Ajuts per a més grans de 55 anys que no hagin cotitzat

Tenir un contracte de feina sembla una cosa comuna i obvia, sobretot quan arribes a certa edat. Tot i això, la realitat de vegades pot ser molt diferent. Potser perquè s’han dedicat a la cura de la llar o perquè han fet feines puntuals sense contracte indefinit, no és infreqüent que algunes persones, en arribar als 50, es trobin en aquesta situació per no haver cotitzat el mínim necessari per accedir a la pensió de jubilació. Però si aquest és el teu cas, hi ha ajudes per a persones més grans de 55 anys que no hagin cotitzat. 

A Espanya, la desocupació de llarga durada en persones que superen el llindar dels 55 anys és un greu problema social i econòmic que els experts atribueixen a l’edatisme. Persones que s’han quedat sense feina i que no aconsegueixen que els contractin enlloc, principalment per l’edat que tenen. Si parlem de reinserció al món laboral després d’un acomiadament, aquest grup és un dels més afectats i amb més complicacions i impediments a l’hora de trobar una nova feina. 

La jubilació és una etapa de la vida que tots esperem amb il·lusió. Malgrat tot, no tots els treballadors han tingut l’oportunitat de cotitzar prou per assegurar-se una jubilació tranquil·la i còmoda. Afortunadament, a Espanya hi ha ajudes per a més grans de 55 anys que no hagin cotitzat prou. En aquest article, explorem les opcions disponibles i com se’n poden beneficiar.

La dificultat de trobar feina a partir dels 55

Segons les dades ofertes per l’enquesta de població activa (EPA) feta per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el juny del 2023 el nombre d’aturats amb més de 55 anys era de 535.100 persones. Tenint en compte que el nombre total de persones aturades durant el juny estava en 2.688.842, podem dir que els més grans de 55 anys són 1 de cada 5 persones en situació d’atur, un 20% aproximadament. Aquest problema afecta lleugerament més les dones que els homes. 

Trobar feina a partir dels 50: per què és tan complicat

Hi ha diferents motius i raons per les quals les empreses prefereixen no contractar o acomiadar els treballadors sènior. Una de les raons és, precisament, l’edat: les empreses prefereixen contractar joves amb salaris més baixos i menys experiència en lloc d’obrir-se al talent sènior i a l’experiència dels que estan disposats a treballar després dels 55, perquè encara tenen molt per aportar al món de l’empresa. 

L’OMS qualifica l’edatisme com un problema mundial, una discriminació per edat, estereotips i prejudicis pel que fa a la resta de la població. I això es trasllada al mercat laboral com un dels punts clau on cal combatre l’edatisme perquè està relacionat directament amb altres grans desafiaments com ara l’envelliment, els sistemes públics de pensions i la dependència, i és clar, també amb l’augment de l’esperança de vida. Per això, actualment hi ha un moviment a Espanya que reclama a les administracions i al món empresarial adoptar mesures, polítiques i canvis que canviïn aquesta tendència que agreuja la situació d’una societat altament dependent de les arques públiques.  

Hi ha ajudes per a les persones més grans de 55 anys que no hagin cotitzat?

Els aturats més grans de 55 anys no han deixat de créixer en l’última dècada, i representen prop del 20 % del total d’aturats a Espanya. I encara que la majoria d’ajuts i prestacions requereixen un període cotitzat determinat, hi ha ajuts del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE, en castellà) a què es poden acollir els qui es troben en aquesta casuística. 

Es preveuen diverses opcions que es poden sol·licitar per poder tenir una font d’ingressos en forma d’ajuda per als més grans de 55 anys que no hagin cotitzat. Es tracta de prestacions no contributives que permeten a aquestes persones aconseguir un ingrés mensual per poder arribar a final de mes. 

Ajuts per a més grans de 52 anys que no hagin cotitzat

El SEPE ofereix l’atur per a aquelles persones que hagin cotitzat almenys 360 dies en els últims sis anys, i el subsidi per cotitzacions insuficients per als que hagin cotitzat un mínim de 90 dies sense càrregues familiars, igual que el subsidi per a més grans de 52 anys. Així i tot, cada cas és únic, per això val més que ho consultis directament al SEPE i t’informis sobre la teva situació.

Moltes persones més grans de 55 anys esgoten la prestació o subsidi per desocupació perquè, a partir de certa edat, és més complicat trobar feina. Per sort, el SEPE ofereix el subsidi per a més grans de 52 anys, que abans del 2019 es tractava del subsidi per a més grans de 55 anys, amb l’objectiu d’oferir una ajuda econòmica a totes aquestes persones mentre busquen feina.

Els requisits generals per sol·licitar un subsidi per desocupació per a una persona més gran de 52 anys són: 

• Estar a l’atur i inscrit com a demandant d’ocupació, haver esgotat la prestació contributiva o el subsidi per desocupació, tenir 52 anys o més en la data en què es compleixin els requisits per accedir al subsidi i tenir 15 anys cotitzats i dos d’ells dins dels últims quinze anys.

• Per als treballadors fixos discontinus, el SEPE explica que no podran accedir a aquest subsidi quan la data de fet causant sigui anterior al 2 de març de 2022.

• A més, el sol·licitant no podrà tenir rendes mensuals superiors al 75 % del salari mínim interprofessional (fixat en 1.080 euros), excloent-hi la part proporcional de dues pagues extraordinàries, cosa que equival a un límit d’ingressos de 810 euros al mes. Si aquest requisit no es complís en la data en què se sol·licita l’ajuda, “podrà accedir al subsidi si el compleix i ho acredita dins del termini d’un any des de llavors”, matisa el SEPE.

Així mateix, hi ha un altre requisit específic indispensable perquè el SEPE pugui concedir l’ajut i que no és tan conegut pels interessats: 

• Haver cotitzat per desocupació un mínim de 6 anys al llarg de la vida laboral. En aquest punt, el SEPE aclareix que “les cotitzacions efectuades en altres països es tenen en compte per percebre aquest subsidi només si s’han fet en països pertanyents a l’Espai Econòmic Europeu o amb els quals hi hagi conveni de totalització de períodes per a la protecció per desocupació”, conclou.

D’altra banda, el subsidi per cotització insuficient no té una durada ni una quantia fixa, sinó que depèn d’una sèrie de factors: el nombre de mesos cotitzats, la presència de responsabilitats familiars… Per tant, l’ajuda pot tenir una durada d’entre 3 i 21 mesos. Si no es tenen responsabilitats, caldran 180 dies per tenir dret a sis mesos de prestació.

Per als qui tenen càrregues familiars, l’ajuda durarà el mateix temps que tingui cotitzat el beneficiari. Si ha cotitzat 4 mesos, el subsidi durarà 4 mesos. D’altra banda, si es tenen sis mesos o més cotitzats i amb càrregues familiars, la durada serà de sis mesos prorrogables fins a esgotar la durada màxima permesa de l’ajut, que són 21 mesos.

La quantia establerta per al subsidi per cotització insuficient és igual al 80 % de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). És a dir, 480 euros al mes. Si l’última feina va ser a temps parcial, la quantia percebuda sumarà en proporció a les hores treballades a l’últim contracte. Per tant, si es cobrés la durada màxima permesa per al subsidi, el resultat és l’ingrés total de 10.080 euros.

Un cop aprovada, es pot cobrar de forma ininterrompuda fins que hi arribi i perquè no perdi anys de cotització, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) cotitzarà pel 125 % de la base mínima de cotització vigent cada any.

Subsidi extraordinari per desocupació

El Subsidi Extraordinari per Desocupació (SED) es va crear el 2018 en substitució del Pla Prepara i el PAE. Per poder acollir-se al SED cal que el sol·licitant hagi esgotat l’atur, els subsidis ordinaris de desocupació i la RAI; acreditar ser desocupat de llarga durada, és a dir, haver estat com a demandant d’ocupació (apuntat a l’atur) durant almenys 360 dies en els 18 mesos anteriors a la data de la sol·licitud del subsidi extraordinari, i haver cessat de manera involuntària en una feina per compte d’altri, prèviament a l’esgotament de l’últim dret reconegut (no haver estat baixa voluntària a l’últim lloc de feina).

A més d’aquests requisits, cal que el sol·licitant tingui responsabilitats familiars, que tingui cònjuge a càrrec o algun fill menor de 26 anys que no tingui ingressos mensuals superiors a 810 euros, que és l’equivalent al 75 % del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i que la suma de tots els ingressos dividida entre el nombre de components de la unitat familiar no superi aquesta quantitat. Les persones que no tenen fills ni cònjuge a càrrec seu no compleixen aquest requisit i el SEPE en rebutja les sol·licituds.

Ingrés mínim vital (IMV)

Un altre aspecte que ja va més enllà de l’edat, però que engloba el conjunt de la societat, és la sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital vàlid per a totes aquelles persones que es troben en una situació de desocupació, sense ingressos ni patrimoni o les que tenen feines precàries i salaris tan baixos que no cobreixin les necessitats bàsiques. L’objectiu d’aquest subsidi és mitigar el risc de pobresa i d’exclusió social de la gent que es troba en situació de vulnerabilitat econòmica.

Tot i que no és una ajuda específica per als més grans de 55 anys, també s’inclouen entre les persones que tenen dret a sol·licitar-la, sempre que compleixin certs requisits. Algunes de les condicions que cal donar per rebre aquesta prestació són no superar el límit de renda anual estipulat en 6.000 euros per a una única persona i 13.000 euros en els casos que la unitat familiar sigui de 2 adults i 3 nens. 

La quantia que s’ha de percebre de l’IMV depèn de determinats factors i pot variar entre 565,37 euros al mes per a unitats familiars d’una sola persona fins a 1.368,21 euros per a les unitats de convivència més grans.

Qui pot cobrar pensió sense haver cotitzat?

Si s’ha arribat a l’edat de jubilació sense haver cotitzat el mínim exigit, es pot accedir a la pensió no contributiva per jubilació. Els requisits per accedir a la pensió no contributiva de jubilació demanen tenir més de 65 anys i acreditar que no es tenen ingressos suficients. La xifra d’ingressos és de 6.784,54 euros. Les persones que tinguin rendes inferiors poden demanar una pensió no contributiva. Aquesta quantitat augmenta en conviure amb altres persones. En aquest cas, es tenen en compte les rendes de la unitat econòmica de convivència. 

Pensió no contributiva per jubilació

Moltes d’aquestes persones es troben a prop de l’edat de jubilació, però no tenen prou temps cotitzat per accedir a la pensió corresponent. Les persones que es trobin en aquest cas poden sol·licitar la pensió no contributiva de jubilació. Com hem dit abans, els requisits són els següents: 

• Haver fet els 65 anys
• Residència a Espanya durant almenys 10 anys, dels quals com a mínim 2 han de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud. 
• Que els ingressos no superin els 6.784,54 euros anuals.

De manera molt breu

La jubilació és un període de la vida que cal gaudir amb tranquil·litat i comoditat. Per a aquells més grans de 55 anys que no han cotitzat prou, hi ha ajudes i programes dissenyats per proporcionar suport financer i millorar la qualitat de vida en la jubilació. Des de prestacions d’ingressos mínims fins a opcions de reinserció laboral i programes de formació, és important explorar totes les possibilitats disponibles i buscar assessorament financer quan calgui. La jubilació pot ser una etapa gratificant, independentment de les contribucions passades, i aquestes ajudes estan pensades perquè aquest objectiu sigui assolible per a tothom.