Un cop més, els mercats financers han estat condicionats per les declaracions dels Bancs centrals, i especialment per part del Banc Central Europeu (BCE), que no descarta mesures addicionals per reactivar el creixement econòmic i evitar que la inflació se situï en terreny negatiu.
Després d’unes dades macroeconòmiques publicades a l’octubre lleugerament pitjors del que es preveia, especialment a Alemanya, França i Itàlia, és quan es planteja amb més força la possibilitat que el BCE pugui fins i tot comprar Deute públic dels països integrants de l’euro. Aquesta possibilitat ha condicionat l’evolució dels mercats financers, on ha destacat la recuperació del 4,5% el mes de novembre de l’índex Eurostoxx 50.
D’altra banda, i refermant el moviment de la borsa, cal destacar que els beneficis empresarials que s’han publicat amb relació al tercer trimestre de l’any han estat millors del que es preveia, tant en vendes com en beneficis, la qual cosa sens dubte és el millor suport per a la continuïtat alcista dels mercats.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
A EUA també la borsa aquest mes ha aconseguit una rendibilitat del 2,4%, de manera que la pujada al llarg de l’any se situa ja prop del 12%, i cal afegir-hi la forta apreciació d’un altre 12% del dòlar enfront de l’euro.
També el Japó ha continuat amb el seu programa d’actius i debilitat del ien, que han portat el seu índex de rendibilitats negatives a nivells semblants de rendibilitat d’altres països.
Quan falta un mes per al tancament de l’exercici, l’índex global MSCI World, en el qual es representen les principals companyies del món, ha pujat un 4,7%, que es tradueix en un 16% gràcies a l’apreciació de la majoria de divises enfront de l’euro.
Els fons de pensions mantenen sobreponderat el pes de la cartera de renda variable, i especialment a Europa i als EUA. En aquest últim cas és previsible que optem per reduir-ne el pes fins a la neutralitat, després del recorregut alcista ininterromput dels darrers anys, i un nivell de valoració de les companyies exigent. Aquest moviment el preveiem a nivell tàctic, ja que a mitjà termini és la renda variable la que ofereix millors expectatives de retorn, especialment amb relació a la renda fixa.
Malgrat això, també la renda fixa ha evolucionat de manera positiva, especialment els bons europeus. L’expectativa de compra d’actius per part del BCE ha reduït els nivells de tipus a Europa fins a nous mínims històrics.
Destaca el comportament dels bons perifèrics, que han continuat reduint els seus diferencials, amb la qual cosa es manté la tònica alcista de rendibilitat. Destaca el bo espanyol a 10 anys, amb un retorn de l’1,89% i un diferencial de tan sols 110 punts. Aquest fet evidencia la confiança que el BCE actuarà pròximament amb noves mesures, les quals no es descarta que s’implementin en el primer trimestre del 2015.
En el cas d’EUA, el mercat va retardant en el temps el moment en què la Reserva Federal comenci a apujar els tipus d’interès, reflex d’una inflació encara molt baixa, i la necessitat d’assegurar-se que el creixement continua sòlid i justifica una major reactivació del mercat de treball. Tot això ha fet que fins i tot als Estats Units els principals índexs de referència hagin aconseguit retorns positius el mes de novembre, i en el conjunt de l’any, contra el pronòstic que tenien la majoria dels analistes.
Els fons de pensions mantenen una posició d’infraponderació en renda fixa, a favor de la renda variable. Això no obstant, hem anat allargant el venciment dels actius de les carteres, amb la compra de terminis fins a 10 anys, en considerar que encara és en aquests actius on hi ha una mica de recorregut.
Cal tornar a recordar que a Espanya ja cal anar a un venciment a 2020 per tenir rendibilitats per sobre de l’1%, destacant com les lletres a un any cotitzen actualment al 0,30%.
Gràcies al fet d’haver centrat el pes en els bons perifèrics i a l’allargament dels terminis que s’ha anat realitzant al llarg de l’exercici, les carteres de renda fixa dels fons de pensions han aconseguit superar àmpliament la rendibilitat dels seus índexs de referència.
El dòlar previsiblement continuarà evolucionant de manera positiva. Aquest fet pot ajudar especialment a Europa contribuint a la recuperació econòmica a través de més exportacions. Estimem que pot arribar al llarg del 2015 fins a un nivell d’1,1-1,15, cosa que aprofitarem per augmentar el pes en dòlars de la cartera, tot reduint les cobertures fins als nivells mínims permesos en els mandats d’inversió dels fons de pensions.
Un altre fet que pot ajudar a la recuperació econòmica a Europa és la caiguda del preu del barril de petroli, en més d’un 30% el 2014. Algunes fonts apunten en fins a un 0,60% en el PIB del 2015, la qual cosa podria ser un altre al·licient per continuar invertint en renda variable.
Això no obstant, continuarem gestionant amb prudència, evitant en la mesura del possible que una caiguda inesperada dels actius de risc afecti els fons que estem gestionant. Per això tornarem a plantejar-nos la contractació d’opcions de cobertura sobre la renda variable, en funció dels preus de contractació, la visió dels mercats i, per descomptat, el que faci finalment el BCE.
