O és ara… o serà demà

Març 22, 2018 5 min 7 vegades compartit

Escrit per VidaCaixa

Per Patricia Ramírez.

Tranquil, si no és aquest tren, serà el següent. Si se’t passa l’arròs, en bullirem de nou, i si no guanyes avui, serà en la propera competició. Tot i que hi ha un grup de persones a les quals els motiva la idea del “o ara o mai”, “si no surts a guanyar, no surts a res”, a moltes altres els pot suposar una pressió afegida, un estil basat en l’exigència, que més que motivar, els limita.

No podem confondre l’educació en l’esforç amb la idea equivocada de la perfecció. Voler ser perfecte, unit a un excés d’exigència, bloqueja més que no pas suma. Ens van educar a “obeir a la primera”, “si no surt a la primera està malament” i “com més, millor”, i una gran part de la població viu frustrada, amb baixa autoestima i desmotivada a causa d’aquesta filosofia.

Si no és ara, serà demà, i si no està perfecte, també està bé com està. Com et sentiries si poguessis començar a viure sense la pressió d’haver de fer-ho tot perfecte, de poder deixar de revisar-ho tot abans de lliurar-ho, de donar voltes als temes de la feina després de sortir de treballar, o de no revisar cada paraula que has dit, no fos cas que sigui ofensiva? No viuries amb un pes menys a la motxilla?

Tot passa per canviar una mica la filosofia. Començar a deixar de ser exigent amb tu mateix també relaxarà la teva família, els teus amics i el teu equip de treball. Perquè qui s’exigeix acostuma a tenir la mateixa mesura per als seus i els porta a un ritme extenuant. Molts dels meus pacients són fruit de mares i pares exigents, per als quals una bona nota mai no era suficient, sempre es podia treure alguna cosa millor. I a què porta això? A no poder gaudir, ja que sempre, sempre ho podem fer millor. Llevat que deixem d’exigir-nos aquest suplici.

L’exigència és un dels defectes més valorats, i paguem un cost molt alt per ella: la nostra pròpia felicitat. Així doncs, procurem abaixar el llistó. I tranquil: quan l’abaixes, no baixa el teu rendiment, el que baixa és la teva ansietat.

Queda’t amb la idea que la perfecció no existeix. Pots revisar aquesta documentació cent vegades, sempre hi haurà algú que hi trobarà una millora que no has vist tu.
Exigent no vol dir tenir èxit. No hi ha una relació directa entre el teu nivell d’exigència i els teus resultats. Encara més, hi ha vegades que la mateixa exigència augmenta el teu nivell d’ansietat i et porta a cometre més errors. En la mesura i l’equilibri hi ha el rendiment. Si bé és cert que l’esforç i el treball acurat i professional porten a una millora del rendiment, la frontera de “fer-ne un gra massa” no sempre és clara. Així doncs, hauràs d’aprendre a coneixe’t i saber quan has de deixar d’implicar-te.
Estableix els criteris personals de qualitat. Significa que, amb la teva experiència, decideixis quantes vegades has de rellegir un informe, repassar un correu, revisar els comptes del comitè, etc. Decideix un nombre de vegades que t’asseguri que està correcte. Correcte, no perfecte. I després d’aquest nombre, no revisis ni corregeixis més.
Si ets un bon professional, no necessites més pressió. La pressió és per als qui no treballen amb prou responsabilitat, per als qui no compleixen els terminis, per als qui s’han d’exigir de més perquè els dies previs han fet de menys. No per a algú que porta la feina al dia i que compleix les seves responsabilitats. No necessites recordar-te com és d’important una prova; ja ho saps, t’has preparat per superar-la. Dir-te que és o ara o mai o que no pots fallar, només et farà sentir nerviós. I els nervis dificulten el rendiment.
Els teus errors, les teves victòries, els teus resultats, no et defineixen com a persona. Tu ets algú meravellós independentment del que aconsegueixis. Cal que aprenguis que el teu valor com a persona no depèn del teu valor com a professional. Som molt més que resultats. Som amics, generosos, amables, divertits, empàtics, professionals, pares, mares… Som persones, més enllà del que ens surt bé o del que ens surt malament.
Qui t’aprecia per la teva exigència? T’ho has preguntat mai? Qui t’aprecia de veritat no va buscant la teva exigència ni el teu nivell de perfeccionisme. Qui t’aprecia de veritat ho fa per altres valors. És possible que aquest ritme frenètic te’l demani algú amb interessos personals, algú a qui així li facilites la feina o la vida.
Fes activitats que et facin sentir bé. Normalment ens agraden les aficions per a les quals som hàbils, per a les quals tenim talent, en les quals ens en sortim sense gaire esforç. Aquesta mena d’activitats augmenten la nostra autoestima i milloren el nostre estat d’ànim. I no requereixen exigència ni esforç, només gaudi.
Juga a treballar. Veuràs que així tot és més fàcil. Jugar ens relaxa, permet aprendre millor, allibera endorfines, i ens tornem més atrevits i divertits quan juguem. Fins i tot més creatius. Per què la feina hauria de ser una cosa seriosa? No et confonguis, jugar no és una conducta irresponsable. De fet, els animals més evolucionats són els que dediquen més temps al joc.