Si tot va bé, tard o d’hora arriba el moment de la jubilació. Pensar-hi des del moment adequat pot reportar-nos nombrosos beneficis en múltiples facetes de la nostra vida, i també en el terreny financer. En general, la majoria de les persones tendim a veure el moment de finalitzar la nostra carrera laboral com una fita llunyana. És per això que ens centrem en el que tenim més a prop: el curt termini.
En aquest apunt del blog de VidaCaixa explicarem cinc claus que cal tenir en compte si un vol planificar adequadament la seva jubilació des del moment adequat i sense esforços innecessaris. Per ajudar-nos a completar aquesta espècie de guia del jove estalviador de cara al futur hem contactat amb Enrique Borrajeros, president del Comitè de Comunicació de l’European Financial Planning Association (EFPA) a Espanya, amb qui ja vam tenir l’ocasió de parlar fa uns mesos.
1. Quan haig de començar a planejar la meva jubilació?
No hi ha una edat concreta, però la resposta en la qual tothom coincideix és: “Com més aviat millor”. De fet, en l’àmbit públic, comencem a planificar-la des del moment que ens incorporem al mercat de treball. Això no obstant, tenint en compte l’actual estat del sistema de pensions i les projeccions que es fan sobre la seva sostenibilitat futura, tot fa preveure que es necessitarà un complement, que haurà d’estalviar cadascú. “El plantejament que un s’ha de fer és que el futur és tan responsabilitat d’un mateix com el present”, assenyala Borrajeros en aquest sentit. “Hem de pensar en l’estalvi a llarg termini, ja que establirà les bases del nostre finançament en l’última etapa de la nostra vida”, afegeix.
2. Com cal plantejar-se l’estalvi a llarg termini?
Com dèiem, en general se sol pensar en el curt termini. La liquiditat immediata i el consum acostumen a guanyar l’estalvi a llarg termini. Amb tot, i depenent dels nostres ingressos, cal ser eficaços si decidim mirar al futur. “L’ideal és plantejar-se un projecte d’estalvi més o menys periòdic, al qual un destini una petita proporció del seu sou”, assenyala Borrajeros. Un exemple: “Es pot començar als 25 anys destinant un 7% dels propis ingressos anuals a l’objectiu que un es marqui i després apujar-ho en funció de les possibilitats en la proporció que sigui adequada per a cada projecte”, explica el responsable d’EFPA Espanya, el qual afegeix que “és bo invertir en productes que permetin capitalitzar l’estalvi a llarg termini i que donin rendibilitats d’acord amb un objectiu a llarg termini”.
3. En quins productes puc estalviar a llarg termini?
Encara que no és l’únic, “el pla de pensions és el vehicle adequat per a l’estalvi a futur”, afirma Borrajeros. “Quan ets molt jove, potser t’interessa acumular l’estalvi en un producte amb més liquiditat. Primer, perquè probablement no tens les rendes suficients perquè et compensi fiscalment. Segon, perquè la mateixa liquiditat del producte per a algú que està iniciant el seu projecte vital és fonamental per si es produeixen imprevistos durant el camí que potser obliguen a recórrer al fons d’estalvi a llarg termini. Possiblement llavors és millor un fons d’inversió primer, i després ja ho mourem al fons de pensions”, expliquen des d’EFPA.
4. Quines alternatives hi ha al pla de pensions?
Segons l’expert d’EFPA, tenim el pla de pensions assegurat, “que competeix amb els plans de pensions de renda fixa i els plans de pensions garantits de renda fixa”; també hi ha el fons d’inversió, “que no té avantatges fiscals però sí una millor tributació en el rescat i permet l’ajornament del seu pagament”, i, finalment, trobem el Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic, més conegut com a PIES.
5. Quines rendibilitats haig de buscar en el meu estalvi a llarg termini?
No hi ha una resposta única. La rendibilitat exigida estarà vinculada al perfil de risc de cadascú. Ara bé, des d’EFPA recomanen no oblidar quin és l’objectiu de rendibilitat, el qual dependrà de dos factors. D’una banda, de quanta renda es vulgui tenir de cara al futur i, de l’altra, de quants diners un està disposat a estalviar. “Si ets molt ambiciós en el futur i avui estàs disposat a estalviar molt poc, hauries d’exigir una rendibilitat molt alta a la teva inversió i assumir més risc”, explica Borrajeros, que recomana arribar a “l’equilibri” entre aquests dos conceptes. “Si encara tens termini, és millor invertir en renda variable per, almenys, batre la inflació i aconseguir un capital raonable a mitjà termini”, aconsella.
