Una de les inquietuds d’aquells que opten per preparar el seu futur amb un pla de pensions, un pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) o una assegurança individual d’estalvi a llarg termini (AIELT) és saber quina és la millor manera de deixar-ho a la família. Les principals claus per resoldre aquesta qüestió les pots llegir a continuació.
Quan mor el partícip del pla de pensions i també n’és el beneficiari, qui rep els diners aportats són tots aquells beneficiaris que el mateix partícip designi en cas de mort. Què passa si no s’ha designat ningú? En aquest cas serien els hereus legals els qui tindrien l’opció de cobrar aquests diners.
Un dels aspectes més importants que cal saber és que, a nivell fiscal, les prestacions de mort derivades de plans de pensions tributen per l’impost de l’IRPF com a rendiment del treball personal i no estan subjectes a l’impost sobre Successions.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
Ara bé, les prestacions de mort dels PIES i les AIELT, en canvi, sí que estan subjectes a l’impost sobre Successions i no a l’IRPF. Per què? Perquè, en aquest cas, l’eina per a l’estalvi és una assegurança de vida. És important tenir en compte, en aquest sentit, que tant els PIES com les AIELT poden gaudir de la reducció única que fixi cada Comunitat Autònoma per a aquest tipus de prestacions en funció del grau de parentiu amb el contractant mort.
Posem-ne un exemple. A Andalusia, l’esmentada reducció puja a un màxim de 9.145,95 euros, mentre que a Catalunya aquesta reducció arriba a un màxim de 25.000 euros. Això sí, en totes dues autonomies, aquesta reducció és aplicable sempre que el beneficiari de la prestació de mort sigui cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat del contractant mort.
Com bé sabem, el pla de pensions disposa d’uns interessants avantatges fiscals. El punt més destacable és que les aportacions realitzades redueixen el tram d’IRPF en la declaració de la renda, amb el benentès que el màxim que es pot aportar són 2.000 euros anuals o el 30% net dels rendiments del treball.
D’altra banda, cal remarcar que el PIES és una eina d’estalvi dissenyada per obtenir una renda vitalícia en el futur. Què és el més destacable d’aquesta eina d’estalvi? Potser un dels aspectes que més destaquen en matèria fiscal és l’exempció d’impostos quan es rescata en forma de renda vitalícia. A això cal afegir-hi que ara el seu rescat es pot fer als 5 anys, en comptes dels 10 exigits previs a l’última reforma fiscal. L’aportació màxima és de 2.000 euros anuals, com passa amb el pla de pensions, i el total del producte queda limitat als 240.000 euros. Amb relació a l’AIELT, hem de tenir en compte que hi ha una exempció fiscal dels interessos que generi l’estalvi, si es manté la inversió en el producte durant un mínim de 5 anys i no se superen els 5.000 euros anuals per persona i any.
Molts es pregunten quan i per què cal contractar una assegurança de vida. N’hi ha dues modalitats, les vida estalvi i les vida risc. La primera, en la qual entren els PIES, és un producte aconsellat per a l’estalvi per a la jubilació que ofereix una rendibilitat determinada amb un risc reduït. La segona consisteix en pòlisses que el beneficiari rep quan el prenedor de l’assegurança mor. A través de les primes que paga qui contracta aquest producte, el beneficiari rep una determinada quantitat de diners. És una quantitat concreta, que el prenedor no pot rescatar, però sí modificar quan vulgui.
Tot l’esforç que es duu a terme en l’estalvi té a la llarga una recompensa. Una de les inquietuds més esteses és saber quant es cobrarà un cop arribi el moment de la jubilació. Per això s’ha creat recentment el simulador de jubilació, una eina que pot ajudar a solucionar molts dels dubtes que es plantegen quan es pensa en els anys de vida després de la retirada professional. Mitjançant les estimacions que s’hi efectuen és possible conèixer quina és la diferència entre el que un espera que cobrarà durant els anys en què estigui jubilat i el que realment cobrarà.
[GIF]
Aquesta comparació és un bon exercici per saber si realment estem preparats a nivell econòmic per als anys de jubilació i veure si canviem l’estratègia per estalviar per al futur amb les eines que hem vist: el pla de pensions, el PIES i l’AIELT.
Llegeix també: M’he tornat a casar. Perdré la pensió de viduïtat?
A més, ara s’han posat en marxa els plans de cicle de vida. Què són? Són plans de pensions que adeqüen les inversions, a mesura que avança el temps, al perfil de risc de l’inversor. Tenen un full de ruta dinàmic que va adaptant el risc de les inversions a mesura que s’acosta el moment de la jubilació, amb més renda variable al començament i menys pes d’aquesta al final.
