Cada vegada és més freqüent sentir parlar en els mitjans de comunicació de la prima de risc, a causa de l’excés de deute que tenen molts països, especialment dins de l’Eurozona. I és que aquest concepte està molt relacionat amb el mecanisme de finançament dels Estats ja que, quan la recaptació fiscal no és suficient per cobrir la despesa pública, els Governs solen recórrer a l’emissió de deute públic, principalment en tres formats:
- Lletres del Tresor, amb terminis que van dels 3 mesos als 6, 12 i, fins i tot, 18 en alguns casos.
- Bons, a 3, 5 i 10 anys.
- Obligacions, que són a més llarg termini.
Aquests títols es mouen en dos tipus de mercats al llarg de la seva vida útil:
- El primari o d’emissió, en el qual es posen en circulació, i els inversors els adquireixen mitjançant un sistema de subhasta que determina el tipus d’interès que abona l’Estat.
- El secundari o de negociació, on s’intercanvien lletres, bons i obligacions als preus que es fixin en el lliure joc d’oferta i demanda.
La cotització dels títols en aquest mercat secundari és el que determina el valor de la prima de risc, que no és altra cosa que la diferència de la cotització entre el bo a deu anys, per exemple, espanyol i el de menys risc, que, en el cas europeu, és el seu homònim alemany (conegut comunament com a Bund). La prima de risc sol mesurar-se en punts bàsics i depèn, per calcular-la, tant de la cotització del deute públic del país emissor com del que tingui la que es prengui com a referència.
Fes la teva simulació: Calcula quant desgraven en l’IRPF les aportacions a un pla de pensions
Prima de risc = Tipus d’interès del deute del país amb més risc – Tipus d’interès del deute del país de referència
De què depèn la seva evolució
La prima de risc és, en realitat, el sobrecost que qualsevol Estat ha d’assumir per aconseguir finançament com a conseqüència de les expectatives (principalment negatives) que els inversors tenen sobre l’evolució de la marxa del país. El temor més gran per als compradors, com és lògic, és que aquesta nació incompleixi els seus compromisos financers (és a dir, que es declari insolvent), la qual cosa els impulsa a demanar una rendibilitat pel fet d’assumir aquesta possibilitat.
En realitat, aquest mecanisme és molt semblant al que utilitzem els ciutadans quan, de manera personal, sol·licitem diners prestats al banc, el qual ens obligarà a retornar-los al cap d’un temps amb els interessos que pactem.
Per a qualsevol Govern és crític mantenir la prima de risc en nivells baixos perquè, en cas contrari, es pot entrar en una espiral molt perillosa, en la qual cada vegada hagi de pagar més interessos pel fet de finançar-se, cosa que augmenta la possibilitat d’impagament en créixer les despeses que s’han d’assumir.
A l’extrem oposat, com més baixa sigui la prima de risc, més creix l’economia d’un país i la situació per a les empreses és millor, ja que aconseguiran finançament de manera més assequible i tindran una capacitat més gran per invertir i créixer.
Per això, en termes econòmics se sol dir que la prima de risc constitueix un indicador essencial per mesurar la situació financera real d’un país, així com la salut dels seus Comptes Públics. En definitiva, per avaluar la seva solidesa i la confiança que la resta del mercat té en ell.
Efecte en els tipus d’interès
La prima de risc té un paper fonamental en el mercat interbancari, que és el lloc on la banca acudeix per finançar-se. Com més elevada sigui la prima, els bancs hauran de pagar més per captar fons, la qual cosa acabarà traslladant-se als tipus d’interès que demanen als seus clients a l’hora de subscriure una hipoteca o sol·licitar un préstec.
La prima de risc empresarial
En el món corporatiu, també s’utilitza la prima de risc per mesurar el sobrecost que han d’abonar les companyies per finançar-se respecte a l’entitat més gran del seu sector o amb relació al cost de finançament del Govern. O, el que és el mateix, el cost extra que l’empresa ha de pagar per poder finançar-se en els mercats financers, alhora que compensa l’inversor pel fet d’assumir un risc més gran enfront de l’empresa de referència.
