sentir-se capaces de canviar, senzillament no han tingut temps d’experimentar les seves virtuts i els seus límits. En canvi, tu sí. Al llarg de la teva vida has superat molts moments, bons i dolents, que t’han donat eines, consciència dels teus punts forts i la seguretat que pots lluitar pel que desitges.
- La teva ment i el teu cervell estan més vius que mai. No pares de generar connexions de neurones al llarg de tota la teva vida; per tant, pots aprendre coses noves sempre que vulguis.
- Marca’t un propòsit relacionat amb l’exercici físic, adaptat a les teves circumstàncies. L’exercici com ballar, passejar, nedar o fer ioga, permetrà que el teu cos i la teva ment estiguin en harmonia. L’exercici estimula la neurogènesi, de manera que el teu cervell es torna cada vegada més brillant. I fa que s’alliberin endorfines, la nostra droga natural de la felicitat.
- Tria propòsits que realment et motivin. Oblida’t una mica dels consells dels fills, les joves i els gendres, que insisteixen que aprenguis això i allò altre. Pensa només en el que a tu et ve de gust aprendre: ¿un instrument, anar a classes de pintura, un idioma, fer anar una tablet, les xarxes socials per comunicar-te amb els teus néts? És difícil implicar-se en els objectius que altres veuen adequats per a tu. Segur que hi ha temes pendents que, per un motiu o altre, no vas poder resoldre amb 20 anys, i ara, amb 40, 50, 60 o amb els que siguin, pots reprendre.
- Apassiona’t amb el teu objectiu. No t’examinarà pas ningú, no has de passar cap prova, tan sols cal que en gaudeixis i et deixis dur.
- No tinguis miraments. Els pares i avis miren més pels seus fills i néts que per ells mateixos. Has de pensar en tu, en els teus desitjos, en la teva vida. Compra’t aquella tela per pintar, aquelles sabatilles esportives per caminar a gust, dóna’t el plaer de tenir una tablet amb la qual divertir-te…, el que desitgis. Si tens recursos, utilitza’ls. De tant en tant, deixa aquesta mentalitat formigueta.
- Tingues temps per a tu i que sigui innegociable. Quan un fa anys o es jubila, sembla que la seva vida hagi d’estar a disposició dels qui segueixen treballant. És genial poder donar un cop de mà als fills, però també és genial poder disposar de vida pròpia. Fes saber a la teva família quins dies i quines hores no estaràs disponible.
- No et limitis. Canvia la visió que tens de tu mateix. Mira’t com algú amb potencial, amb capacitat de continuar creixent i gaudint.
Llegeix també: No és el que l’any ofereixi, és el que tu creguis
Avui dia són molts els qui volen seguir omplint els seus anys de vida. Els propòsits hi són perquè els triïs i hi treballis. No es gasten, pots tenir-ne tants com vulguis.
Y recorda, cuidar-se avui és una inversió de futur.
