Acceptació de l’herència. Què és i quins documents es necessiten?

Que algú ens deixi alguna cosa en el seu testament no suposa necessàriament que estiguem obligats a rebre-ho. Perquè això arribi a produir-se i passem a ser propietaris dels béns llegats, abans hem de donar el nostre consentiment a rebre’ls en les condicions que s’estableixen en el testament i amb els drets i obligacions que comporta. Això té lloc mitjançant un procés que coneixem com a acceptació de l’herència.

Què és l’acceptació de l’herència?

És un acte individual, voluntari i lliure pel qual una persona que és cridada a rebre un llegat motivat per la mort d’algú i disposat en alguna forma de les que recull l’ordenament com a vàlides per a últimes voluntats manifesta la seva decisió de rebre’l íntegrament i en les condicions que s’estableixen.

L’acte contrari, rebutjar l’herència, l’anomenem repudiació i depèn igualment de la voluntat de cadascun dels interessats. Per tant, si t’assabentes que ets beneficiari d’una herència, pots optar per acceptar-la o repudiar-la. Aquesta és una decisió que només t’afecta i t’interessa a tu, independentment del que decideixin altres hereus.

Aquest acte d’acceptació o repudi de l’herència té la seva importància si tens en compte que, a vegades, en l’acceptació d’herència, els impostos que cal pagar o els deutes que hi pugui haver poden reduir bastant l’autèntic valor patrimonial dels béns heretables.

L’acceptació no suposa adquirir immediatament la titularitat dels béns, sinó que és el primer pas per procedir a la partició de l’herència, en el cas de múltiples hereus, o per iniciar els tràmits per a la liquidació de deutes i impostos que donin accés definitiu a la titularitat i plena disposició del patrimoni.

Modalitats per acceptar una herència

L’herència no pot ser acceptada parcialment, sinó que ho ha de ser en la seva totalitat. És a dir, no et pots quedar una part del que se’t llega i rebutjar-ne una altra. Tampoc et pots quedar només els béns i rebutjar els deutes als quals pugui estar obligat el mort amb el seu patrimoni. Això no obstant, sí que hi ha una manera de solucionar aquest tipus de situacions compromeses, ja que disposes de dues modalitats d’acceptar l’herència.

Acceptar l’herència de manera pura i simple

Mitjançant aquesta forma d’acceptació, et faràs càrrec tant dels béns com dels deutes i obligacions en la seva totalitat. Però, en aquest cas, les obligacions i responsabilitats contretes pel mort, de les quals et fas càrrec, no solament afecten els béns heretats, sinó que transcendeixen a tot el teu patrimoni, present i futur.

Acceptació d’herència a benefici d’inventari

Acollint-te a aquesta modalitat, la teva acceptació com a hereu es limita a respondre als deutes fins a la quantia que puguin cobrir els mateixos béns heretats, i no afecta la resta del teu patrimoni. És el que es coneix com a acceptació d’herència a benefici d’inventari.

En definitiva, es tracta de posar en un costat el valor dels béns i a l’altre, l’import dels deutes i obligacions contrets pel mort. Aquests últims es paguen amb els mateixos béns que s’hereten. Si la quantia dels deutes arriba a superar la dels béns, el deute no satisfet quedarà extingit; si, per contra, el patrimoni supera els deutes, el conjunt de béns que sobrin després de la liquidació passaran a ser titularitat de l’hereu.

Document o escriptura d’acceptació d’herència

Un cop decidida l’acceptació d’una herència, podem recollir-la de manera expressa en un document o, simplement, expressar la nostra decisió a través de la realització d’actes que indiquin inequívocament la nostra voluntat en aquest sentit. Per fer-ho n’hi haurà prou que procedim a la liquidació d’impostos, al cobrament de crèdits o a qualsevol altre tipus d’acte que no podríem dur a terme si no fóssim hereus amb intenció d’acceptar.

Però el més recomanable és recollir la nostra voluntat i les condicions en què s’accepta l’herència en un document privat o escriptura d’acceptació d’herència pública. També és aconsellable fer-ho sempre a benefici d’inventari.

La llei no obliga, per tant, a recollir l’acceptació d’una manera expressa; si més no, si aquesta és plasmada per escrit, a haver de fer-ho en escriptura pública davant notari o en document privat. Això no obstant, sí que se sol reflectir de manera expressa quan es tracta d’una acceptació d’herència amb diversos hereus, ja que es pot donar el cas que alguns l’acceptin i d’altres no, i això condicionarà el repartiment i adjudicació posteriors.

Quines dades ha d’incloure el document d’acceptació d’herència de diversos hereus?

Quan s’opta per recollir l’acceptació o acceptacions en un document públic o privat, és convenient que s’emplenin els apartats següents:

• Dades del causant i la data en què ha mort.
• Desglossament del testament i declaració d’hereus.
• Detall dels béns que componen el llegat.
• Llista d’interessats en l’herència i relació que els lliga amb el finat.
• Manifestació d’acceptació dels hereus.

L’acceptació tàcita d’una herència

Malgrat que hem dit que acceptar una herència és un acte voluntari i que ha de ser expressat mitjançant manifestació escrita, verbal o actes inequívocs, hi ha la possibilitat que aquesta acceptació es doni per feta de manera tàcita.

Aquest acostuma a ser el cas en què algun interessat, normalment algun creditor assabentat de la mort del causant, insta que es localitzi els possibles hereus i se’ls comuniqui el seu dret a l’herència per tal que algú es faci càrrec del patrimoni i pugui cobrar.

En aquest cas, si ets un possible hereu, se’t comunicarà i disposaràs d’un temps màxim per acceptar l’herència o per repudiar-la. Rebràs un requeriment perquè et manifestis i tindràs un termini de trenta dies per fer-ho. En cas que no et manifestis expressament, es donarà per acceptada de manera pura i simple.

L’acceptació d’una herència comporta drets, però també obligacions i responsabilitats. Si vols tramitar el cobrament d’una herència en CaixaBank, hem preparat una guia que pot ajudar-te. Consulta-la aquí.