Catalunya, Madrid i Andalusia són les tres comunitats autònomes que més gasten en pensions de jubilació a Espanya. No són les zones on més envelleix la població en els últims anys, però sí els punts més poblats.
Segons les dades recollides dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016, l’evolució de la despesa en pensions de jubilació sempre ha tingut tres comunitats autònomes al capdavant: Catalunya, Madrid i Andalusia.
Fes la teva simulació: Descobreix el pla d’estalvi ideal per al teu futur.
En el cas català, si el 1992 el sistema havia de desemborsar un total de 2.792 milions d’euros per pagar als pensionistes, el 2015 aquesta xifra s’ha disparat fins als 14.834 milions. O dit d’una altra manera, són més de 12.000 milions més en pensions en tan sols 23 anys de diferència.
El segueix, en la mateixa línia, tot i que amb xifres menors, Madrid. Si el 1992 la despesa total d’aquesta comunitat autònoma va pujar a 1.853 milions d’euros, el 2015 l’import total va ser d’11.483 milions, 9.630 milions més en poc més de dues dècades.
En el tercer lloc es troba Andalusia, que a principis dels 90 havia de desemborsar 1.769 milions d’euros per pagar als seus jubilats i 23 anys més tard la xifra puja fins als 10.224 milions, és a dir, una diferència de 8.455 milions en el període entre 1992 i 2015.
Per contra, les zones en les quals hi ha menys despesa en pensions d’Espanya són Melilla, Ceuta i la Rioja.
Dues dades que cal tenir en compte. D’una banda, la despesa més gran en pensions coincideix amb les comunitats més poblades d’Espanya, que, per ordre, són: Andalusia (8.381.213 habitants el 2015), Catalunya (7.516.254) i Madrid (6.464.078). D’altra banda, aquestes tres comunitats no són les que més envelleixen d’Espanya, com es pot veure en aquest gràfic.
Això s’explica per un nombre més gran de gent jove residint a les CCAA amb més despesa en pensions, així com un major nombre de cotitzadors i demandants de pensions de jubilació a les zones esmentades. D’altra banda, a On es cobra la pensió mitjana per jubilació més alta i més baixa d’Espanya? vam veure que hi havia una diferenciació entre el nord i el sud de la Península.
A més d’aquesta despesa in crescendo cal dir també que a partir del 2023 es començarà a jubilar l’anomenada generació del baby boom a Espanya, com ja vam veure a Com afecta la piràmide de població d’Espanya a les pensions?. Aquest col·lectiu és molt nombrós i amb carreres de cotització molt llargues, la qual cosa els dóna dret a pagues molt altes en un sistema públic de pensions en hores baixes.
A aquestes dades cal afegir-hi el fet que a Espanya, en consonància amb la resta de països industrialitzats, la població envelleix amb el problema afegit de la constant caiguda de joves susceptibles d’incorporar-se al mercat de treball en els propers anys. En el gràfic que ja vam veure a Com t’afecta la reforma de les pensions a Espanya, en el qual es creuen dades de l’OCDE pel que fa a població de menys de 15 anys (la futura força de treball) amb més grans de 65 anys (pensionistes), s’aprecia com a partir dels anys 90 l’actual sistema de pensions va començar a manifestar els problemes als quals ens enfrontem actualment i que demostren que cada vegada hi ha menys treballadors per pagar a més pensionistes.
Una altra manera de veure aquest problema rau en la importància de les dades que ens proporciona la taxa de dependència, és a dir, la proporció de persones més grans de 65 anys respecte a les que es troben en edat de treballar. Des del 1919 el sistema públic de pensions, anomenat de repartiment, funciona de la manera següent: els impostos que paguen els treballadors sufraguen les pensions dels jubilats. El problema està, com hem vist, quan cada vegada hi ha menys treballadors i més jubilats. És sostenible el sistema? Em podrà pagar una pensió d’acord amb les meves aspiracions vitals? Les dades no són gens esperançadores. Si el 1980 hi havia 1,9 jubilats per cada deu persones en edat de treballar, actualment aquesta xifra ha augmentat fins a 3 jubilats. De cara al 2060, l’INE preveu que siguin 7,9 pensionistes per cada deu treballadors.
Tenint en compte aquestes xifres, molts es pregunten quant cobraran de jubilació. Per donar resposta a aquesta pregunta s’ha posat en marxa un simulador de jubilació, una eina fàcil d’utilitzar amb la qual, mitjançant unes preguntes senzilles, s’estableix una estimació molt aproximada entre el que un espera cobrar quan es jubili i el que gairebé amb tota seguretat cobrarà un cop s’hagi retirat de la vida laboral.
Llegeix també: On es cobra la pensió mitjana per jubilació més alta i més baixa d’Espanya?
Es tracta de poder veure negre sobre blanc com es planteja el futur després de la retirada laboral i potser replantejar l’estratègia que un segueix del seu estalvi per al futur en els anys previs a la jubilació. Hi ha eines d’estalvi privat amb importants avantatges fiscals, com ara el pla de pensions, els PIES o les AIELT, que serveixen per complementar la pensió pública de jubilació.
