Si hi ha res del que cap de nosaltres no estem lliures és de les nostres pors. Tots en tenim alguna, i és natural. Tenir por és normal. Però hi ha moltes persones que tenen moltes pors, fantasmes, que veuen com dimonis, i això provoca que tinguin una vida limitada, se sentin insegures i perdin oportunitats.
Tinc pacients desitjosos d’alliberar-se de les seves pors i així poder agafar el timó i dirigir les seves vides. Però l’ideal és alliberar-nos de les nostres interpretacions, del que pensem que diuen els nostres pensaments, de les amenaces que no ho són, i no de la resposta de por. La por és genial, ens permet protegir-nos quan la ment detecta un perill. El problema és que veiem perills on no n’hi ha: els fills se’n van de casa i tenim por de quedar-nos sols, por de fracassar en una feina, de no aprovar un examen, por de no superar la prova esportiva que has estat preparant tot l’any, por de dir alguna cosa inoportuna en un grup de persones i sentir-te rebutjat, por, por, por… Cap d’aquestes pors posa en perill la teva vida, ni tan sols el teu futur ni la teva reputació, de manera que la resposta física que dónes no et serveix per a res. Et serveix per quedar-te pel camí, per no donar el millor de tu mateix i per patir. Res més.
Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?
Vols saber com afrontar la ruta de la teva vida? Descobreix-ho!
Així doncs, què fem amb les nostres pors?
- Accepta que allò que et fa por pot passar. El que genera la por són els teus pensaments, no pas el fet que alguna cosa dolenta hagi de succeir. Proves de raonar amb les teves idees, buscar arguments que et deixin tranquil, però sempre acabes trobant un contraargument que et fa tornar a posar nerviós. I al final és com jugar a tennis amb la teva ment: un pensament va i t’altera, un altre torna i el contraresta, i entre el pim i el pam, la teva ment no fa res profitós. Dóna les gràcies a la teva ment, és molt senzill: “Gràcies, ment; pot ser que fracassi, ho accepto”, i deixa de justificar-te, subestimar-te i raonar més. Com ja deus haver comprovat, el que has fet fins ara amb els teus pensaments NO FUNCIONA! Les teràpies de tercera generació, les relacionades amb la meditació i l’acceptació, ho tenen molt clar i, a més, em semblen les més efectives i útils. Es tracta de deixar de lluitar contra els pensaments, acceptar-los i distanciar-se’n, sense intervenir-hi. “Sense intervenir-hi” vol dir sense que els convidis a casa teva a prendre cafè i et passis tota la tarda fent-la petar amb ells.
- Exposa’t a la teva por. Les pors s’intensifiquen i es mantenen perquè les evites. I en evitar-les, deixes de comprovar que no són tan temibles com semblaven. Quan t’hi enfrontis, pensa en què és el pitjor que pot passar i assumeix-ho: no superar l’entrevista, estar sense els fills a casa, ser criticat en un grup…; si això passa, tant se val! La vida dóna moltes voltes, ens ofereix altres oportunitats, un pot aprendre a viure amb la idea de no caure bé a tothom… La majoria de les conseqüències catastròfiques que comporta una por som capaços d’assumir-les i afrontar-les. Ja saps, no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir. No sabràs on és el teu nivell de superació si no ho comproves.
- Canvia el teu focus d’atenció. Si estàs pendent de tot el que pot fallar quan t’enfrontis a la teva por, succeirà. La ment acaba trobant el que busca. Si tens por de pujar en un ascensor, el teu focus d’atenció estarà pendent d’estímuls que els altres, els qui no tenim por, ni tan sols percebem: la velocitat a la qual puja, si sona alguna cosa del motor… Intenta pensar en alguna cosa divertida quan entris a l’ascensor o parlar amb la persona amb qui vas, desvia la teva atenció. Procura que sigui una atenció conscient.
- Entrena alguna tècnica de relaxació, respiració o meditació. Amb això podràs intervenir directament en la teva amígdala, centre neuràlgic de les pors. Saber estar serè davant d’una situació que et fa por és tenir la partida mig guanyada. Adona’t que moltes vegades són més les sensacions d’angoixa les que et fan sentir malament (la sudoració, el batec cardíac, el nus a l’estómac) que la mateixa por.
- Utilitza l’humor. L’humor et proporciona control. La idea de poder riure’t de la teva por, imaginar-te l’entrevistador despullat durant l’entrevista, farà que et relaxis. El riure és una resposta antagonista a la tensió i l’angoixa, de manera que mentre rius i relativitzes, la ment i el cos no estan tensos ni nerviosos.
Llegeix també: La primavera la sang altera
L’estressor, l’estímul que fa por, és el que menys importa. El que realment has de treballar és la teva determinació i la teva motivació i preparar-te per afrontar-lo. Ànim!, és més fàcil del que et penses.
Y recorda, cuidar-se avui és una inversió de futur.
