Com són els sistemes de pensions al món?

Segur que últimament has sentit més d’una vegada l’expressió ‘de repartiment’ en relació amb el sistema de pensions a Espanya. Però saps què suposa? Coneixes altres sistemes de pensions?

De repartiment, de capitalització, mixt, d’autoenrollment… Hi ha diversos tipus de sistemes de pensions al món, i cadascun presenta una sèrie de particularitats, d’avantatges i inconvenients. Hi ha algun model més encertat que altres? Ho veurem tot en aquest apunt. Preparats? Comencem!

Tipus de sistemes de pensions al món

Cada país té el seu propi sistema de pensions, els quals canvien constantment per respondre a les necessitats actuals de la societat. Certament, tot i que no existeix una classificació única de sistemes de pensions, hi ha algunes característiques i principis econòmics que diferencien un sistema de pensions d’un altre en funció de la zona geogràfica.

Tot seguit, veurem els diversos tipus de sistemes de pensions a Europa i la resta del món:

Sistemes de repartiment

Com ja hem comentat, el sistema públic de pensions espanyol és un sistema de repartiment. O dit d’una altra manera, un sistema en el qual les aportacions dels treballadors en actiu serveixen per pagar les pensions dels jubilats.

Aquest sistema suposa, bàsicament, la distribució directa als pensionistes de les cotitzacions dels treballadors, i per això es diu que es basa en la “solidaritat intergeneracional”.

Per tant, perquè funcioni correctament, cal que hi hagi un cert equilibri entre contribuents i beneficiaris. L’actual situació demogràfica, entre altres factors, ha fet que la xifra entre els uns i els altres hagi caigut. I és que cada vegada vivim més (l’esperança de vida se situa en els 83 anys) però tenim menys fills, fet que provoca que la població estigui més envellida.

Altres països que disposen d’aquest sistema són els Països Baixos, Xile o França.

Sistema de capitalització

En el sistema de pensions de capitalització, cada treballador cotitza per a si mateix. Les seves cotitzacions van generant el fons per a la seva futura pensió individual. En aquests casos no es dona la solidaritat intergeneracional de què parlàvem en el sistema de repartiment.

En aquest tipus de sistema, les aportacions acostumen a ser voluntàries, o bé periòdiques o extraordinàries, i poden ser efectuades per l’ocupador o directament pel treballador. Es podrà accedir a aquestes prestacions quan s’acrediti la condició de jubilat.

Es tracta d’un sistema bastant comú als països anglosaxons.

Sistema mixt

Aquest sistema combina el de repartiment amb el de capitalització i també s’anomena model de comptes nocionals. En què consisteix? Als països que apliquen aquest sistema, els treballadors van cotitzant durant la seva vida laboral a un compte fictici, i en el moment de la seva jubilació, es calcula la seva pensió d’acord amb tot el que hagin acumulat en aquest compte.

Els treballadors reben cada any la informació de quant han cotitzat fins ara, de manera que en tot moment saben quina pensió rebran quan es jubilin. Suècia és el màxim representant d’aquest tipus de sistema de pensions al món, un país en el qual els ciutadans es poden retirar a partir dels 61 anys. La pensió en aquests països es calcula dividint el total del seu compte entre l’esperança de vida que se li estima en el moment de jubilar-se.

Podríem dir que els treballadors aporten una mena de salari en diferit que rebran més tard quan es retirin de la vida laboral. Altres països que apliquen aquest sistema són Noruega o Israel.

Sistema d’autoenrollment

Molt semblant al sistema de capitalització, el treballador o el seu ocupador contribueixen mitjançant aportacions a la seva futura pensió de jubilació. La inscripció en el sistema d’autoenrollment és obligatori per a tots els treballadors quan comencen la seva vida laboral, si bé poden “donar-se’n de baixa” més tard.

El Regne Unit és un dels països que disposen d’un sistema d’autoenrollment.

Els millors sistemes de pensions a Europa i del món

Així doncs, quin és el millor sistema de pensions del món? Com és lògic, no hi ha una fórmula màgica ni un sistema perfecte que funcioni en tots els països del món per igual. Això sí, hi ha alguns sistemes de pensions més sostenibles i viables que altres. Comentarem els casos dels Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Austràlia, Finlàndia, Suècia, Singapur i Noruega:

• Països Baixos. Considerat el millor sistema de pensions del món, el dels Països Baixos ofereix als pensionistes una quota fixa que va augmentant en funció de les cotitzacions que van dur a terme durant la seva vida laboral.
• Dinamarca. Les cotitzacions públiques es combinen amb plans de pensions privats obligatoris.
• Àustria. Té implementat el sistema anomenat “motxilla austríaca”. Aquest sistema és un fons individual per a cada treballador que substitueix el model d’indemnització per acomiadament.
• Austràlia. Mateix sistema que a Dinamarca. A més, si el pensionista no ha pogut estalviar prou, té dret a una pensió pública mínima més un suplement per a les factures elèctriques.
• Finlàndia. L’edat mitjana de jubilació és de 65 anys i el sistema de pensions combina les cotitzacions efectuades durant la vida laboral i una pensió fixa que es rep pel fet de ser resident a Finlàndia.
• Suècia. Un dels sistemes de pensions més famosos del món, on els seus pensionistes reben una mitjana de 1.700 euros mensuals de prestació. Com ja hem comentat, segueix un sistema mixt.
• Singapur. Les pensions s’administren amb el fons Central Provident Fund (CPF), que es pot complementar voluntàriament amb un Pla de Retir Suplementari (SRS).
• Noruega. Segueix el sistema mixt de pensions: la suma de les contribucions a la Seguretat Social i el pla de pensions obligatori.

Conclusions

Amb tot el que hem vist, podem concloure que, sens dubte, els països que gaudeixen d’un sistema de pensions a Europa més favorable són els nòrdics. Els Països Baixos, Suècia, Dinamarca o Finlàndia apliquen models mixtos que complementen dues pensions. Sigui una pensió pública fixa o una basada en les cotitzacions efectuades durant la vida en actiu amb plans de pensions obligatoris.

Ara bé, cada país i model demogràfic és diferent, per la qual cosa cal tenir-ho en compte per poder trobar un sistema adaptat a la seva evolució i les seves necessitats.