El gener és el mes dels propòsits, de les rebaixes i dels canvis de regals que no ens van agradar per Nadal. També és el mes de la pujada de gener i de la tornada a la rutina. I enguany s’hi suma la pujada emocional. Tot ens pesa més que abans, perquè continuem dins la fatiga pandèmica… malgrat l’esperançadora notícia de la vacuna.
La vella i la nova normalitat
Estem esgotats, mancats de solucions immediates, somiant desperts amb la vella normalitat. Adaptats a les noves rutines, però amb ganes de perdre-les de vista. Les emocions van a una velocitat vertiginosa, com si viatgessin amb trens d’AVE. Tan aviat estem contents i esperançats, com esgotats i tristois.
El gener és el mes de l’esperança. El mes al qual confiem els canvis i la bona sort. Per això, llastrant l’any passat, no sembla que el 2021 faci pinta de venir a salvar-nos la vida. Potser som nosaltres els qui ens l’haurem de salvar emocionalment.
Què cal fer per superar aquesta pujada emocional?
Gran part del nostre estat emocional depèn del lloc en el qual ens enfoquem. La nostra ment funciona com una llanterna en la foscor. Només és capaç d’enfocar i il·luminar el punt on la dirigeixes. Al voltant nostre sempre estan passant coses. Bones i dolentes, tristes i alegres, boniques i lletges. Fins i tot no cal que siguin dicotòmiques. Tenim una escala de grisos.
Al voltant nostre passen moltes coses alhora, en les escales dicotòmiques o en les escales de grisos. I atesa la nostra capacitat d’atenció limitada, no som capaços de parar atenció a tot. Al que és bo i al que és dolent, al que és trist i al que és alegre, al que és bonic i al que és lleig. Depenent de les “directrius” que introduïm en la nostra ment, aquesta atendrà a uns o altres estímuls. Aquestes directrius poden ser conscients o no conscients. És a dir, moltes vegades atenem a allò a què ja estem acostumats. Pot estar determinat per la teva professió, per la teva manera de ser, per les pors que et van inculcar de petit… Quan ets sanitari en temps de pandèmia, la teva ment es fixa molt més en qui incompleix, en qui se’n va de festa, en qui nega la situació, que no pas si exerceixes qualsevol altra professió.
Altres vegades, aquestes directrius que guien la nostra atenció depenen de fets importants que estan passant en aquell moment. Per exemple: imagina’t que has perdut la feina per culpa de la pandèmia. El més normal ara és que la teva ment se centri més en les notícies, la informació o les imatges que surten a les xarxes que parlin sobre el tema de la pèrdua d’ocupació de milers i milers de persones. Potser abans de perdre la feina no et fixaves mai en el nombre d’aturats, en com era de complicat trobar feina a partir d’una certa edat o en les diferències salarials. Però ara aquest tema s’ha convertit en “el teu tema”.
Ara et dol més, ara t’afecta de ple i, per això, tens un interès especial a saber com evolucionen les notícies sobre l’atur. Per sentir-nos com els altres, també tendim a llegir el que s’assembla a nosaltres, i amb això entrem en un cercle viciós. Deixem d’atendre a qui sí que li va bé, a les empreses que han evolucionat o crescut en aquesta pandèmia, i tenim la sensació de desolació i males notícies. Els dos tipus de notícies són certes, si bé unes són encoratjadores i les altres no. Però la teva ment tendeix a buscar allò que la inquieta i aclapara en aquell moment. Però no t’ajuda. Només t’ajuda a estar pitjor.
Tenir cura de les teves emocions no depèn, en aquest exemple, només de trobar feina. Depèn també que triïs buscar altres fonts d’informació, parlar sobre altres temes. Perquè això et donarà esperança, i segurament, algunes solucions.
L’atur en aquest article és només un exemple. Una de les moltes notícies que hem estat patint des del fatídic març del 2020. No podem canviar el que ha passat. Ni el dolor, ni les morts, ni la tristesa, ni la pèrdua d’ocupació, ni la manca d’abraçades, contacte i petons. Però sí que podem decidir on posem el focus perquè, mentre trobem solucions entre tots, puguem viure amb una mica més d’il·lusió, alegria i esperança. Això sí que és a les nostres mans i seria genial que cap virus ens les arrabassés.
I com entrenem la nostra manera de veure les coses perquè aquesta ens afavoreixi?
- Escriu un petit diari d’allò que sí que funciona, del que has gaudit durant el dia.
- Deixa de llegir intencionadament el que et frustra o entristeix. És important estar informats, però, si us plau, dosifica’t.
- Il·lusiona’t amb projectes nous.
- Envolta’t de persones plenes de vitalitat, d’aquelles que inspiren, que et fan riure, que et recarreguen les piles.
- Medita, fes exercici, dorm… tingues cura de les teves emocions.
- Treballa l’agraïment. A vegades pensem que, quan ens sobrevé una desgràcia o una crisi, no tenim res a agrair. Però sempre tenim coses a agrair al nostre voltant… el que passa és que no les veiem.
- I una cosa molt important, deixa’t ajudar.
Potser encara no ho saps… però la felicitat i la serenitat les portes dins.
