Els europeus cada vegada som més vells i això afecta la pensió de jubilació.
Per què? Vegem-ho.
La Unió Europea (UE) serà una de les zones del planeta amb la població més envellida l’any 2060, un augment de l’edat mitjana de la població que repercutirà en múltiples i variades facetes, com ara les pensions. Així es desprèn del recent informe La UE al món publicat per Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea (CE).
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Les dades d’aquest informe revelen que, en les properes quatre dècades, el nombre de persones amb una edat igual o superior als 65 anys es doblarà respecte a les que es troben en edat de treballar. Dit d’una altra manera: hi haurà només dos treballadors per cada persona més gran de 65 anys, la meitat que actualment.
Aquestes dades coincideixen amb les publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en les quals realitza una projecció de la població d’Espanya a 50 anys vista, és a dir, del 2014 al 2064. Aquest informe assenyala, entre altres punts, que les franges d’edat de les persones en edat de treballar disminueixen, mentre que les de les persones en edat de jubilar-se augmenten notablement.
Tenint en compte que el sistema de pensions públic a Espanya s’alimenta de les contribucions que duen a terme els cotitzadors en edat de treballar no és desenraonat pensar que, si continua aquesta tendència, serà complicat per a l’Estat pagar a tots els jubilats una pensió que estigui a l’altura de les aspiracions vitals generades durant l’etapa laboral.
Com bé s’assenyala al butlletí econòmic d’Afers Econòmics i Financers de la CE, “en les properes dècades, als països de la UE augmentarà ràpidament la proporció de persones grans, al mateix temps que disminuirà significativament la de persones en edat laboral […]. L’envelliment de la població planteja greus problemes a les economies i sistemes de seguretat social europeus”.
En la comunicació de Brussel·les sobre la qüestió de l’envelliment es destaquen els següents punts a tenir en compte de cara al futur:
- les pensions;
- l’assistència sanitària a llarg termini;
- l’educació;
- les prestacions d’atur;
- diferents debats sobre polítiques europees.
En aquest sentit, els experts consultats pel blog de VidaCaixa sobre la qüestió de l’envelliment de les societats espanyola i europea coincideixen en el seu diagnòstic amb els estudis esmentats més amunt de Brussel·les i de l’INE. Per exemple, Diego Ramiro Fariñas, investigador responsable de la Unitat d’Estudis Demogràfics i Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), preveu que, “en general, Espanya serà una població envellida, concentrada en zones urbanes, amb despoblació rural, i això continuarà passant en el futur”.
Per la seva banda, Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), destaca que no es pot mantenir l’edat de jubilació actual al ritme al qual augmenta l’esperança de vida a Espanya. “Molts experts diuen que una persona és vella quan li queden 15 anys per endavant de mitjana. És a dir, una persona de 65 anys amb una esperança de vida al voltant dels 82-83 anys hauria de ser considerada vella avui als 67 anys. Ara bé, quan arribem als 100 anys d’esperança de vida, cosa que passarà gairebé amb tota seguretat d’aquí a 25 anys, aquest nivell de quan et queden 15 anys se situarà als 85 anys, que serà quan se’t podrà considerar vell. Com més ràpid augmenti l’esperança de vida, com més anys tinguem per endavant, més de pressa es desplaçarà l’edat en la qual ens queden 15 anys per viure.”
Llegeix també: El professor James Vaupel i l’optimisme demogràfic: “Cada dia guanyem sis hores més de vida”
Finalment, un altre dels experts consultats per VidaCaixa sobre aquesta qüestió, en aquest cas l’holandès Jeroen Spijker, investigador Ramón y Cajal del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), ho deixa clar: “L’actual sistema de pensions públic no serà suficient per mantenir una qualitat de vida adequada en el futur”. Segons la seva opinió, l’elevat atur a Espanya –al voltant del 20%–, el retard en la incorporació al mercat laboral a causa de l’expansió educativa i l’augment de les prejubilacions són, a més de l’envelliment de la població, els factors determinants que provocaran que el sistema de pensions públic espanyol sigui insuficient per als ciutadans en el futur.
